Planetesimal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els planetesimals són objectes sòlids que possiblement existeixen als discs protoplanetaris i als discs de roques.

Una teoria de la formació del planeta, àmpliament acceptada, l'anomenada teoria planetesimal de Viktor Safronov, postula que els planetes es formen de grans de pols que col·lideixen i s'enganxen a cossos cada cop més llargs. Quan aquests cossos arriben a fer un quilòmetre més o menys, es poden atreure entre ells directament a través de la gravetat mútua. Així és com es defineixen normalment els planetesimals. Els cossos més petits que els planetesimals només col·lideixen pel moviment brownià o el moviment turbulent de gas que portin a la fusió. Alternativament, els planetesimals es poden formar als discs protoplanetaris en capes molt denses de grans de pols que experimenten una inestabilitat gravitatòria col·lectiva. Molts planetesimals es partiran eventualment tot i les violentes col·lisions, però uns quants planetesimals grans poden sobreviure aquestes troballes i continuar creixent fins a formar protoplanetes i més tard planetes.

Generalment es pensa que fa uns 3,8 mil milions d'anys, després del període conegut com a "intens bombardeig tardà", molts dels planetesimals entre el sistema solar o bé han estat expulsats del sistema solar sencers, cap a òrbites excèntriques distants com el núvol Oort, o han xocat amb objectes més grans a causa de les influències gravitatòries regulars dels gegants gasosos (especialment Júpiter i Neptú). Uns pocs planetesimals es podrien capturar com llunes, com ara Fobos i Deimos (les llunes de Mart) i moltes de les petites llunes molt inclinades dels gegants gasosos.

Els planetesimals que han sobreviscut en l'actualitat són d'interès per als científics perquè contenen informació sobre el naixement del nostre sistema solar. Els seus exteriors estan subjectes a la intensa radiació solar que poden alterar la seva química, però el seu interior conté material pristí no tocat des de la formació del planetesimal. Això fa de cada planetesimal una 'càpsula del temps' i la seva composició ens pot dir les condicions a la nebulosa solar de la qual es va formar el nostre sistema planetari. Vegeu meteorits i cometes.

Definició de planetesimal[modifica | modifica el codi]

La paraula planetesimal prové d'un concepte matemàtic infinitesimal i literalment significa planeta infinitament petit.

El nom sempre s'aplica als cossos petits durant el procés de formació dels planetes, però alguns científics també usen el terme planetesimal com a concepte general per a referir-se a cossos petits del sistema solar - com ara els asteroides i cometes. Un grup d'experts mundials van decidir a una conferència de l'any 2006[1] la següent definició de planetesimal:

Un planetesimal és un objecte sòlid que existeix durant l'acumulació dels planetes on la seva força interna està dominada per la seva pròpia gravetat i la seva dinàmica orbital no es veu afectada significativament per la resistència del gas. Això corresponen a objectes de 1 km a la nebulosa solar.

A l'actual Sistema Solar, aquests petits cossos normalment es classifiquen per dinàmiques o per composició i possiblement han experimentat una evolució posterior per convertir-se en cometes, objectes del Cinturó de Kuiper o asteroides troians, per exemple. L'acreció de planetesimals, és a dir, la seua unió, formarà els protoplanetes. Les anteriors definicions no estan aprovades per la Unió Astronòmica Internacional.

Referències[modifica | modifica el codi]