Plana Padana

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Plana padana)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Plana Padana, coberta per la boira, vista per satèl·lit

La Plana Padana (en italià: Pianura Padana[1] i també Val Padana), és una regió geogràfica del nord de l'Europa mediterrània que s'estén per la Itàlia septentrional i està compresa principalment en la conca del riu Po. Compren part de les regions del Piemont, la Lombardia, l'Emilia-Romagna i el Vèneto. Al nord, a més de la serralada de Colli Euganei i la llacuna de Venècia, la Plana Padana pren la denominació de pianura veneto-friulana. Les dues zones planes contigües estan separades d'Europa central per la gran serralada dels Alps i es consideren que encara pertanyen a l'Europa meridional. Els Alps i els Prealps delimiten la Plana Padana al llarg del vessant nord, oest i sud-oest, mentre el vessant sud és tancat per la serralada dels Apenins, el vessant oriental està banyat pel mar Adriàtic.

Altres noms per definir aquest plana són bassopiano padano i més recentemen Padània (en italià:Padania), sobretot en sentit polític per indicar tot el nord d'Itàlia.

La Plana Padana té una superfície d'uns 46.000 km2,[2] a més del riu Po està banayada pel riu Adige en el seu curs baix, pel riu Reno i pels rius de la Romagna.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La Plana Padana, és una de les planes més grosses d'Europa, ocupa bona part de la Itàlia septentrional i té forma de triangle. El riu Po, gairebé pel centre, la travessa en direcció d'oest a est.

El nom de Padana deriva Padus, nom llatí del riu Po. Padania és un neologisme que no es troba en fonts històriques antigues.

Geologia[modifica | modifica el codi]

L'activitat dels rius han aportat molts sediments a la conca marina costanera, subjecte al fenomen de la subsidència, que abans ocupava la planura padana. A `l'activitat del rius s'hi afegeix la produïda per les glaciacions.

L'aspecte final de la Plana Padana es va tenir amb el reompliment definitiu (que va començar en el Pliocè), amb dipòsits primer marins i després continentals de les conques subsidents.

Alta i baixa planura[modifica | modifica el codi]

Plana Padana a la província de Màntua, al fons la muntanya

La planura padana comprèn dues zones: l'alta i la baixa planura segons l'altitud que presenten. L'alta planura, es diu també planura seca ( pianura asciutta) es troba als peus del prealps italians i del pedemont del Apenins; el sòl és permeable, l'aigua s'infiltra fins a trobar un estrat impermeable i sorgeix en forma de fonts.

La baixa Plana Padana està formada per sòls amb materials més fins com l'argil·la impermeables o poc permeables on l'aigua fàcilment s'acumula.

En temps antics tota la Plana Padana estava recoberta de vegetació forestal en la part més humida amb boscos (baixa planura) i en la part més segues de brugueres en la part més seca (alta planura).

Clima[modifica | modifica el codi]

Culius a la baixa plana a la província de Cremona
Turons del Monferrato.

El clima presenta una gran diferència entre les temperatures mínimes i les màximes amb mitjanes entre 0 i 25 °C.[3] Hi ha inversions tèrmiques. La pluja es concentra especialment a la primavera i a la tardor. A l'estiu són freqüents les tempestes, sobretot al nord del riu Po. És una de les zones menys ventilades d'Itàlia i això contribueix a la boira d'hivern.

Economia[modifica | modifica el codi]

En agricultura és típic el conreu de cereals i concretament el blat de moro. També es cultiven productes per la indústria com la remolatxa sucrera. En ramaderia intensiva hi ha bestiar boví i porcí.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopedia Treccani online
  2. Treccani - Pianura Padana
  3. Clima de Milà

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plana Padana

Coord.: 45° 19′ 49″ N, 9° 47′ 56″ E / 45.330401388889°N,9.7988922222222°E / 45.330401388889; 9.7988922222222