Toquí de collar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pipilo ocai)
Infotaula d'ésser viuToquí de collar
Pipilo ocai Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes6,13 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22721307 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasserellidae
GènerePipilo
EspèciePipilo ocai Modifica el valor a Wikidata
Lawrence, 1867
Distribució

     Zona de distribució
Endèmic de

El toquí de collar[1] (Pipilo ocai) és una espècie d'ocell passeriforme[2] de la família dels emberízids, endèmica del centre i sud de Mèxic.[3]

Descripció[modifica]

És dels toquís més grossos de Mèxic, amb una envergadura d'entre 20 i 21,5 cm.[4][5]

L'esquena i la cua són de color olivaci; les plomes cobertores inferiors de la cua i les de la corona vermelloses. Posseeix un antifaç negre que li cobreix els ulls i les galtes; sobre l'antifaç, una prima ratlla blanca, que pot no estar present en alguns individus. La gola és blanca i limita amb el pit a través d'un collaret negre, el que li dóna el nom vulgar a l'ocell. Per les seves característiques, és bastant similar al toquí de capell castany (Atlapetes brunneinucha), però aquest té el collaret negre bastant més prim.[6]

Nota: aquesta espècie es pot hibridar amb el toquí maculat (Pipilo maculatus) i com a resultat els híbrids, anomenats anomenats en l'ornitologia com Pipilo ocai x maculatus, tenen el dors tacat i els costats vermellosos.[6]

Espècie semblant: El toquí de capell castany és extraordinàriament semblant però té una franja ocular molt reduïda.[6]

Hàbitat[modifica]

Es distribueix al llarg de l'Eix Neovolcánic, la Sierra Madre del Sur i l'Escut Mixteco, en zones altes, de entre 1500 i 3750 m de clima temperat, en boscos de coníferes.[7]

Taxonomia[modifica]

Es reconeixen cinc subespècies:[8]

  • P. o. alticola (Salvin & Godman, 1889) localitzat a l'oest de Mèxic.
  • P. o. nigrescens (Salvin & Godman, 1889) centre de Mèxic.
  • P. o. guerrerensis (Van Rossem, 1938) sud-oest de Mèxic.
  • P. o. brunnescens (Van Rossem, 1938) sud de Mèxic.
  • P. o. ocai (Lawrence, 1865) centre est de Mèxic.

Referències[modifica]

  1. «Toquí de collar». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
  2. International), BirdLife International (BirdLife. «IUCN Red List of Threatened Species: Pipilo ocai», 30-01-2020. [Consulta: 12 setembre 2021].
  3. Ardeola. Ardeola. 
  4. Byers, Clive. Sparrows and buntings : a guide to the sparrows and buntings of North America and the world. Boston: Houghton Mifflin Company, 1995. ISBN 0-395-73873-3. 
  5. Dunning, John B. CRC handbook of avian body masses. Boca Raton, Fla.: CRC Press, 1993. ISBN 0-8493-4258-9. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Peterson, Roger Tory. A field guide to Mexican birds : Mexico, Guatemala, Belize (British Honduras), El Salvador (en anglès). Boston : Houghton Mifflin, 1987, p. 247. ISBN 978-0-395-17129-5. 
  7. «Collared Towhee (Pipilo ocai)» (en anglès). BirdLife species factsheet. [Consulta: 27 gener 2024].
  8. Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 9 gener 2024].