Pitàgores de Reggio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pitàgores (desambiguació)».

Pitàgores de Reggio (Reggio de Calàbria cap a la primera meitat del segle V aC - segle V aC) va ser un dels més famosos escultors de l'antiga Grècia. També se'l coneix com Pitàgores de Samos.

Plini el situa a l'olimpíada 87 (432 aC) junt amb Agelades, Cal·ló, Policlet, Miró, Escopes i altres, però aquesta ubicació cronològica podria no ser exacte. Fou el primer a fixar especial atenció a l'orde i la proporció i Plini diu que fou el primer que va expressar amb cura els muscles, venes i cabell. Fou en aquest sentit un precursors de l'art que després es va perfeccionar amb Fídies i Policlet a Atenes i Argos.

La seva obra principal foren estàtues d'atletes. Entre Plini i Pausànies es pot reconstruir el nom de les seves obres; Astylus, pancratista a Delfos, Leontiscus de Messana, guanyador olímpic de lluita, Protolaus de Mantinea, Elthymus, Dromeus d'Estímfal, Mnaseas de Cirene conegut per Libys, i el seu fill Cratisthenes, una figura nua (potser Hèrcules), una figura anomenada Claudicans, dos Apol·los, un Perseu alat, Europa asseguda a un brau, Eteocles i Polyneices i una estàtua de Dionysus,

Plini diu que va tenir com a deixeble al seu nebot (fill de la seva germana) Sostrat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Rhegion (actual Reggio, Calàbria), ciutat de la Magna Grècia, però és probable que Pitàgores naixés a Samos; tanmateix, és cert que va viure i va treballar en Reggio, on va ser deixeble del gran mestre Clearc de Reggio. El jove Pitàgores, no només va superar el seu mestre, sinó també a tots els escultors que van viure abans que ell, se li conta com entre els cinc més famosos escultors grecs, després de Fídies. De fet va realitzar nombroses obres creades a moltes polis gregues i magna-greges d'Atenes a Siracusa.

Obres[modifica | modifica el codi]

Pitàgores de Reggio va ser el primer escultor a tenir en compte les proporcions de les estàtues i tenir una atenció especial amb els més petits detalls com els cabells, les artèries i les venes. Les característiques de la seva obra, descrita pels experts més reconeguts a l'estatuària grega li han atribuït moltes obres mestres, i ha tingut el suport de la tesi de molts historiadors contemporani com un dels autors més probables de les estàtues de bronze dels Guerrers de Riace, màxim exemple de l'escultura grega.

A un passatge de Plini el Vell relata que Pitàgores de Reggio va superar a Fídies, Miró i Policlet, considerant el més gran escultor de l'art clàssic, en particular, referint-se a l'art de Miró Plini diu:

« "Pitàgores de Reggio ho va superar a Itàlia amb el Pancratiaste dedicat a Delfos [...] També Astila que s'observa a Olímpia [...] a Siracusa després va fer un Zoppo (identificat com Filottete) de tal manera que també els que ho miren senten el dolor de la ferida [...] Pitàgores va ser el primer de reproduir els tendons i les venes i el primer de tractar el cabell amb més delicadesa que d'altres, subdividint-ho amb més precisió. »
Plini el Vell

Moltes són les obres de Pitàgores de Reggio, diverses estàtues d'esportistes com el corredor Astila, i també el púgil Eutim i Cratillo Mantineo; el bronze que representa a Zeus en la forma d'un bou que transporta a Europa, filla d'Agenor, el famós cap de Perseu conservat al Museu Britànic de Londres i se l'atribueix també l'estàtua de l'Auriga de Delfos.

Galleria[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pitàgores de Reggio Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Martín, Roland. Diccionario de la civilización griega. Barcelona, Ediciones Destino, 1972. D.L.: B. 26323-72.