Trichoplax adhaerens

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Placozoa)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Trichoplax adhaerens
Classificació científica Edita
Regne: Animalia
Fílum: Placozoa
Classe: Trichoplacoidea
Ordre: Trichoplacida
Família: Trichoplacidae
Gènere: Trichoplax
Espècie: Trichoplax adhaerens
F.E. von Schultze, 1883
Distribució mundial del Trichoplax adhaerens

Trichoplax adhaerens és un animal simple amb forma de làmina amb una cavitat corporal plena de fluid pressuritzat. Se li concedí el seu propi fílum, placozous (Placozoa); es creu que hi ha una altra espècie, Treptoplax reptans, descrita l'any 1896 i que no s'ha tornat a trobar, conseqüentment es posa en dubte la seva existència. El nom T. adhaerens li fou donat perquè tendeix a enganxar-se al seu substrat, incloent pipetes de vidre i portaobjectes per a microscopi.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Trichoplax va ser descobert l'any 1883 pel zoòleg alemany Franz Eilhard Schulze, en un aquari d'aigua marina de l'Institut Zoològic a Graz, Àustria. El nom genèric deriva del grec θρίξ (thrix), "pèl", i πλάξ (plax), "placa". L'epítet específic adhaerens prové del llatí "adherent", reflectint la tendència a enganxar-se a les làmines de vidre i pipetes utilitzades en el seu examen.[1]

Tot i que des del començament la majoria d'investigadors que estudiaven Trichoplax s'adonaven en qualsevol detall que no tenia cap relació estreta amb cap altre fílum d'animal, el zoòleg Thilo Krumbach va publicar una teoria que proposava que Trichoplax és una forma de la larva plànula de l'hidrozou similar a una anèmona Eleutheria krohni (amb el nom acceptat actualment: Eleutheria dichotoma), l'any 1907. Encara que això va ser refutat per Schulze i altres, l'anàlisi de Krumbach va esdevenir l'explicació estàndard als llibres de text i res més va ser publicat en les revistes zoològiques sobre Trichoplax fins a la dècada de 1960. En la dècada de 1960 i 1970 un nou interès entre els investigadors va dur a l'acceptació dels Placozoa com a nou fílum animal. Entre les noves descobertes hi havia l'estudi de les fases primerenques del desenvolupament embrionari d'aquest animal i les proves de que aquests animals que s'havien estat estudiant són adults, no larves. Aquest nou interès també incloïa l'estudi de l'organisme a la natura (en comptes dels aquaris).[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Un Trichoplax té el cos tou, d'uns 0,5 mm, i pot semblar-se a una ameba. Està constituït per centenars de cèl·lules de quatre tipus diferents en tres capes: cèl·lules monociliades dorsals i epitelials ventrals, cèl·lules glandulars ventrals i fibroses sincitials.

Relacions[modifica | modifica el codi]

Les seves relacions filogenètiques encara s'estan investigant, però es creu que està emparentat amb els cnidaris i ctenòfors.[cal citació] Dellaporta i cols. han seqüenciat el genoma mitocondrial complet de Trichoplax adhaerens i sostenen que els placozous són el fílum més basal de tots els eumetazous vius.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rüdiger Wehner & Walter Gehring. Zoologie. 24th (en german). Stuttgart: Thieme, juny de 2007, p. 696. 
  2. T. Syed and B. Schierwater (2002), "Trichoplax adhaerens: discovered as a missing link, forgotten as a hydrozoan, re-discovered as a key to metazoan evolution", Vie Milieu 52 (4): 177–187, <http://ecolevol.de/pubs/2002/syed-schierwater-VM2002b.pdf>
  3. Dellaporta i cols.. «Mitochondrial genome of Trichoplax adhaerens supports Placozoa as the basal lower metazoan phylum». Proceedings of the National Academy of Sciences, 103, 23, 2006, pàg. 8751-6. PMID 16731622. «no»
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trichoplax adhaerens
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.