Piràmides d'Egipte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esplanada de les piràmides de Gizeh.

Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte. De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l'Antiguitat, els més portentosos i emblemàtics monuments d'aquesta civilització, i en particular, les tres grans piràmides de Gizeh, les tombes o Cenotafis dels reis Kheops, Khefren i Micerí, la construcció es remunta, per la gran majoria d'estudiosos, al període anomenat Imperi Antic de Egipte. La Gran Piràmide de Giza, construïda per Keops (Jufu), és una de les set Meravelles del Món.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mastaba

La mastaba, construcció gairebé prismàtica, era la sepultura dels sobirans del període arcaic d'Egipte. Les raons del pas de les mastaba a les piràmides no es coneixen bé, però s'esmenta generalment el desig d'assolir altures cada vegada més significatives per manifestar la importància i el poder del faraó difunt. Quan més gran era la piràmide, més poderós era el rei que la feia construir.

La funció de les piràmides egípcies[modifica | modifica el codi]

La Mastaba del Faraó d'Egipte, a Saqqara.

En els Textos de les Piràmides, gravats durant l'Imperi Antic, existeix una pregària destinada al rei i la seva piràmide:

Oh Atum, posa els teus braços al voltant d'aquest rei, al voltant d'aquesta construcció, i al voltant d'aquesta piràmide com els braços del símbol del ka, perquè l'essència del rei pugui estar en aquesta, perdura per sempre.[1]
Oh Gran Enèada que estàs a Heliòpolis, fes que el (nom) del rei perduri, fes que aquesta piràmide del rei i aquesta construcció seva perdurin per sempre, com el nom de Atum que presideix sobre la Gran Enéada perdura.[2]

Aquesta última frase es repeteix moltes vegades, variant els noms dels déus i els seus epítets.

Els textos esmentats indiquen la funció de la piràmide: contenir l'«essència» del rei per tota l'eternitat. Segons els mateixos textos, el rei ressuscita, i puja al cel per viure eternament entre els déus, transfigurat en una estrella.

Primeres piràmides monumentals[modifica | modifica el codi]

A principis de la Dinastia III (2700 aC) les mastabes es van transformar en piràmides esglaonades, constituïdes amb diverses grades, a manera d'una "escala gegantesca" que s'elevava cap al cel.

La primera i més famosa d'aquestes és la piràmide esglaonada de Djoser del faraó Djoser (Zoser), l'arquitecte era Imhotep, que possiblement va voler crear un monument que s'eleva cap al cel, com una gegantina escala, per tal de simbolitzar l'ascensió del difunt del "món terrenal" cap als "Cels" Aaru.

La següent etapa, en l'evolució de les piràmides, va ser la construcció ordenada erigir pel rei Snefru, l'anomenada "piràmide romboïdal", o "piràmide encorbada", a la regió de Dahshur, que es considera una etapa intermèdia entre la "piràmide esglaonada" i la "piràmide clàssica", o de cares llises. A la piràmide romboïdal les cares estan conformades amb dos pendents, d'inclinació decreixent en direcció a la cimera. L'absència d'uniformitat d'aquesta pendent podria ser un efecte geomètric voluntari.

Alguns erudits teoritzen sobre dificultats arquitectòniques, per l'estabilitat de la piràmide (pendent original massa fort), o el seu mètode de construcció (transport de blocs a gran alçada), o per dificultats de subministrament (situació geopolítica), etc.

Piràmide roja, Dashur.

Piràmides clàssiques[modifica | modifica el codi]

Les Primeres piràmides monumentals són les aixecades en l'etapa que condueix, en la fase darrera d'evolució, cap a les piràmides clàssiques, de cares llises, de la Dinastia IV (2500 aC); les obres més conegudes són les piràmides de Keops, Kefren, i Micerí, erigides a l'altiplà de Gizeh, prop del Caire.

Piràmides de Khufu (Kheops), Khafra (Khefren) i Menkaure (Micerí), a Giza.

Altres faraons de la dinastia IV van iniciar la construcció de les seves piràmides, com Djedefre (Abu-Roash) i Nebkara (Zawyet el-Aryam), però van quedar sense concloure. L'últim faraó, Shepseskaf, va erigir un monument a manera de gran sarcòfag petri, a Saqqara.

Durant la dinastia V la majoria dels seus reis van aixecar complexos de piràmides, a Saqqara i Abús, però de menors dimensions i tècnicament molt inferiors. Prosseguir erigint en Saqqara Teti, Pepi I, Merenre I i Pepi II, durant la dinastia VI.

En l'anomenat primer període intermedi d'Egipte alguns governants van continuar la tradició, com Neferkare III Nebi, Jui, Iti, o Merikare, però gairebé no queden restes.

És en l'Imperi Mitjà (dinastia XII, c. 1990 aC) quan s'aixequen les últimes grans piràmides, però amb nuclis de maons i revestiment petri, actualment ensorrat.

Els faraons de l'Imperi Nou preferir construir grans temples i hipogeus a la zona de Tebes.
Piràmides pètries menors i més estilitzades, van ser erigides pels dignataris de la dinastia XXV (c. 747 aC), a Napata i Meroe (Regne de Cuix).

Les piràmides més destacades[modifica | modifica el codi]

Les principals piràmides d'Egipte són:

Interior de la piràmide de Kheops
Piràmide de Kheops

Abu Rawash[modifica | modifica el codi]

Abusir[modifica | modifica el codi]

    • Piràmide de Sahura, del faraó Sahura (Dinastia V) amb una piràmide menor.
    • Piràmide de Neuserra, del faraó Neuserra (Dinastia V) amb una piràmide menor, començada a construir per Neferirkare.
    • Piràmide de Neferirkare, del faraó Neferirkare (Dinastia V)
    • Piràmide de Rareferef, del faraó Raneferef (Dinastia V)

Dara[modifica | modifica el codi]

Dashur[modifica | modifica el codi]

Al-Lahun[modifica | modifica el codi]

    • Piràmide brillant, del faraó Sesostris II (Dinastia XII) amb una piràmide menor de la reina

Lisht[modifica | modifica el codi]

Gizeh (Giza)[modifica | modifica el codi]

Hawara[modifica | modifica el codi]

Meidum o Maidum[modifica | modifica el codi]

Mazghuna[modifica | modifica el codi]

Saqqara[modifica | modifica el codi]

Wedjebten[modifica | modifica el codi]

Seila[modifica | modifica el codi]

Tukh (Naqada)[modifica | modifica el codi]

    • Piràmide esglaonada d'Ombos (Dinastia III)

Zawyet al-Aryan[modifica | modifica el codi]

Zawyet al-Maiyitin[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Textos de les Piràmides: declaració 600 (fragment).
  2. Textos de les Piràmides: declaració 601.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piràmides d'Egipte

Coord.: 29° 58′ 34″ N, 31° 07′ 52″ E / 29.97611°N,31.13111°E / 29.97611; 31.13111