Plácido Domingo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plácido Domingo

Plácido Domingo, el 2008.
Naixement 21 de gener de 1941 (1941-01-21) (73 anys)
Madrid
Ocupació Tenor i director d'orquestra

José Plácido Domingo Embil (Madrid, 1941) és un un cantant líric i director d'orquestra espanyol. Una veu enormement versàtil li ha permès de cantar com a tenor i baríton.[1]

La carrera internacional de Plácido Domingo és llegendària; ha interpretat 130 papers diferents, més que cap altre tenor en la història. El 1997, Domingo va superar el rècord que Enrico Caruso mantingué durant molt de temps en l'obertura de la temporada de l'Òpera del Metropolitan, i el 2008 celebrà els seus 40 anys cantant en aquest teatre, on ha inaugurat la temporada vint-i-una vegades. El talent del tenor madrileny el confirmen el seu amplíssim repertori i la seva carrera interpretativa, així com els seus èxits com a director, administrador, i el seu compromís amb les causes humanitàries i la feina com a creador de programes per a joves artistes. La Fundació Birgit Nilsson va anunciar el 20 de febrer de 2009 que Plácido Domingo seria el primer guanyador del milió de dòlars del Premi Birgit Nilsson, el més important de la història de la música clàssica.[2]

El 9 de juliol de 2013 va ser ingressat en un hospital de Madrid a causa d'una embòlia pulmonar.[3][4][5]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué a la ciutat de Madrid el 21 de gener de 1941, fill dels cantants de sarsuela Plácido Domingo, nascut a Saragossa -el seu pare Pere Domingo va néixer a Tordera-,[6] i Pepita Embil, nascuda a Guetaria (Guipúscoa).[7] Conegut en la seva família com "El Granado", per cantar des de ben petit la cançó Granada d'Agustín Lara. El 1949 la família es va traslladar a la Ciutat de Mèxic per treballar en teatre musical. Ben aviat va destacar en les lliçons de piano i després estudià a l'Escola Nacional d'Arts i al Conservatori Nacional de Música de la capital mexicana.

Allà va ser on va conèixer la seva primera dona, la pianista Ana Maria Guerra Cué, amb qui es va casar el 1957, als 16 anys, i va tenir al seu primogènit, José Plácido Domingo Guerra, nascut el 16 de juny de 1958, que el convertiria en avi als 33 anys. El matrimoni no va durar. A Mèxic també va trobar la segona i definitiva muller, Marta Ornelas, amb qui es va casar l'any 1962.[8]

A la ciutat mexicana de Monterrey, debutà en l'òpera amb La Traviata, en el personatge de Alfredo Germont, al costat de la soprano Alicia Aguilar. Posteriorment, Domingo va passar dos anys amb l'Òpera Nacional d'Israel, de la qual naixeria la fama que actualment no cessa des de llavors. Féu nombrosos debuts als Estats Units, sobretot a Nova York i San Francisco, encara que tampoc va deixar de fer gires per ciutats d'Europa, durant els anys 60, interpretant nombrosos papers musicals. Ha cantat sota la batuta d'una àmplia gamma de directors entre els quals hi ha Herbert von Karajan, Zubin Metha i James Levine, entre altres. A Barcelona va debutar el 1966, al Liceu, amb tres òperes curtes de Salvador Moreno Manzano, Luis Sandi i J. P. Moncayo; i temps després va residir durant anys a la ciutat. Com a director d'òpera, va iniciar les activitats el 1973 i avui dia encara manté aquesta activitat com a director general de l'Òpera Nacional de Washington així com de l'Òpera de Los Ángeles.

Ha gravat duos amb diversos cantants com John Denver, José María Cano, Alejandro Fernández, Carlos Santana, Luis Cobos, Caetano Veloso, Patrícia Kaas, etc. Amb Josep Carreras i Luciano Pavarotti, va formar el 1990 la cèlebre societat artística Els Tres Tenors a Roma, amb motiu del Mundial de futbol Itàlia 1990. Repetí aquesta associació el 1994 en un magne concert a Los Angeles per la Copa del Món de Futbol 1994, i reincidí novament a París, amb motiu de la Copa del Món de Futbol 1998.

El seu repertori és molt variat i en diversos idiomes des dels clàssics, passant per cançons de nadal, cançons infantils i música llatinoamericana.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

El govern mexicà li va atorgar el premi de l'orde Àguila Asteca, màxim guardó atorgat a un estranger, per part del Govern de Mèxic, per la seva gran labor en l'atenció als damnificats pel terratrèmol de 1985, sense que li sabés greu de perdre la veu a causa de les tasques de rescat. Entre els afectats hi havia familiars del tenor.

El 1991 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar i Alfredo Kraus.

El 2002 va gravar l'himne del centenari del Reial Madrid, peça que va interpretar sota la pluja a la gespa de l'estadi Santiago Bernabéu, en la celebració del centenari del club.

Premis Grammy[modifica | modifica el codi]

Entre els molts premis rebuts, ha guanyat set Premis Grammy:

Premis Emmy[modifica | modifica el codi]

També ha rebut dos premis Emmy, en especials de televisió fets als EUA:

  • 1984 - Millor programa de música clàssica per Great Performances: Placido Domingo Celebrates Seville.
  • 1992 - Millor interpretació individual clàssica per The Metropolitan Opera Silver Anniversary Gala.

a més de dues nominacions:

  • 1986 - Millor interpretació individual clàssica per Great Performances: Cavalleria rusticana.
  • 1988 - Millor interpretació individual clàssica per Great Performances: Aïda: From the Houston Grand Opera.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plácido Domingo