Pla de Mallorca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 39° 36.28′ N, 3° 2.88′ E / 39.60467,3.04800 El Pla de Mallorca és una comarca mallorquina (segons la divisió comarcal proposada per Vicenç Maria Rosselló el 1964) al centre de Mallorca, i abasta els municipis centrals de l'illa. Encara que no té reconeixement oficial, sí en té a les geografies mallorquines. L'entitat anomenada Mancomunitat Pla de Mallorca, que agrupa els pobles de la comarca i que va néixer per fer possible la implantació d'alguns serveis que de manera individual els pobles que la integren no podien assumir, si té reconeixement oficial. El Pla de Mallorca comprèn els municipis següents:

Localització del Pla de Mallorca
Municipi Habitants
Algaida 4.527
Ariany 799
Costitx 967
Lloret de Vistalegre 1.182
Llubí 2.128
Maria de la Salut 2.095
Montuïri 2.619
Muro 6.741
Petra 2.787
Porreres 5.052
Sant Joan 1.956
Santa Eugènia 1.489
Santa Margalida 10.608
Sencelles 2.903
Sineu 3.248
Vilafranca de Bonany 2.625
Font: IBESTAT


Geografia i clima[modifica | modifica el codi]

La comarca abasta els municipis de la depressió central mallorquina, ocupant un 21,56 % de la superfície de l'illa.

La depressió central mallorquina es formada principalment per roques calcàries d'origen marí (segurament per un enfonsament de les terres centrals). La part més central presenta una notable complexitat geològica, amb terrenys plegats de diferents edats i litologia, puigs (turons) i valls. L'alçada dels puigs no sol passar dels 300 metres.

Hidrològicament el Pla es travessat pels diversos torrents i afluents que vessen cap a la badia d'Alcúdia (torrent de Son Bauló, torrent de Son Real, torrent de Na Borges), cap a l'albufera d'Alcúdia (torrent de Muro, torrent de Sant Miquel - Búger), cap a la badia de Palma (a través del sistema del torrent de Punxuat - barranc de Sa Talaia, del barranc de Son Gual, i d'altres cursos) o cap a la depressió de Campos (un seguit de cursos que convergeixen al torrent de Son Barbut, que alhora és afluent del torrent de Son Xorc, dins la comarca de Migjorn). A part hi ha dos aqüífers subterranis importants: el de la plana Sa Pobla – Muro (que abasta la comarca del Raiguer i la part septentrional del Pla de Mallorca), i el de Sa Marineta (a la part sud-oriental de la badia d'Alcudia, d'explotació humana dificultosa atès que se salinitza fàcilment).

El clima és el típic mediterrani: període sec i calorós a l'estiu (25 °C de mitjana al juliol i l'agost), hivern no gaire rigorós, amb transicions (primavera i tardor) relativament humides i plujoses. No obstant això, es donen algunes característiques específiques del Pla: la diferència entre les temperatures mitjanes dels mesos extrems sol ser més acusada que en la resta de l'illa (l'efecte menor del mar provoca en el Pla unes condicions més "continentals" que a la resta de l'illa), són comuns les boirades (principalment les nits i matinades de les jornades no ennuvolades i sense vent), i es poden produir precipitacions molt intenses (com en altres indrets de l'illa) que poden superar els 200 mm en unes poques hores (principalment els mesos de tardor).

Ecologia[modifica | modifica el codi]

La sequera a l'estiu al Pla fa que les plantes de fulla tendre difícilment hi puguin viure. Les comunitats vegetals típiques del Pla són l'alzinar (Quercion illicis) i la garriga o ullastrar (Cneoro ceratonieton). Aquestes dues configuren el paisatge natural del Pla.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pla de Mallorca