Planeta inferior i planeta superior

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els termes "planeta inferior" i "planeta superior" es van fer servir originalment en la cosmologia geocèntrica de Claudi Ptolomeu per diferenciar aquells planetes (Mercuri i Venus) que tenen un epicicle que estava en línia amb la terra i el Sol, comparat amb els planetes (Mart, Júpiter, i Saturn) que no hi estaven.[1] Aquesta classificació no s’hauria de confondre amb els termes “planeta interior” i “planeta exterior”, els quals designen aquells planetes que es troben dins del cinturó d'asteroides i els que n’estan fora respectivament. "Planeta inferior" tampoc s’ha de confondre amb planeta menor (asteroide)o planeta nan. Al segle XVI, els termes van ser modificats per Nicolau Copèrnic, qui rebutjà el model geocèntric de Ptolomeu, distingint la mida de l'òrbita en relació amb la Terra.[2]

  • "Planeta inferior" es fa servir en referència als planetes Mercuri i Venus, els quals estan més a prop del Sol que no pas la Terra.
  • "Planeta superior" es fa servir en referència als planetes Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú, i a tots els planetes menors i planetes nans incloent Ceres i Plutó, els quals estan més lluny del Sol que no pas la Terra.

Aquest termes de vegades es fan servir més generalment: per exemple, la Terra és un planeta inferior vista des de Mart.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Planeta inferior i planeta superior Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Lakatos, Imre; Worrall, John; Currie, Gregory. Worrall, John; Currie, Gregory. The Methodology of Scientific Research Programmes. Cambridge University Press, 1980, p. 186. ISBN 0521280311. 
  2. Kuhn, Thomas S. The Copernican Revolution: Planetary Astronomy in the Development of Western Thought. 4th. Harvard University Press, 1985, p. 172. ISBN 0674171039.