Platí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Platí
78Pt
iridiplatíor
Pd

Pt

Ds
Aspecte
Blanc grisós
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Platí, Pt, 78
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 106, d
Pes atòmic estàndard 195,084
Configuració electrònica [Xe] 4f14 5d9 6s1
2, 8, 18, 32, 17, 1
Configuració electrònica de Platí
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
21,45 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
19,77 g·cm−3
Punt de fusió 2.041,4 K, 1.768,3 °C
Punt d'ebullició 4.098 K, 3.825 °C
Entalpia de fusió 22,17 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 469 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 25,86 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 2.330 (2.550) 2.815 3.143 3.556 4.094
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 6, 5, 4, 3, 2, 1, −1, −2, −3
(òxid bàsic feble)
Electronegativitat 2,28 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 870 kJ·mol−1
2a: 1.791 kJ·mol−1
Radi atòmic 139 pm
Radi covalent 136±5 pm
Radi de Van der Waals 175 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Platí té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic
Resistivitat elèctrica (20 °C) 105 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 71,6 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 8,8 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (t. a.) 2.800 m·s−1
Resistència a tracció 125-240 MPa
Mòdul d'elasticitat 168 GPa
Mòdul de cisallament 61 GPa
Mòdul de compressibilitat 230 GPa
Coeficient de Poisson 0,38
Duresa de Mohs 4–4,5
Duresa de Vickers 549 MPa
Duresa de Brinell 392 MPa
Nombre CAS 7440-06-4
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del platí
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
190Pt 0,014% 6,5×1011 a α 3,18 186Os
192Pt 0,782% >4,7×1019 a α 2,4181 188Os
193Pt sin 50 a ε - 193Ir
194Pt 32,967% 194Pt és estable amb 116 neutrons
195Pt 33,832% 195Pt és estable amb 117 neutrons
196Pt 25,242% 196Pt és estable amb 118 neutrons
198Pt 7,163% >3,2×1014 a α 0,0870 194Os
ββ 1,0472 198Hg

El platí és un element químic de nombre atòmic 78 situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Pt. Es tracta d'un metall de transició i quan està pur és blanc grisenc, preciós, pesat, mal·leable i dúctil. És resistent a la corrosió i es troba en diferents minerals, sovint juntament amb níquel i coure; també es pot trobar com a metall. S'empra en joieria, equipament de laboratori, contactes elèctrics, empastats, i en catalitzadors de cotxes.[1]

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Fou descobert per Antonio de Ulloa a Chocó (Colòmbia), l'any 1735.[2]

Característiques principals[modifica | modifica el codi]

Aquest metall, és resistent a la corrosió i no es dissol en la majoria dels àcids, però sí en aigua règia i també és atacat lentament per l'àcid clorhídric, HCl, en presència d'aire. Es denomina grup del Platí als elements Ruteni, Osmi, Rodi, Iridi, Pal·ladi i Platí. Aquests elements són força usats com a catalitzadors.

El platí és relativament resistent als atacs químics, té unes bones propietats físiques a temperatures altes i bones propietats elèctriques. Això ha fet que s'utilitzi en distintes aplicacions industrials. Per exemple, es pot emprar com a elèctrode, en contactes electrònics, etc. El platí no s'oxida amb l'aire, però pot reaccionar, depenent de les condicions, amb cianurs, halògens, sofre, plom, silici, i altres elements, així com amb alguns òxids bàsics fosos.

Els seus estats d'oxidació més comuns són +2 i +4.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.173. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 de desembre de 2014]. 
  2. Jiménez, Antonio. «Platino» (en castellà). Madrid: Universitat Autònoma de Madrid. [Consulta: 28 de març de 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]