Pistolerisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1919 i el 1923 a l'Estat Espanyol.

Va tenir una importància especial a Catalunya, on es va produir després de l'espectacular ascens numèric de l'afiliació de treballadors al sindicat de la CNT (Confederació Nacional del Treball) durant 1918 i 1919.

La Federació Patronal, a més d'intentar una política de total intransigència enfront de les demandes obreres, va finançar una onada d'atemptats contra els quadres sindicals.

Les bandes de pistolers van comptar amb la protecció dels governadors civils del moment, el comte de Salvatierra, el general Severiano Martínez Anido i del cap superior de la policia Miguel Arlegui. Fins al 1920 els pistolers, sota el comandament successiu de Bravo Portillo i el baró de Köning, van actuar amb una relativa independència.

Després, l'aparició dels Sindicats Lliures va significar, a part de la continuació del pistolerisme, un intent de dividir el moviment obrer. Van assassinar, entre molts d'altres, als caps sindicalistes Pau Sabater el 1919, Evelio Boal el 1921 i Salvador Seguí El Noi del Sucre l'any 1923.

També hi va haver l'actuació de grups terroristes i de pistolers de bàndols pròxims a la CNT el que es va anomenar anarquisme terrorista. Aquests van assassinar, entre d'altres, al mateix Bravo Portillo l'any 1919, al comte de Salvatierra el 1920 i al president del govern Eduardo Dato el 1921.

En conjunt hi va haver a Barcelona 109 atemptats socials l'any 1919 i 304 l'any 1920.

Sota la Segona República encara es va produir algun rebrotament del pistolerisme dels Sindicats Lliures, com en el cas de la banda de Francisco Blasco a Badalona.

Es caracteritza per ser un moviment d'acció directa (anarquista), que consistia en atacs a mà armada contra la burgesia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]