Pirosmani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:51, 3 juny 2015 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaPirosmani
Пиросмани
Fitxa
DireccióGuiorgui Xenguelaia
Protagonistes
Director artísticAvtandil Varazi
Vasili Arabidzé
ProduccióS. Kvaratskhelia
GuióErlom Akhvelediani
Guiorgui Xenguelaia
MúsicaNodar Gabunia
Vakhtang Kukhianidze
FotografiaKonstantin Apriatin
Dudar Margievi
Aleqsandre Rekhviashvili
ProductoraGruzia Film
Dades i xifres
País d'origenUnió Soviètica
Estrena1971
Durada85 minuts
Idioma originalrus
georgià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama/biografia

IMDB: tt0064815 Filmaffinity: 460753 Allocine: 923 Letterboxd: pirosmani Allmovie: v141122 TMDB.org: 88302 Modifica el valor a Wikidata

Pirosmani (en georgià ფიროსმანი, en rus: Пиросмани) és una pel·lícula soviètica, dirigida el 1969 per Guiorgui Xenguelaia. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Final del segle XIX. Després d'haver distribuït els seus magres béns als miseriosos, el pintor naïf georgià Niko Pirosmanichvili (1862-1918) erra pels carrers de Tbilissi, trocant el seu talent pel premi d'un àpat. En els seus quadres es fixen dos artistes de pas que organitzen una exposició de les seves obres. Però la crítica oficial els fa mala cara o se'n burla. Només molt rars coneixedors hauran detectat el seu geni. Pirosmani mor en la indigència i molt incomprès.[2]

Repartiment

Al voltant de la pel·lícula

« Més poètica que estrictament biogràfica, aquesta evocació intenta de crear una constant circulació d'imatges entre la realitat - la vida quotidiana a Tbilissi al final del segle XIX - i la visió interior (...) del pintor Niko Pirosmani, que es banya en aquesta realitat sense voler prendre'n cap distància »

[3] Guiorgui Xenguelaia es prohibeix, de fet, d'elaborar un guió novel·lesc de forma lineal tractant de la vida i de l'obra de l'artista georgià. Ha intentat més aviat, amb èxit, recrear-ne l'esperit i l'atmosfera.

« Cada seqüència de la seva pel·lícula és una mena de quadre, de cèl·lula narrativa les intencions de la qual són tan clares i tan precises que pensem en curtes faules que ens parlarien successivament de les relacions de l'artista amb la societat del seu temps, de les seves aspiracions sempre decebudes, de les seves febleses, de les seves certeses orgulloses. »

[4] Guiorgui Xenguelaia aplica, a més a més, l'estil naïf a la pantalla:

« seqüències molt descriptives, perspectiva aixafada, ús dels colors, riquesa de l'evocació sota un aparent simplisme. L'univers de la pel·lícula i l'univers pictòric de l'artista es superposen. »

[5] Jacques Lourcelles ret homenatge a la rara délicatesse[6] d'una pel·lícula

« on s'exalta la recerca d'una llibertat creadora (...), les condicions i les exigències d'aquesta llibertat, que el consagren a la fugida, al vagareig, a la marginació, perquè detesta "portar l'argolla", encara que sigui la de l'admiració de la bona societat, de l'ordre i de l'art establert... »

[7]

Premis i nominacions

Premis

Referències

  1. esadir.cat. Pirosmani. esadir.cat. 
  2. «Pirosmani». The New York Times.
  3. Jacques Lourcelles: Diccionari del cinema - Les pel·lícules, Bouquins/Robert Laffont, 1992.
  4. Michel Perez, citat en El cinema georgià , publicació del Centre nacional d'art i de cultura Georges-Pompidou, París, 1988.
  5. Béatrice Bottet, a: Diccionari mundial de les pel·lícules Edicions Larousse.
  6. op. cité
  7. Michel Capdenac, Pantalla , n° 41, 15/11/1975.

Enllaços externs