Pisídia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pisídia o Psídia (llatí Psidia o Pisidia, grec Pisidike) fou una regió de l'Àsia Menor vers el sud-sud-oest. Històricament, era part de Pamfília i era poblada per la mateixa gent.

Límits[modifica | modifica el codi]

Els seus límits foren: a l'est la regió muntanyosa d'Isàuria; al sud, Pamfília; a l'oest, Lícia, Cària i Frígia; i al nord Frígia (la Frígia Parorios).

Muntanyes[modifica | modifica el codi]

El país era muntanyós, travessat per ramificacions de les muntanyes del Taure però amb algunes valls fèrtils i planes extensament cultivades, especialment amb oliveres.

Les muntanyes que s'estenien des de Frígia (del Cadmus) agafaven el nom de Sardemisus a la vora de Termissos i al districte de Milyas, el de Climax.

Rius i llacs[modifica | modifica el codi]

A aquestes muntanyes naixien els rius Catarrhactes i Cestrus, que regaven Psídia i Pamfília i desaiguaven a la mar Mediterrània per l'anomenat golf de Pamfília. Els llacs principals eren el Coralis, el Trogitis (ambdós de vegades esmentats com a part de Frígia i de Licaònia), el Pusgusa o Pungusa (esmentat només de fonts bizantines) i el gran llac de sal d'Ascània (Gran Llac Salat).

Economia[modifica | modifica el codi]

Els principals productes del país eren la sal, les arrels d'iris de les que es feien perfums, i vi, essent famós a l'època clàssica el vi d'Amblada.

Ciutats i districtes[modifica | modifica el codi]

Les principals ciutats foren Antioquia de Pisídia, Sagalassos, Etenna, Isionda, Termissos, Philomelium, Neàpolis de Psídia, Selge, Tyaricum, Pednelissos, Cibira, Oenoanda, Bubon, Lirbe, Laodicea i Katakekaumene.

Es dividia en diversos districtes dels que es coneixen:

Població i llengua[modifica | modifica el codi]

La seva població fou d'ètnia frígia indoeuropea. Vegeu Pisidis. La llengua pisídia es creu que era d'origen frigi i per tant seria una llengua indoeuropea dins la branca anatòlica.

Història[modifica | modifica el codi]

Sota domini persa (segle VI aC), van participar amb un contingent a la invasió de Grècia per Xerxes; Alexandre el Gran va conquerir Sagalassos en la seva marxa cap a Pèrsia però Termessos li va fer front. Nominalment dins Macedònia, després de la mort d'Alexandre va quedar als dominis de Perdicas d'Orèstia i va ser concedida a Èumenes de Cardia, que mai la va ocupar. Va passar a Antígon el borni. (321 aC) al ésser considerada una part de la satrapia de Frígia, si bé probablement només en feien part el nord i nord-oest, on formava l'anomenada Frígia Pisídica, mentre que la resta del país devia romandre independent, i consta que s'hi emetia moneda.

El 301 aC el país, que seguia de fet independent, va passar als selèucides que van establir algunes ciutats com Selèucia Sídera i van dominar millor el país, però només parcialment, tot i que l'hel·lenisme va fer molt de camí. Durant l'època selèucida els pisidis es van dedicar a fer correries per les regions veïnes.

Derrotat Antíoc III el gran, amb la pau d'Apamea el país fou assignat al Regne de Pèrgam (188 aC) però va romandre independent de fet; el 133 aC el Regne de Pèrgam va passar per testament a Roma i Psídia va quedar dins la província d'Àsia, i vers el 125 aC entregada al regne de Capadòcia, que no en va poder tenir el control, tornant aviat a Roma (102 aC); els romans la van haver de conquerir i el 88 aC fou inclòs a Cilícia juntament amb tres districtes de Frígia (Laodicea, Apamea, i Synnada); altre cop part de la província d'Àsia a la meitat del segle I aC, vers el 39 aC fou donada per Marc Antoni al seu aliat el tetrarca Amintes de Galàcia, al que va encarregar de sotmetre als bandits coneguts com a homonadesi, que dominaven la zona muntanyosa i controlaven les comunicacions entre Psídia i Pamfília, però Amintes va morir a la lluita i Galàcia va esdevenir província romana incloent Psídia; finalment els homonadesi foren exterminats l'any 3 aC però els romans encara no hi havien pogut establir cap colònia o mantenir-hi guarnicions i les ciutats sotmeses simplement pagaven un tribut però conservaven la independència. Sota August es van donar terres als veterans de l'exèrcit i es van establir vuit colònies, destacant les d'Antioquia, Sagalassus, Olbasa, Cremna i Comama.

Progressivament la regió es va llatinitzar. Antioquia fou visitada per Sant Pau i després del 311 fou la seu metropolitana de Psídia.

Pisídia (província romana)[modifica | modifica el codi]

Fou constituïda en província vers el 294 en la reorganització de Dioclecià amb Antioquia com a capital, formada bàsicament per la Pisídia i part de la Licaònia, dins la diòcesi asiana. Limitava a l'est amb Capadòcia; al sud amb Isàuria i Lícia i Pamfília; a l'oest amb Frígia Primera i al nord amb Galàcia i Frígia Segona.

Al segle IV fou lleugerament ampliada amb la Frígia Parorios però la zona del Gran Llac Salat (Acanius) fou inclosa a Licaònia. En període cristià va tenir 25 seus episcopals. La província encara existia en temps del emperador bizantí Justinià.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

El 518 la regió va patir un terratrèmol devastador i el 541-543 va patir una plaga (una pesta); més tard hi va haver altres terratrèmols i als segles VII, VIII i IX va patir incursions dels àrabs. Va passar als turcs seljúcides després del 1071, però fou objecte de disputa amb els bizantins fins al 1176 quan, després de la batalla de Miriocèfalon el control turc es va imposar definitivament.

Coord.: 38° 18′ 00″ N, 31° 01′ 00″ E / 38.3°N,31.0167°E / 38.3; 31.0167