Façanes a la carretera de Laureà Miró, amb l'arc que marca l'entrada del passatge de Sant Joan i que serveix també per marcar l'entrada cap a la fàbrica Bertrand
Els blocs s'organitzen en una filera davantera dona al carrer de Laureà Miró i una altra al darrere, disposada obliquament que dona al passatge de Sant Joan, que és el camí d'accés cap a la fàbrica Bertrand. Són blocs de quatre pisos, alguns amb balcó i units (els blocs) entre ells mitjançant una estructura de celoberts d'escales entre bloc i bloc. Totes elles tanquen, per la part del darrere, un pati comú que dona a la part industrial del recinte de les "Indústries Bertrand". Els espais entre bloc i bloc són per a la ventilació de la resta de dormitoris que no donen a l'exterior. Els aspectes més característics són els acabaments arrodonits amb el respirador central, juntament amb les obertures del darrer pis amb arc de mig punt. Els balustres de ciment dels balcons, que fan joc amb les de les escales, també resulten un element decoratiu.[1]
Els espais entre blocs allotgen les escales, que són descobertes, i permeten la ventilació de les habitacions que no donen a les façanes.
Accés a un dels blocs des del passatge de Sant Joan.
Vistos des del recinte de la fàbrica, els pisos formen la transició entre el poble i la fàbrica.
Els balustres rectilinis de balcons i escales són un dels elements decoratius característics del conjunt, altrament força auster.
Tots aquests blocs de pisos formen la colònia dels treballadors de la fàbrica Bertrand. En el moment de construcció reunien unes condicions excel·lents, ja que no era habitual l'equipament d'aquests tipus de pisos. La façana es catalogava d'estructura moderna i juntament amb comentaris similars eren els que es publicaven a les revistes i guies de l'època.[1]
Els blocs foren construïts entre 1922 i 1925, però l'arc d'entrada, característic del conjunt, l'hi va afegir el 1939 l'arquitecte Josep Maria Jujol.[2]
↑ 1,01,1«Pisos Bertrand». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 agost 2014].
↑«Pisos de Can Bertrand». Ruta del Modernisme. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. [Consulta: 1r setembre 2014].
«Els pisos Bertrand». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
.jpg)
Els espais entre blocs allotgen les escales, que són descobertes, i permeten la ventilació de les habitacions que no donen a les façanes.
Accés a un dels blocs des del passatge de Sant Joan.
Vistos des del recinte de la fàbrica, els pisos formen la transició entre el poble i la fàbrica.
Els balustres rectilinis de balcons i escales són un dels elements decoratius característics del conjunt, altrament força auster.
