Plácido Domingo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPlácido Domingo

Plácido Domingo, el 2008.
Biografia
Naixement(es) José Plácido Domingo Embil Modifica el valor a Wikidata
21 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador de Bona Voluntat de l'UNESCO
novembre 2012 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Nacional de Música de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTenor i director d'orquestra
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIgor Markevitch Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor heroic, baríton i tenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEMI Classics Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarta Domingo (1962–) Modifica el valor a Wikidata
FillsPlácido Domingo Jr. Modifica el valor a Wikidata
ParesPlácido Domingo Ferrer Modifica el valor a Wikidata  i Pepita Embil Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webplacidodomingo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0004881 Allocine: 1663 Allmovie: p87994 TMDB.org: 77886
Facebook: PlacidoDomingo Twitter (X): PlacidoDomingo Spotify: 4pU3BpenOZFEBzORx2YBJW iTunes: 375956 Musicbrainz: 521df2bd-01f6-456e-9d5f-f081068819c2 Songkick: 506528 Discogs: 270225 Allmusic: mn0000851639 Modifica el valor a Wikidata
Placido Domingo, el 2014

José Plácido Domingo Embil (Madrid, 21 de gener de 1941) és un cantant líric i director d'orquestra espanyol. Té una veu enormement versàtil, que li ha permès de cantar com a tenor i baríton.[1]

La carrera internacional de Plácido Domingo és llegendària; ha interpretat 130 papers diferents, més que cap altre tenor en la història. El 1997, Domingo va superar el rècord que Enrico Caruso mantingué durant molt de temps en l'obertura de la temporada de l'Òpera del Metropolitan, i el 2008 celebrà els seus quaranta anys cantant en aquest teatre, on ha inaugurat la temporada vint-i-una vegades. El talent del tenor madrileny el confirmen el seu amplíssim repertori i la seva carrera interpretativa, així com els seus èxits com a director, administrador, i el seu compromís amb les causes humanitàries i la feina com a creador de programes per a joves artistes. La Fundació Birgit Nilsson va anunciar el 20 de febrer de 2009 que Plácido Domingo seria el primer guanyador del milió de dòlars del Premi Birgit Nilsson, el més important de la història de la música clàssica.[2]

El 9 de juliol de 2013 va ser ingressat en un hospital de Madrid a causa d'una embòlia pulmonar.[3][4][5]

El 13 d'agost de 2019, l'agència Associated Press va publicar els testimonis de nou dones, vuit d'elles cantants i una ballarina, de les quals només una va donar la cara públicament. Aquestes van denunciar que quan començaven en la professió van ser víctimes d'assetjament sexual per part del cantant.[6] Les víctimes van explicar que Domingo les obligava a tenir relacions sexuals i que, si rebutjaven, eren castigades professionalment.[7] El dimarts 25 de febrer de 2020 Plácido Domingo demanà finalment perdó a totes les dones que l'havien acusat d'agressió sexual i acceptà la seva responsabilitat de tots els actes de què se l'acusava.[8] La investigació realitzada per advocats contractats per American Guild of Music Artists (AGMA), el sindicat de l'òpera dels Estats Units, conclogué que fins a almenys 27 persones haurien patit la conducta sexual inapropiada i abús de poder de Plácido durant dues dècades quan aquest era a la direcció de l'Òpera Nacional de Washington i la de Los Angeles.[9]

Biografia[modifica]

Nasqué a la ciutat de Madrid el 21 de gener de 1941, fill dels cantants de sarsuela Plácido Domingo, nascut a Barcelona —el seu pare Pere Domingo va néixer a Tordera—,[10] i Pepita Embil, nascuda a Guetaria (Guipúscoa).[11] Conegut en la seva família com "El Granado", per cantar des de ben petit la cançó Granada d'Agustín Lara. El 1949 la família es va traslladar a la Ciutat de Mèxic per treballar en teatre musical. Ben aviat va destacar en les lliçons de piano i després estudià a l'Escola Nacional d'Arts i al Conservatori Nacional de Música de la capital mexicana.

Allà va ser on va conèixer la seva primera dona, la pianista Ana Maria Guerra Cué, amb qui es va casar el 1957, a setze anys, i va tenir al seu primogènit, José Plácido Domingo Guerra, nascut el 16 de juny de 1958, que el convertiria en avi a trenta-tres anys. El matrimoni no va durar. A Mèxic també va trobar la segona i definitiva muller, Marta Ornelas, amb qui es va casar l'any 1962.[12]

A la ciutat mexicana de Monterrey, debutà en l'òpera amb La Traviata, en el personatge d'Alfredo Germont, al costat de la soprano Alicia Aguilar. Posteriorment, Domingo va passar dos anys amb l'Òpera Nacional d'Israel, de la qual naixeria la fama que actualment no cessa des de llavors. Feu nombrosos debuts als Estats Units, sobretot a Nova York i San Francisco, encara que tampoc va deixar de fer gires per ciutats d'Europa, durant els anys seixanta, interpretant nombrosos papers musicals. Ha cantat sota la batuta d'una àmplia gamma de directors entre els quals hi ha Herbert von Karajan, Zubin Mehta i James Levine, entre altres. A Barcelona va debutar el 1966, al Liceu, amb tres òperes curtes de Salvador Moreno Manzano, Luis Sandi i J. P. Moncayo; i temps després va residir durant anys a la ciutat. Com a director d'òpera, va iniciar les activitats el 1973 i avui dia encara manté aquesta activitat com a director general de l'Òpera Nacional de Washington així com de l'Òpera de Los Angeles.

Ha gravat duos amb diversos cantants com John Denver, José María Cano, Alejandro Fernández, Carlos Santana, Luis Cobos, Caetano Veloso, Patricia Kaas, etc. Amb Josep Carreras i Luciano Pavarotti, va formar el 1990 la cèlebre societat artística Els Tres Tenors a Roma, amb motiu del Mundial de futbol Itàlia 1990. Repetí aquesta associació el 1994 en un magne concert a Los Angeles per la Copa del Món de Futbol 1994, i reincidí novament a París, amb motiu de la Copa del Món de Futbol 1998.

El seu repertori és molt variat i en diversos idiomes des dels clàssics, passant per cançons de Nadal, cançons infantils i música llatinoamericana.

Reconeixements[modifica]

El govern mexicà li va atorgar el premi de l'orde Àguila Asteca, màxim guardó atorgat a un estranger, per part del Govern de Mèxic, per la seva gran labor en l'atenció als damnificats pel terratrèmol de 1985, sense que li sabés greu de perdre la veu a causa de les tasques de rescat. Entre els afectats hi havia familiars del tenor.

El 1991 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar i Alfredo Kraus.

El 2002 va gravar l'himne del centenari del Reial Madrid, peça que va interpretar sota la pluja a la gespa de l'estadi Santiago Bernabéu, en la celebració del centenari del club.

Premis Grammy[modifica]

Entre els molts premis rebuts, ha guanyat set Premis Grammy:

Premis Emmy[modifica]

També ha rebut dos premis Emmy, en especials de televisió fets als EUA:

  • 1984 - Millor programa de música clàssica per Great Performances: Placido Domingo Celebrates Seville.
  • 1992 - Millor interpretació individual clàssica per The Metropolitan Opera Silver Anniversary Gala.

a més de dues nominacions:

  • 1986 - Millor interpretació individual clàssica per Great Performances: Cavalleria rusticana.
  • 1988 - Millor interpretació individual clàssica per Great Performances: Aïda: From the Houston Grand Opera.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plácido Domingo