Piri Reis
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Mehmed Reis». (vegeu la discussió) |
Piri Reis (Pīrī Re’īs) abans Hājjī Mehmet fou almirall, marí i cartògraf turc otomà nascut a Gallipoli (actual Turquia) en 1465 i decapitat a Egipte el 1554.
Deixeble i nebot de Kemal Reis, comença a aprendre a navegar als dotze anys. Fou home de gran cultura, parlant, a més del turc, àrab, grec, castellà i portuguès. Participà en nombroses guerres contra la república de Venècia entre 1499 i 1502, a més de contra de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem i els mamelucs d’Egipte (1523).
Assetjà Gibraltar per ordre del soldà otomà però acabà per acceptar un suborn que li oferiren els assetjats. El governador d' Egipte, Alí Bajà, ho va saber i li requerí explicacions, davant la seva negativa, va ser detingut i condemnat a mort. Tenia 89 anys.
La seva obra més important fou Kitab-i Bahriye ("Llibre de les Matèries Marines"), un atles nàutic que integra el famos Mapa de Piri Reis, dedicat al soldà Solimà el Magnífic el 1525, recuperat el 1929 i conservat actualment en el Museu Topkapı Sarayı, en el Palau de Topkapi a Istanbul.
En l’actualitat, el seu famós i enigmàtic mapa dels contorns orientals de Sudamèrica constitueix un autèntic icona nacional par a Turquia, apareixent en el revers dels bitllets de deu milions de lires. Suposadament fou dibuixada d'acord a navegants europeus (potser Colom).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piri Reis |
