El veïnat de Planils és un grup de masos i cases del municipi de Corçà, al Baix Empordà, situat entre els nuclis de Corçà i Cassà de Pelràs, al naixement de la riera de Rodonell.[1] El veïnat es troba als límits d'una colada de basalt, material que va ser emprat els segles XV i XVI per la construcció de masos com Can Savalls, el Mas Llobet o el Mas Pons.[1]
Les troballes arqueològiques més antigues de la zona són una gerra de ceràmica i fragments de plats decorats trobats prop del Mas Llobet el 2004, que datarien de l'època de l'Imperi Romà.[1] La primera citació escrita de villa Planiles data del 889-890, en un diploma del Rei Odó que reconeix diverses terres al seu fidel Wicfrid,[2] membre d'una família de la Marca Hispànica. Planils té un safareig públic construït el 1894, conegut com el viver, que va ser reformat l'any 1919 i que avui en dia està en desús.,[1] situat al costat d'una bassa que era un dels diversos Jardins del Rei creats a les Gavarres a mitjans del segle xviii, i que eren espais protegits en el marc de les normatives de control de la producció forestal.[3]
Planils, que pertanyia a Púbol, va ser unit a Caçà de Pelràs el 1842. El 1846 Corçà va incorporar aquest darrer terme, quan es van suprimir molts de municipis petits.[4]
↑Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
