Plantatge de fulla estreta
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Plantago lanceolata, gravat de 1796
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Plantago lanceolata L. |
||||||||||||||||
El plantatge de fulla estreta[1] (Plantago lanceolata), també coneguda com herba de cinc nervis, plantatge de fulla estreta o plantatge lanceolat, és una planta herbàcia perenne de la família de les plantaginàcies present a gairebé tota Europa, i és molt comuna a Espanya. Al Principat és freqüent arreu, exceptuant les parts més seques, i és, especialment, abundant als prat i als herbassars mesòfils. Es troba en prats, pasturatges, rases, terrenys, camps incultes i marges de senders i boscos. Floreix des de mitjans de primavera fins a finals d'estiu. La recol·lecció de les fulles es duu a terme a la primavera, les arrels tot l'any. El terme Plantago prové dels termes llatins ‘planta' i ‘agere', el que significa ‘planta que fa créixer altres plantes'.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
Planta vivaç, presenta un rizoma vertical, curt i gruixut, que pot formar, sovint, més d'una roseta de fulles. Les fulles tenen una pubescència variable i poden ser glabrescents, poc piloses o hirsutes. El limbe és lanceolat, acuminat, enter o més o menys dentat i amb 3-5 nervis. La fulla s'atenua en un pecíol llarg i prim, tot i que, més rarament pot ser sèssil.
Les flors es disposen en una espiga ovoide o oblonga densa. Les bràctees són amplament ovals, llargament acuminades, brunes i una mica piloses al revers. L'escapus de l'espiga és el doble de llarg que les fulles, pubescent, i amb 5 o més profunds solcs a la superfície.
Les flors són hermafrodites, actinomorfes, tetràmeres i proterògines. El calze està format per 4 sèpals. Els anteriors estan soldats per la major part de la seva longitud, són relativament amples i presenten les carenes separades; mentre que els posteriors són una mica pilosos i acuminats en una punta curta.
La corol·la és gamopètala, amb un tub i glabre. Està dividida en 4 lòbuls de lanceolats a ovalats, aguts o acuminats.
L'androceu consta de 4 estams inserits al tub de la corol·la.
Les anteres són grogues i de dehiscència longitudinal.
El gineceu és súper, bicarpel·lar, sincàrpic i bilocular amb els primordis seminals de placentació axial. Hi ha un sol estil filiforme.
El fruit és una càpsula, oblonga, obtusa i bilocular. A cada cel·la presenta una llavor oblonga, canaliculada per la cara interna.
La droga d'aquesta planta es troba a tota ella.
Usos medicinals [modifica]
Plantago lanceolata és un remei segur en el tractament de les vies respiratories superiors, ja que resulta expectorant i al mateix temps protegeix les mucoses.
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:
- Constipat comú.
- Tos improductiva.
- Bronquitis.
- Febre.
- Estomatitis.
- Faringitis.
- Dermatitis.
En forma d'infusió s'usa per al tractament d'afeccions gastrointestinals.
La decocció s'utilitza per al tractament d'inflamacions dermatològiques, úlceres malignes. També és útil en el tractament de la estomatitis ulcerosa.
Accions farmacològiques [modifica]
- Antitusigen: Els mucílags produeixen un efecte calmant sobre la mucosa respiratòria, calmant-ne la tos.
- Antiinflamatori
- Hipolepimiant
- Depuratiu
- Astringent
- Diurètic
- Cicatritzants
Referències [modifica]
- ↑ «Plantatge de fulla estreta». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
