| Piràmide de Kheops |
| Nom egipci |
3ḫt ḫwfw
L'horitzó de Kheops |
| Localització |
Localització de la Piràmide de Kheops a Egipte
|
| Dades |
| Lloc |
Gizeh |
| Promotor |
Kheops |
| Època |
Dinastia IV |
| Tipus |
Piràmide de cares llises |
| Base |
230,35 m |
| Alçada original |
146,6 m |
| Alçada actual |
138,8 m |
| Volum |
2.592.341 m³ |
| Inclinació |
51°50'34" |
| Pendent |
14/11 |
|
Coord.: 29° 58′ 44.68″ N, 31° 08′ 02.58″ E / 29.9790778,31.1340500
La piràmide de Kheops, també coneguda com a piràmide Khufu o piràmide de Gizeh —Khufu és el nom egipci d'aquest faraó, mentre Χεωψ (Kheops) és el mateix nom hel·lenitzat— coneguda com a la gran piràmide, és la més gran de les tres piràmides de Gizeh. Fou construïda pel faraó Kheops de la dinastia IV, que va governar durant uns 23 anys. El seu nom antic era "la piràmide que és el lloc del somriure i del capvespre". Al seu costat es van edificar les de Khefren i de Micerí. La Gran Piràmide de Kheops, o, potser més acuradament, el grup de les grans piràmides format per l'esmentada piràmide amb les de Piràmide de Khefren i Piràmide de Micerí, també anomenades les Grans Piràmides de Gizeh, està considerada una de les Set Meravelles del Món.
La seva altura original fou de 146,58 m però ara només en té 139. Ha perdut el seu recobriment calcari fet amb pedra de Turah; aquesta pedra calcària era de color blanc i això permetia veure la piràmide des de molts kilòmetres de distància. La punta era feta d'una barreja d'or i plata.
La base mesurava 230,40 m de costat (avui ha perdut uns tres metres) i era quadrada.
Geometria i art [modifica]
L'alçada central (apotema) de qualsevol triangle lateral es relaciona amb la meitat de la base segons el coeficient proporcional de la secció àuria. Per als egipcis aquesta figura va ser de vital importància. Els seus camps havien de ser inspeccionats anualment degut a les inundacions del Nil i aquest triangle els servia com a instrument de mesura. La Gran Piràmide va ser una tomba reial i alhora un gran calendari, per mesurar l'any amb l'exactitud d'un telescopi modern.
La superfície del conjunt era de 98000 m² i el volum de 2.500.000 m³. La piràmide estava construïda 44 m per damunt del nivell normal del riu Nil. Està construïda amb uns 2.300.000 blocs de pedra de més de dues tones cadascun. Els blocs utilitzats per la cambra del faraó eren de granit de les pedreres d'Aswan i arribaven a pesar fins a 40 tones. La seva entrada era al nord. Existeix una cambra inacabada 35 m per sota la piràmide; la cambra de la reina és a l'extrem de la gran galeria. La cambra reial és a 43 m d'altura i està recoberta de granit rosa i conté el sarcòfag del faraó del qual la mòmia havia desaparegut. El temple és a la part oriental amb dues fosses que permetien a les barques sagrades fer el viatge celestial. Una barca sagrada de 43 m de llarg i 6 d'ample es va trobar el 1954 perfectament conservada. Malgrat que només es conserven les tres piràmides, en realitat la piràmide egípcia era el centre d'un gran complex arquitectònic format per diversos elements: un temple, una rampa que anava del temple al funerari, i a banda de la pròpia piràmide, una sèrie de magatzems i edificis. Al capdavant d'aquesta petita vila hi havia un batle.
La construcció es va iniciar quan Kheops va pujar al tron i va durar uns vint anys; Heròdot diu que hi treballaren cent mil homes, però les estimacions modernes consideren que es podia fer amb uns vint mil treballadors.
- El poder de los límites, György Doczi edit. Troquel 1996
.svg)
