Pixacà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pixacà
Manca una imatge
Estat de conservació
Segur
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetes
Subclasse: Hymenomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Amanitaceae
Gènere: Amanita
Espècie: A. pantherina
Nom binomial
Amanita pantherina
(DC. ex Fr.) Krombh.

El pixacà[1] -també anomenat pigat bord o pigat- (Amanita pantherina, del grec pánther, que vol dir "pantera", al·ludint al color i al pigallat del barret d'aquest bolet, semblant a la pell d'una pantera) és un bolet amb el típic desenvolupament de les amanites.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Exemplar vell de pixacà

Té un barret de fins a 12 cm de ròdol, amb el marge estriat, de color molt variable des del crema o beix fins al bru fosc o marró xocolata, amb abundants restes del vel fragmentat en esquames d'un blanc net, que es manté sense tacar-se ni enfosquir-se, fins i tot quan el bolet és vell. Les làmines són blanques i lliures.

El peu, que també és blanc, porta un anell poc evident que es disgrega amb facilitat. A la part de baix, les restes del vel que haurien de conformar la volva es limiten a dibuixar uns cèrcols disposats com la rosca d'un vis.

La carn blanca no fa a penes olor en els bolets joves. Els més vells fan pudor.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Surt al sotabosc dels boscos caducifolis i mixtos, i també a les brolles d'estepes i brucs.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

És un bolet tòxic. Ocasiona trastorns digestius més forts encara que els produïts pel reig bord, però no porta els principis actius causants de les al·lucinacions. És totalment rebutjable i fàcil de reconèixer.

Cal vigilar la possible confusió d'aquest bolet amb altres de similar fesomia, comestibles, com la cua de cavall (A. rubescens) i la cua de cavall grossa (A. spissa).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 102-103.
  • Régis Courtecuisse & Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pixacà
  • Marcel Bon : Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004)
  • Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2
  • Roger Phillips : Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte : L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5
  • Peter Jordan, Steven Wheeler : Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0
  • G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner : Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4
  • Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8
  • Larousse des champignons édition 2004 sous la direction de Guy Redeuilh - ISBN 2-03-560338-2