Pirineus catalans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa topogràfic de tots els Pirineus.

Els Pirineus catalans és una unitat de relleu a Catalunya. Corresponen aproximadament a la meitat oriental de la serralada dels Pirineus, i dins d'aquesta meitat principalment els vessants meridional i oriental i algun petit segment del vessant septentrional a la Vall d'Aran, Solana d'Andorra i Capcir.[1]

Mapa de les diverses unitats morfoestructurals de Catalunya, on es pot apreciar els Pirineus catalans del sud:

Llacs[modifica | modifica el codi]

Als Pirineus catalans hi ha més de 400 estanys. El més gran de tots és el de Certascan al Pallars Sobirà amb més de 100 metres de fondària.[2]

Clima[modifica | modifica el codi]

La climatologia és predominantment de muntanya, amb característiques generals de rigor i valors extrems tot i que hi ha forces variacions de l'àmbit. Es pot distingir quatre zones: una clarament de clima alpí i subalpí, una de clima atlàntic, i dues de clima mediterrani de muntanya alta i de muntanya mitjana i baixa.

El clima alpí i subalpí es troba a les terres superior als 1.500 metres d'altitud amb trets com una pluviositat elevada, temperatura mitjana anual baixa, estius frescos i hiverns rigorosos. El clima atlàntic és el característic de la Vall d'Aran i és un clima plujós, fresc i de limitada amplitud tèrmica per això hi ha una persistent humitat i verdor de prats i boscos amb força fagedes.

Després hi ha una zona on els estius són calents i hiverns suaus amb una gran oscil·lació tèrmica anual, és a dir el clima mediterrani de muntanya o submediterrani. Hi ha una pluviositat més reduïda que a la resta de zones, un nombre de dies de pluja inferior i la presència d'alguns mesos secs, però que per l'altitud és més humit que el clima mediterrani i caracteritzat per estius encara força plujosos. I la zona de clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa comprèn les valls més baixes, les conques del Pallars Jussà i els vessants del Montsec, caracteritzat per ser més sec que el mediterrani d'alta muntanya i menys plujós.[3]

Espais naturals protegits[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Espais d'interès natural de l'Alt Pirineu i Aran.svg
Espais d'interès natural de l'Alt Pirineu i Aran.
  •  Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  •  Alt Pirineu (al nord)
  •  Cadí-Moixeró (a l'est)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. de Bolòs, Oriol. Institut d'Estudis Catalans. Corologia de la flora dels Països Catalans: Volum introductori, 1985. ISBN 8472830691. 
  2. Mauri i Portolès, Josep. Cossetània Edicions. 50 itineraris a peu per Catalunya, 2007. ISBN 8497912780. 
  3. Pla territorial parcial, Factors clau de l'estructura territorial. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF