Pistacia chinensis
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pistacia chinensis amb els colors de la tardor
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Pistacia chinensis L. |
||||||||||||||
Pistacia chinensis o pistatxer xinès, en xinès: 黄连木, és un arbre de petit a de mida mitjana natiu del centre i oest de la Xina que s'utilitza com planta ornamental en jardins. Es tracta de l'espècie del gènere Pistacia més resistent al fred (tolera fins -25ºC), a més de suportar viure en sòls pobres. Normalment fa de 9 a 15 m d'alt i excepcionalment arriba als 25 m.[1] És caducifoli.les fulles són pinnades de 20-25 cm de llarg amb de 10 a 12 folíols. Les flors les fa en panícules. És dioic. El fruit és una drupa blava quan està madura.
Ha de créixer a ple sol ja que és intolerant a estar a l'ombra.
Usos [modifica]
També es fa servir com portaempelt pel pistatxer Pistacia vera.[2] A la Xina l'oli dels seus fruit es fa servir com biocombustible. La fusta es fa servir en mobles i proporciona un tint groc. Es fa servir en els dissenys de jardins clàssics xinesos.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pistacia chinensis |
- ↑ «Pistacia chinensis Bunge, Enum. Pl. China Bor. 15. 1833.». , vol. FOC Vol. 11, 2009, p. 335, 345 [Consulta: 11 novembre 2009].
- ↑ Ketzel Levine. «Talking Plants: Pistacia_chinensis». NPR, 2003. [Consulta: 2009-11-11].
- Ernest Henry Wilson. A Naturalist in Western China. vol II. London: Methuen & GO. Ltd., 1913. OCLC 459058573 [Consulta: 11 novembre 2009].
