Plácido Domingo
| Plácido Domingo | |
|---|---|
 Plácido Domingo, el 2008. |
|
| Naixement | 21 de gener de 1941 Madrid |
| Ocupació | Tenor i director d'orquestra |
José Plácido Domingo Embil (Madrid, 1941) és un tenor i director d'orquestra espanyol. La carrera internacional de Plácido Domingo és llegendària; ha interpretat 130 papers diferents, més que cap altre tenor en la història. El 1997, Domingo va superar el rècord que Enrico Caruso va mantenir durant molt de temps en l'obertura de la temporada de l'Òpera del Metropolitan, i el 2008 celebrà els seus 40 anys cantant en aquest teatre, on ha inaugurat la temporada en 21 ocasions. El talent del tenor madrileny el confirmen el seu amplíssim repertori i la seva carrera interpretativa, així com els seus èxits com a director, administrador, i el seu compromís amb les causes humanitàries, i també com a creador de programes per a joves artistes. La Fundació Birgit Nilsson va anunciar el 20 de febrer de 2009 que Plácido Domingo seria el primer guanyador del milió de dòlars del Premi Birgit Nilsson, el més important de la història de la música clàssica.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Nasqué a la ciutat de Madrid el 21 de gener de 1941, fill dels cantants de sarsuela, Plácido Domingo i Pepita Embil. Conegut en la seva família com "El Granado" per cantar des de ben petit la cançó Granada d'Agustín Lara. El 1949 la seva família es va traslladar a la Ciutat de Mèxic per a treballar en teatre musical i aviat va destacar per les lliçons de piano per a després estudiar a l'Escola Nacional d'Arts i al Conservatori Nacional de Música de la capital mexicana.
Allà va ser on va conèixer la seva primera dona, la pianista Ana Maria Guerra Cué, amb qui es va casar el 1957, als 16 anys, i va tenir al seu primogènit, José Plácido Domingo Guerra, nascut el 16 de juny de 1958, que el convertiria en avi als 33 anys. El matrimoni no va durar. Allà també va trobar a la segona i definitiva, Marta Ornelas, amb qui es va casar l'any 1962.[2]
Va realitzar el seu debut en l'òpera La Traviata en el personatge de Alfredo Germont a la ciutat mexicana de Monterrey al costat de la soprano Alicia Aguilar. Posteriorment, Domingo va passar 2 anys amb l'Òpera Nacional d'Israel, de la qual naixeria la seva fama que actualment no cessa des de llavors. Va realitzar nombrosos debuts als Estats Units sobretot a Nova York i San Francisco, encara que tampoc va deixar de fer gires en ciutats d'Europa, durant els anys 60, realitzant nombrosos papers musicals i el seu repertori, està compost per una àmplia gamma de directors entre ells Herbert von Karajan, Zubin Metha i James Levine, entre altres. A Barcelona va debutar el 1966, al Liceu, amb tres òperes curtes de Salvador Moreno Manzano, Luis Sandi i J.P.Moncayo, i temps després va residir durant anys a la ciutat. Com a director d'Òpera, va iniciar les seves activitats el 1973, i avui en dia encara manté aquesta activitat com a director general de l'Òpera Nacional de Washington així com de l'Òpera de Los Ángeles.
Ha gravat duos amb diversos cantants com John Denver, José María Cano, Alejandro Fernández, Carlos Santana, Luis Cobos, Caetano Veloso, Patrícia Kaas, etc. Amb Josep Carreras i Luciano Pavarotti, va formar el 1990 la cèlebre societat artística de Els Tres Tenors a Roma, amb motiu del Mundial de futbol Itàlia 1990. Repetí aquesta associació el 1994 en un magne concert a Los Angeles per la Copa del Món de Futbol 1994, i reincidí novament a París amb motiu de la Copa del Món de Futbol 1998.
El seu repertori és molt variat i en diversos idiomes des dels clàssics, passant per cançons de nadal, cançons infantils i música llatinoamericana.
[modifica] Reconeixements
El govern mexicà li va atorgar el premi de l'ordre Àguila Asteca, màxim guardó atorgat a un estranger, per part del Govern de Mèxic, per la seva gran labor en l'atenció d'afectats en el terratrèmol de 1985, sense importar-li perdre la seva veu en les tasques de rescat. Entre els afectats estaven familiars del tenor.
El 1991 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar i Alfredo Kraus.
El 2002 va gravar l'himne del centenari del Reial Madrid, cançó que va interpretar sota la pluja a la gespa de l'estadi Santiago Bernabéu el mateix dia que es complien els 100 anys del club.
[modifica] Premis Grammy
Entre els molts premis rebuts, ha guanyat 7 Premis Grammy:
- 1983 - Millor enregistrament d'òpera per Verdi: La Traviata.
- 1984 - Millor enregistrament d'òpera per Bizet: Carmen.
- 1984 - Millor interpretació llatina pop per Always In My Heart (Siempre en mi corazón).
- 1988 - Millor enregistrament d'òpera per Wagner: Lohengrin.
- 1990 - Millor interpretació vocal clàssica, juntament amb Josep Carreras i Luciano Pavarotti, per Els Tres Tenors.
- 1992 - Millor enregistrament d'òpera per R. Strauss: Die Frau Ohne Schatten.
- 1999 - Millor interpretació de música mexicana-ammericana per 100 años de mariachi.
[modifica] Premis Emmy
També ha rebut 2 premis Emmy, en especials de televisió realitzats als EUA:
- 1984 - Millor programa de música clàssica per Great Performances: Placido Domingo Celebrates Seville.
- 1992 - Millor interpretació individual clàssica per The Metropolitan Opera Silver Anniversary Gala.
a més de dues nominacions:
- 1986 - Millor interpretació individual clàssica per Great Performances: Cavalleria Rusticana.
- 1988 - Millor interpretació individual clàssica per Great Performances: Aida: From the Houston Grand Opera.
[modifica] Referències
- ↑ Plácido Domingo guanya el Premi Birgit Nilsson de música clàssica
- ↑ «Marta Ornelas, la fiel consejera» (en castellà). ABC, 22 de gener de 2011. [Consulta: 9 juny 2011].
[modifica] Enllaços externs
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de les Arts 1991
- (anglès) Placido Domingo, Tenor
|
|||||
