Pipí I el Breu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pipí el Breu
Rei dels francs
Pépin the younger.jpg
Pintura del s. XIX representant Pipí el Breu
Regnat 751-768
Predecessor Khilderic III (dinastia merovíngia)
Successor Carlemany i Carloman (fills)

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Carles Martell i Rotruda, va néixer el 714. Se li va dir el breu no pel temps de govern sinó per la seva baixa estatura. Va succeir el seu pare com a majordom de palau dels merovingis amb domini sobre la Borgonya, la Provença i Nèustria, mentre que el seu germà Carloman va rebre Austràsia, Suàbia i Turíngia. Ambdós germans van lluitar contra un tercer germà, Gripó, que havia obtingut del pare un petit territori i que fou fet presoner, però va fugir i es va refugiar amb els saxons. Revoltat a Baviera, va tornar a ser capturat i posteriorment alliberat. Pipí li va donar Le Mans i dotze comtats a Nèustria. El 751 Gripó va renunciar i es va retirar al ducat d'Aquitània.

El 747, Carloman va elegir la vida monàstica i va entregar el govern d'Austràsia al seu germà. El 752 el rei merovingi Khilderic III fou deposat i Pipí proclamat rei dels francs a Soissons amb la benedicció del Papa. El 753 va aconseguir la submissió de la Septimània, on el got Ansemund li va entregar Nimes, Besiers, Agde i Magalona (Melguelh), i a més va ser consagrat rei pel papa Esteve II junt amb la seva muller Berta i els seus dos fills, Carles (Carlemany) i Carloman I. Pipí va prometre ajuda al Papa contra els llombards. El rei dels llombards, Astolf, fou assetjat a Pavia, i el 755 va haver de cedir al Papa Ravenna i el seu territori (l'Exarcat de Ravenna). Després va combatre amb èxit els saxons. El 759 va obtenir Narbona, on la població local se li va sotmetre després d'expulsar els àrabs. Els nous dominis s'estenien fins a l'Albera, al Rosselló. A partir del 760 va combatre a Aquitània fins al 768, en què, sentint-se malalt, va anar de pelegrinatge i va morir a Saint-Denis. El van succeir els seus dos fills.

Família[modifica | modifica el codi]

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

Coronació de Pipí segons Jean Fouquet (s. XV)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Arnulf de Metz
 
 
 
 
 
 
 
8. Ansegisel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Pipí d'Herstal
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Pipí de Landen
 
 
 
 
 
 
 
9. Begga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Itta
 
 
 
 
 
 
 
2. Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Alpaida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Rotruda de Trèveris
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Pipí es va casar l'any 740 amb la seva cosina segona Bertrada de Laon, filla de Caribert de Laon i néta de Martí de Laon, germà de Pipí d'Herstal. Els fills de la parella que sobrevisqueren la infància foren:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pipí I el Breu

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi; Garrido, David. «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Revista Sàpiens [Barcelona], núm.137 editorial = Sàpiens Publicacions, Desembre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.


Precedit per:
Carles Martell
Majordom de palau
de Nèustria

741 - 751
Succeït per:
Títol extingit
Precedit per:
Carloman
Majordom de palau
d'Austràsia

747 - 751
Succeït per:
Títol extingit
Precedit per:
Khilderic III
Rei dels Francs
751 - 768
Succeït per:
Carlemany
amb Carloman I