Plantatge de fulla estreta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Plantatge de fulla estreta
Plantago.lanceolata01.jpg
Plantago lanceolata, gravat de 1796
Plantago lanceolata, gravat de 1796

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Asteridae
Ordre: Lamiales
Família: Plantaginaceae
Gènere: Plantago
Espècie: P. lanceolata
Nom binomial
Plantago lanceolata
L.

El plantatge de fulla estreta[1] (Plantago lanceolata), coneguda a Menorca com herba de cinc nervis, i orella de llebre a Eivissa[2] plantatge de fulla estreta o plantatge lanceolat, és una planta herbàcia perenne de la família de les plantaginàcies present a gairebé tota Europa, i és molt comuna a Espanya. Al Principat és freqüent arreu, exceptuant les parts més seques, i és, especialment, abundant als prat i als herbassars mesòfils. Es troba en prats, pasturatges, rases, terrenys, camps incultes i marges de senders i boscos. Floreix des de mitjans de primavera fins a finals d'estiu. La recol·lecció de les fulles es duu a terme a la primavera, les arrels tot l'any. El terme Plantago prové dels termes llatins ‘planta' i ‘agere', el que significa ‘planta que fa créixer altres plantes'.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Inflorescència, mostrant els estams molt exserts, o sigui, sobresortint de la corol·la

Planta vivaç, presenta un rizoma vertical, curt i gruixut, que pot formar, sovint, més d'una roseta de fulles. Les fulles tenen una pubescència variable i poden ser glabrescents, poc piloses o hirsutes. El limbe és lanceolat, acuminat, enter o més o menys dentat i amb 3-5 nervis. La fulla s'atenua en un pecíol llarg i prim, tot i que, més rarament pot ser sèssil.

Les flors es disposen en una espiga ovoide o oblonga densa. Les bràctees són amplament ovals, llargament acuminades, brunes i una mica piloses al revers. L'escapus de l'espiga és el doble de llarg que les fulles, pubescent, i amb 5 o més profunds solcs a la superfície.

Les flors són hermafrodites, actinomorfes, tetràmeres i proterògines. El calze està format per 4 sèpals. Els anteriors estan soldats per la major part de la seva longitud, són relativament amples i presenten les carenes separades; mentre que els posteriors són una mica pilosos i acuminats en una punta curta.

La corol·la és gamopètala, amb un tub i glabre. Està dividida en 4 lòbuls de lanceolats a ovalats, aguts o acuminats.

L'androceu consta de 4 estams inserits al tub de la corol·la.

Les anteres són grogues i de dehiscència longitudinal.

El gineceu és súper, bicarpel·lar, sincàrpic i bilocular amb els primordis seminals de placentació axial. Hi ha un sol estil filiforme.

El fruit és una càpsula, oblonga, obtusa i bilocular. A cada cel·la presenta una llavor oblonga, canaliculada per la cara interna.

La droga d'aquesta planta es troba a tota ella.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Plantago lanceolata és un remei segur en el tractament de les vies respiratories superiors, ja que resulta expectorant i al mateix temps protegeix les mucoses.

En forma d'infusió s'usa per al tractament d'afeccions gastrointestinals.

La decocció s'utilitza per al tractament d'inflamacions dermatològiques, úlceres malignes. També és útil en el tractament de l'estomatitis ulcerosa.

Referències[modifica | modifica el codi]