Piràmides de Güímar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les Piràmides de Güímar o "Majanos de Chacona" són sis construccions amb forma de Piràmide esglaonada que es troben a la costa oriental de l'illa de Tenerife, de les Canàries. Reben el nom del municipi on es troben, Güímar.

Vista general
Detall d'una de les piràmides
Vista del recinte
Panoràmica de les piràmides
Vista des de l'entrada

Se sap per fotografies antigues i pels relats dels habitants de la regió, que abans n'hi havia nou, però com que les pedres d'algunes es van utilitzar per construir cases, a hores d'ara només en resten sis.

Hipòtesi de Heyendahl[modifica | modifica el codi]

El 1991 Thor Heyerdahl, un conegut antropòleg noruec famós arran de les seves investigacions sobre la capacitat dels antics de fer grans viatges marins, va concloure després d'estudiar les piràmides que la seva construcció no és casual. Per exemple, les pedres situades als cantons de les piràmides mostren marques clares d'haver estat tractades, i el sòl va ser anivellat abans de la construcció dels "majanos". A més, el material utilitzat és d'origen volcànic, que no es troba a les proximitats de Güímar.

Heyerdahl també va descobrir que les piràmides tenen una orientació astronòmica especial. El dia del solstici d'estiu; des de la plataforma de la piràmide més gran, el sol es posa darrere d'un alt pic de muntanya, el passa, apareix de nou i es posa darrere de la següent muntanya per segona vegada. Totes les piràmides tenen escales en el seu costat oest de manera que es pot seguir la sortida del sol el matí del solstici d'hivern.

Piràmides de Güímar

A pesar de les seves investigacions, Heyerdahl no va poder descobrir l'edat de les piràmides ni contestar a la pregunta de qui les va construir, però defensa que els guanxes van viure en una cova sota una de les piràmides. Fins a la conquesta espanyola a la fi del segle XV, Güímar va ser la residència d'un dels deu "menceyés" (reis) de Tenerife.

Heyerdahl va proposar la teoria que les illes Canàries haguessin servit de base per a un suposat moviment de vaixells entre Amèrica i el Mediterrani. La ruta més ràpida de fet passa per les illes Canàries, i fou també triada per Cristòfor Colom.

Posició dels arqueòlegs[modifica | modifica el codi]

La majoria dels arqueòlegs defensen que les piràmides van ser construïdes per agricultors que havien tret les roques cap a les vores dels seus camps de cultiu, tal com es feia comunament en altres zones de les Illes Canàries; tals construccions són anomenades paredasses en el món rural. De la mateixa manera molts habitants de la pròpia localitat de Güímar atribueixen aquesta mateixa funció a aquestes estructures.

D'altra banda, no s'han trobat proves que demostrin que aquestes "piràmides" hagin estat construïdes pels guanches; de fet, hi ha hipòtesis que donen a tals construccions una antiguitat no superior als 200 anys.

Tampoc s'ha demostrat que en l'antiguitat haguessin tingut lloc viatges de pobles mediterranis a Amèrica com els que defensa Heyerdahl. De fet eixes teories són rebutjades per la pràctica totalitat dels historiadors.

Molts d'aquests arqueòlegs denuncien que les Piràmides de Güímar són un mer reclam turístic i que totes aquestes teories manquen de fonament històric.

El parc etnològic[modifica | modifica el codi]

En 1998 l'àrea de 65.000 m² de les piràmides de Güímar es va obrir al públic com parc etnològic. Heyerdahl va tenir el suport del navilier noruec Fred Olsen, que viu actualment a Tenerife. Un centre d'informació acull als visitants i els explica les expedicions de Heyerdahl i les seves teories sobre les piràmides. Dos pavellons contenen exhibicions sobre Heyerdahl i models de les seves barques i una reproducció a escala natural de la barca Ra II.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: las Pirámides de Güímar

Coord.: 28° 19′ 15″ N, 16° 24′ 49″ O / 28.32083,-16.41361