Plana Baixa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Plana Baixa
Localització

Mapa de la Plana Baixa

Comarca del País Valencià
Estat
• Autonomia
• Província
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Capital Borriana
Llengua pròpia Valencià
Superfície 605,20 km²
Població 
  • Densitat
191,859 hab.
317,02 hab/km²
Coordenades n/d
Organització
Municipis

20
Municipi més populós Vila-real (50.626 hab.)
Municipi més dens Vila-real (890,10 hab./km²)
Municipi més extens Onda (108,40 km²)

La Plana Baixa és una comarca valenciana, costanera i valencianoparlant del nord del País Valencià, amb capital a Borriana. Limita al nord amb la Plana Alta i l'Alcalatén, a l'est amb la mar Mediterrània, al sud amb el Camp de Morvedre, a l'oest amb l'Alt Millars i l'Alt Palància.

Vegetació i clima[modifica | modifica el codi]

La comarca té un clima suau en hivern excepte les zones de la Serra d'Espadà amb temperatures que oscil·len sobre els 11 °C-14 °C i calorós als estius amb temperatures que oscil·len sobre els 30 °C-33 °C. La Plana Baixa té una geografia contrastada, amb platja i muntanya. Les ciutats costaneres tenen un clima mediterrani típic, però en canvi a la muntanya el clima és més rigorós. Les platges de la comarca ofereixen molts serveis als turistes i aquestes platges tenen quasi totes banderes blaves (platges netes i amb qualitat d'aigua i amb diferents serveis de la platja). A la muntanya ens trobem el parc natural de la Serra d'Espadà. La Serra d'Espadà és un gran massís muntanyós i parc natural amb innombrables fonts, frescs barrancs, i frondosos boscos d'alzines sureres. Aquesta és una serra en les estribacions del Sistema Ibèric en uns 60 Km de longitud i 1200 km² d'extensió. No posseeix una altitud molt elevada, ja que les seves muntanyes gairebé superen els mil metres com el pic de la Ràpita (1.106 metres), l'alt del Pinar (1.101 metres) o el pic Espadà (1.083 metres).

Història[modifica | modifica el codi]

Després de la denominació musulmana i el passatger episodi del Cid, la comarca tingué importància capital en la Reconquesta, ja que Borriana, que fou batuda en 1233 després d'un atac de dos mesos, es convertiria en centre d'operacions per a futures conquestes. La zona reconquerida més tardana fou, naturalment, la dels castells de la Serra d'Espadà i concretament la Batlia d'Eslida, que no es va rendir fins a la Quaresma de 1238, és a dir, poc abans de la conquesta de la ciutat de València.

Després de la Reconquesta, les fèrtils terres del pla foren repoblades pels cristians, rellevant a l'interior als musulmans, del qual la seva religió i costums foren respectades en nombroses ocasions pels pactes establerts amb el rei Jaume I. La Serra d'Espadà fou el nucli de la feroç resistència que oferiren encapçalats per Almamín al ser obligats a convertir-se al cristianisme en 1525: un autèntic exèrcit, convocat com Creuada, fou necessari per a rendir-los el 19 de setembre de 1526. L'expulsió definitiva dels moriscos en 1609 despoblà bona part d'aquestes terres, que encara conservaven valuoses mostres del patrimoni cultural i arquitectònic d'aquella gent, fins i tot, poblats sencers pràcticament intactes.

En èpoques modernes, aquesta comarca també fou escenari d'importants fets d'armes: la Guerra del Francés, les Guerres carlines i fins i tot recentment la Guerra Civil passaren per aquestes terres amb episodis significatius. Després de tot això, les fortificacions de la Plana Baixa, van sofrir nombrosos avatars: les torres costaneres i l'emmurallament de les ciutats del pla -amb l'admirable excepció de Mascarell- han desaparegut quasi en la seva totalitat caigudes pel creixement urbanístic. El remot de l'emplaçament dels castells de la serra ha permés, en molts casos, la conservació de les seues restes, a pesar dels nombrosos fets bèl·lics en el que participaren.

Delimitacions històriques[modifica | modifica el codi]

La comarca de la Plana Baixa és de creació moderna, l'any 1983, i comprèn part de l'antiga comarca de la Plana, i l'antiga comarca del Baix Espadà. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934.

Els actuals municipis d'aquesta comarca són:

Plana Baixa (2008)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Aín 145 12,30 11,78
L'Alcúdia de Veo 212 30,70 7,42
Almenara 5.705 27,60 197,10
Les Alqueries 4.142 12,60 316,11
Artana 1.987 36,30 53,36
Betxí 5.860 21,40 265,60
Borriana 34.235 47,20 705,55
Eslida 908 18,10 49,28
Fondeguilla 886 28,30 31,87
La Llosa de la Plana 935 10,00 92,80
Moncofa 5.797 14,50 382,82
Nules 13.318 50,50 257,56
Onda 25.362 108,40 222,69
Ribesalbes 1.363 8,60 153,60
Suera 643 22,20 27,56
Tales 879 14,50 57,24
La Vall d'Uixó 32.617 67,10 476,57
Vila-real 50.626 55,10 890,10
La Vilavella 3.418 6,20 546,93
Xilxes 2.821 13,60 199,48
Total 191.859 605,20 307,41

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Atles de la Plana Baixa

Coord.: 39° 50′ 39.82″ N, 0° 9′ 2.58″ O / 39.8443944°N,0.1507167°O / 39.8443944; -0.1507167