Plàtan fals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Plàtan fals
Acer pseudoplatanusAA.jpg
Plàtan fals a Hessen, Alemanya.
Plàtan fals a Hessen, Alemanya.

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Rosidae
Ordre: Sapindales
Família: Aceraceae
Gènere: Acer
Espècie: A. pseudoplatanus
Nom binomial
Acer pseudoplatanus
Linnaeus
Sinònims

Acer villosum C.Presl in J.Presl & C.Presl [1833] Acer sericeum Schwer. [1894]
Acer dittrichii Ortmann in Opiz [1852]
Acer procerum Salisb. [1796]
Acer montanum Lam. [1779]
Acer majus Gray [1821]
Acer latifolium Bubani[1]

No s'ha de confondre amb Sicòmor.

L'auró blanc (Acer pseudoplatanus),[2] fals plàtan o sicòmor, fals sicòmor[3] és una espècie pertanyent a la família de les aceràcies. El plàtan fals prolifera al centre i sud d'Europa, i també al sud-oest d'Àsia. A la península Ibèrica únicament en el nord: Pirineus i Cantàbria, fins al nord de Portugal. Freqüentment cultivat i assilvestrat, és difícil precisar quan es tracta d'una planta espontània.

Habita en terrenys frescos i profunds dels vessants i valls de muntanya, sense constituir mai formacions denses, sinó esteses en fagedes i altres boscos.

El nom del gènere era ja utilitzat pels romans, Acer : tenaç, dur, segons altres autors el seu nom deriva de la veu celta ac : espina o punta, per haver-se utilitzat per fabricar puntes de llança. El nom específic pseudoplatanus , fa referència a la semblança de les seves fulles amb el plàtan de passeig. La seva fusta és de color pàl·lid, de gra continu, és lleugera i fàcil de tornejar. Les fulles, fruits i escorça de l'arrel s'han utilitzat com medicina, atribuint propietats astringents; del seu tronc i branques, si es fa una incisió a la primavera, s'obté un líquid ensucrat agradable com beguda.

És vastament usat en els passejos i avingudes de les ciutats, especialment espanyoles perquè gràcies a la seva poda i a la seva capacitat d'unir-se per les branques creen interessants efectes d'arcs naturals quan estan sense fulles. A l'estiu proporcionen una excel·lent ombra i creen un microclima fresc i agradable, al podar a la tardor permet el pas de la llum a terra durant l'hivern però segueix embellint els passejos amb les seves singulars formes. A part d'això, quan la poda és correcta no aconsegueixen gran altura pel que no entorpeixen l'entrada de llum als habitatges circumdants.

A la parròquia de Villapardín, Navia de Suarna (Lugo, Galícia) hi ha un auró singular de més de 100 anys, 23,60 metres d'alçada, un perímetre de 2,95 metres i un diàmetre de copa de 18 metres.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

La llavor té una forma d'hèlix que fa que caigui suaument de l'arbre en autorotació.[4]

És un arbre alt, que pot aconseguir fins a 30 m d'alçada, de copa àmplia i branques obertes, amb escorça llisa i grisenca. Les fulles són caduques, palmades, dividides fins a la meitat de la làmina en cinc lòbuls en forma d'ou, amb les vores proveïts de gruixuts dents, alguna cosa desiguals, corbats en forma de serra, la seva pecíol és molt llarg i estan en posició oposada; són grans, d'uns 10 a 15 cm. Flor hermafrodita o unisexual, de color groc-verdós, disposades en gran nombre, en inflorescència (tirsos de cims) penjants, que apareixen amb les fulles o poc després; tenen llargs pedicels, corol·la composta de 5 sèpals i 5 pètals allargats i lliures, que s'insereixen, amb els 8 estams, en un disc anul·lar carnós situat sota l'ovari. Fruit format per dues nous unides i una mica inflades que es perllonguen en ales membranoses que s'eixamplen cap al àpex i formen entre si un angle proper a 90 graus.

Floreix a l'abril i maig, els fruits maduren al final del estiu i es mantenen durant molt temps a la planta.

Espècies similars[modifica | modifica el codi]

A Europa hi ha dues espècies d'aurons molt semblants que es poden confondre amb facilitat. Les dues espècies són arbres alts, que poden arribar fins a 30-35 m d'alçada.

Espècies Auró reial (Acer platanoides) auró sicòmor (Acer pseudoplatanus)
escorça dels arbres adults Llisa, tindrà solcs verticals amb l'edat Semblant a la del Plàtan oriental, es desprèn en plaques
Gemma de color granat de color verd
Fulles Hi ha conreus amb fulles de color vermell porpra

Les seves fulles són simples i no tenen estípules, grans, d'entre 10-15 centímetres de longitud, oposades, de color verd fosc. Tenen 5 lòbuls desiguals.

Flors Apareixen el moment d'obrir els rovells Apareixen poc després de les fulles
Fruits (sàmares) Les sàmares són a la base del ramet i tenen la llavor aplanada. Les sàmares són al ramet i tenen la llavor rodona.
Copa: La seva copa és globosa i àmplia, que creix en llocs clars, sovint és més ample que alt. Aquest arbre es veu molt afectat moltes vegades pel fong Rhytisma acerinum. El seu dolor ho manifesta en forma de taques de color marró o negra, en les fulles.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Acer pseudoplatanus». A: Real Jardín Botánico: Projecte Anthos [Consulta: 24 novembre 2009]. Real Jardín Botánico: Projecte Anthos
  2. Nom vulgar preferit, en Arbres: guia de camp ; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. Versió en castellà de la Collins Tree Guide . ISBN 978-84-282-1400-1
  3. Ginés A. López González. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares: (especies silvestres y las cultivadas más comunes). Editorial Paraninfo, 2007, p. 640–. ISBN 978-84-8476-312-3 [Consulta: 3 agost 2012]. 
  4. Ediciones Altea; Kindersley, Inc, Dorling. Medios de transporte: automóviles, aviones, barcos, trenes. El País/Altea, 1994 [Consulta: 3 agost 2012]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]