Llavor de gira-sol
 | |
| Productor | gira-sol  |
|---|---|
| Detalls | |
| Tipus | fruit i llavor oleaginosa |
Les llavors de gira-sol o llavors de meravella (col·loquialment pipes,[1] o pepides o pipides de gira-sol) són un fruit sec obtingut de les llavors (aquenis) de la planta anomenada comunament gira-sol (Helianthus annuus). Es consumeixen com a aperitiu, rebutjant el seu embolcall natural (pericarpi). Hi ha diferents varietats de pipes, segons la cultivar de gira-sol. A més d'emprar-se en alimentació humana, algunes s'usen en alimentació animal, especialment d'aviram, i en aquest cas no se salen.
Història[modifica]
Originàriament, el gira-sol silvestre procedeix d'Amèrica del Nord, encara que la comercialització de la planta va arribar per primera vegada a Rússia. Tanmateix, els nadius americans ja la conreaven, la producció de pinyols era diversa: n'hi havia del color de la mel, blanc, vermell, i la varietat més coneguda, que era la llavor amb ratlles blanques i negres.[2]
Aquests nadius usaven les llavors de diversa manera: podien moldre la llavor i utilitzar-la per fer coques en forma de pa. De vegades barrejaven les llavors amb faves, carabasses o blat de moro. És molt probable que fins i tot fabriquessin un oli que feien servir en l'elaboració del pa. Altres usos diferents del de l'alimentació eren: com a colorant, per a tenyir roba o el cos, amb funció decorativa, i com a oli, emprat en la pell i el cabell. Hi havia cerimònies en les quals tant la llavor de gira-sol com la planta mateixa eren un element que s'usava.[2]
Valor nutritiu[modifica]
Les llavors de gira-sol són un aliment hipergràs, molt ric en minerals i en algunes vitamines. Contenen, per cada 100 g de producte, 49,57 g de lípids, 8,76 g de glúcids i 22,78 g de proteïnes. Tenen un percentatge de matèria seca de 92,53%, d'extracte eteri de 32,65%, de fibra crua de 26,61%, de cendres de 3,72% i d'extracte lliure de nitrogen del 16,08%. El seu valor energètic per cada 100 g és de 570 kcal o 2.390 kJ. Quant a la seva composició en vitamines i minerals (per cada 100 g de producte) destaquen, pel seu alt contingut, el fòsfor, amb 705 mg, el magnesi, amb 354 mg, i la vitamina E, amb 4,5 mg.
Comercialització[modifica]
Són comercialitzades torrades amb sal o sense. També és possible trobar-les sense la closca, reben llavors el nom de "llavors pelades".[3]
Països productors[4][modifica]
| Principals productors (milions de tones mètriques) | |
|---|---|
 Ucraïna
|
11 |
 Rússia |
10,6 |
 Argentina |
3,1 |
 R.P. de la Xina |
2,4 |
 Romania |
2.1 |
 Estats Units |
1,8 |
 Turquia |
1,0 |
 Bulgària |
0,9 |
 Sud-àfrica |
0,7 |
 Sèrbia |
0,5 |
| Total mundial | 44,5 |
| Font: FAO (FAOSTAT) | |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llavor de gira-sol |
- ↑ «Pipa». Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 22 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Historia del girasol (en castellà) [Consulta: 16 setembre].
- ↑ León Tolstoi (graf). Los Cosacos. Andres Bello, 19??, p. 103–. GGKEY:X9EAG7TJAD6.
- ↑ «The Top Sunflower Seed Producing Countries In The World» (en anglès). [Consulta: 26 març 2019].