Pissarra digital

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «PDI (desambiguació)».
Imatge 2: aplicació real d'una PDiP

La pissarra digital[1] és un sistema tecnològic que consisteix en un ordinador multimèdia, generalment connectat a Internet, i un videoprojector que projecta sobre una pantalla o paret que veiem a l'ordinador. Les imatges es poden controlar a través d'un llapis, marcador o amb el dit.[2] Gràcies a aquesta qualsevol usuari és capaç de crear tot tipus de contingut digital seguint la metàfora de la pissarra, clarions i esborrador, però, amb totes les bondats d'un ordinador.

És una eina molt eficaç per poder realitzar debats, ja que facilita la discussió del grup. Quan una classe realitza el seu projecte podrà utilitzar la pissarra per exposar les idees de cada alumne i d'aquesta manera realitzar una investigació conjunta.[3]

En la pissarra digital d'infrarojos, el llapis emet una imatge infraroja en trobar-se en contacte amb la superfície, i el receptor o distància tradueix el senyal infraroig. El problema d'aquest tipus és que no funciona bé en habitacions il·luminades amb llum solar. Per exemple: podem trobar el Live touch i Wiipdi.[4]

Avantatges[modifica | modifica el codi]

  • Les pissarres digitals són una eina neta i atractiva, ja que no hi ha pols ni desordre en els elements que es fan servir.
  • Hi ha un augment de la motivació dels professors i els alumnes, les classes són més interactives.
  • Més participació i interacció de l'alumnat.
  • Adaptació dels recursos a qualsevol àrea i nivell d'aprenentatge.
  • Treball amb metodologies diferents: individual, treball cooperatiu, per grups...
  • Reutilització i/o modificació de les activitats fetes pel professor o per altre professorat.
  • Font de recursos multimèdia il·limitada.
  • Aprenentatge senzill i fàcil d'utilitzar.

Inconvenients[modifica | modifica el codi]

  • La preparació de les activitats porta una inversió de temps inicial major per part del docent, que haurà de preparar les activitats i aprendre a utilitzar els recursos: web, elaboració de transparències, materials interactius, etc.
  • La lluminositat i les ombres poden ser un problema. La claredat de l’aula pot dificultar la correcta visualització de les imatges projectades a la pissarra.[5]
  • Manteniment força precís amb tècnics especialitzats.
  • Cost elevat, fins 3000€ tot el conjunt.
  • Formació específica per poder utilitzar aquesta tecnologia.
  • Segons la situació del projector, pot produir problemes quan s’utilitza la pissarra (es pot fer ombra si alguna persona es col·loca davant del projector i dificulta la seva utilització).
  • No poden escriure dues persones al mateix moment.
  • Les pissarres digitals sovint se situen a una alçada on els nens troben dificultats per accedir-hi.[6]

Com es poden utilitzar[modifica | modifica el codi]

  • Model expositiu: El professor exposa amb el suport de recursos multimèdia i amb la PDI.
  • Modelatge: Mostrar com fer alguna cosa o perquè s'utilitzen les eines d'un programa.
  • Treball col·laboratiu: Anotar les aportacions dels alumnes com a síntesi.
  • Font d'informació a classe: Buscar alguna informació en un moment donat.
  • Presentació de treballs per part de l'alumnat: Presentar els treballs en forma d'esquema, presentació o presentació multimèdia.
  • Realització d'exercicis i debats de forma col·laborativa: Es projecten activitats interactives.
  • Correcció d'exercicis: Comentar i corregir els exercicis en format digital.
  • Altres

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pissarra digital Modifica l'enllaç a Wikidata