Plàtan (arbre)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'híbrid denominat Planatus x hispanica. Vegeu-ne altres significats a «plàtan».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Plàtan
PlatanusAcerifoliaTrunk.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Proteales
Família: Platanaceae
Gènere: Platanus
Espècie: P. x hispanica
Nom binomial
Platanus x hispanica

El plàtan (Platanus x hispanica, també referit com a Platanus hybrida, Platanus orientalis x occidentalis o Platanus acerifolia) és un arbre caducifoli de la classe de les magnoliòpsides, de l'ordre de les Proteales i de la família de les platanàcies (que alguns nous sistemes de classificació inclouen dintre de la família de les proteàcies).

Els plàtans a una edat madura desprenen sovint plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat.

Les fulles són grans, palmades, amb cinc lòbuls punxeguts (de vegades tres) i amb un pecíol llarg eixamplat a la base en forma de pipa (o de didal). Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals, i el fruit en poliantocarp emplomallat, reunit en glôbuls d'uns 4 cm de diàmetre. Fructifica a la tardor.

Es considera l'encreuament entre una espècie americana (Platanus occidentalis) i una d'oriental (Platanus orientalis), si bé per la seva major semblança amb aquesta última hi experts que consideren que en pot ser una varietat.

La fusta de plàtan és una fusta tova però molt apreciada. Al nord-est de Catalunya, excepcionalment, és una espècie forestal aprofitada per la fusta.

Ha estat molt emprat com a arbre ornamental, sobretot en l'arbrat d'aliniació (al llarg de carrers i carreteres) i també en parcs i fonts. En alguns llocs es troba subespontani en boscos de ribera.

Un notable plantat de plàtans es troba al Parc de la Devesa de Girona.

El plàtan a Barcelona[modifica | modifica el codi]

Plàtan acabat de podar al carrer de València, a l'Eixample de Barcelona. Observeu que la severitat de la poda gairebé només ha deixat el tronc. Malgrat això, l'arbre quasi sempre torna a treure brots nous amb força.

L'any 2004, dels 155.541 arbres d'aliniació que hi havia a Barcelona, 54.354 eren plàtans, si bé aquesta espècie té un creixement ràpid i una gran amplitud que li impedeixen desenvolupar-se adequadament a la majoria de carrers de la ciutat. Això obliga a podes severes que debiliten els arbres i li ocasionen podridures, i faciliten l'entrada d'infeccions (xancre i oïdi, principalment). A més, té una pol·linització anemòfila i produeix una gran quantitat de pol·len que causa al·lèrgies a una part de la població.[1][2]

Per això actualment va essent substituït per altres espècies que es consideren més adients. Només en voreres amples (de més de 6 m), en què hi ha espai suficient perquè puguin desenvolupar-se correctament, es mantenen els plàtans. A més, bona part dels carrers amb voreres amples són vies emblemàtiques com la Gran Via de les Corts Catalanes, el Passeig de Gràcia o la Rambla, amb una imatge molt lligada als seus plàtans i que es vol conservar.[1]

Als carrers dels districtes de l'Eixample i Sant Martí, tradicionalment ocupats per plàtans gairebé en monocultiu, l'arbre que l'està substituint és el lledoner (Celtis australis) a les voreres d'entre 3,5 i 6 m d'amplada (les voreres de la gran majoria de carrers d'aquests districtes tenen 5 m d'ample), i la prunera de fulla vermella (Prunus cerasifera atropurpurea) a les més estretes. La substitució d'espècies es fa principalment aprofitant la reposició d'arbres morts.[1]

Un plàtan monumental: La Lloca de Canals[modifica | modifica el codi]

La Lloca és un plàtan plantat a Canals (la Costera, País Valencià) el 1914 al bell mig de la vila, a la Plaça del Pont del Riu. L'arbre ha esdevingut un arbre monumental per les seues dimensions gegantines, per la seua edat i per la seua situació.

Així, s'ha convertit en un dels símbols més importants de Canals. La seua fulla i fruit són el símbol de la formació política independent Gent de Canals. També dona nom al Taller Ocupacional Local. L'Associació Canalina per la Defensa del Medi Ambient (ACDEMA), també es subtitula "La Lloca". Per últim, el Centre Social Autogestionat obert el 2008 per part de l'Escarot, l'Assemblea de Joves de La Costera (CAJEI), al Carrer València, 11, també reb eixe nom: CSA "La Lloca".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 I.M.PARCS I JARDINS. Pla de gestió de l'arbrat viari de Barcelona. Barcelona 2004 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  2. FAVÀ. M. Petits paisatges de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona 2003

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plàtan (arbre)