Plats bruts
| Plats bruts | |
|---|---|
 |
|
| Gènere | sitcom |
| Temps d'ambientació | 2000 |
| Espai d'ambientació | L'Eixample de Barcelona |
| Organització de les càmeres | Múltiples càmeres |
| Durada capítol | 25-30 minuts |
| Creador(s) | Joel Joan Jordi Sànchez |
| Productor(s) | Kràmpack El Terrat Televisió de Catalunya |
| Actors | Joel Joan Jordi Sànchez Mònica Glaenzel Anna M. Barbany Pau Durà Montse Pérez Lluís X. Villanueva Mercè Comes Borja Espinosa |
| Compositor del tema musical | Quimi Portet |
| País de producció |  Catalunya |
| Llengua original | Català |
| Canal original | TV3 |
| Primer episodi emès el | 19 d'abril del 1999 |
| Últim episodi emès el | 30 de juliol del 2002 |
| Num. de temporades | 6 |
| Num. d'episodis | 73 (Llista d'episodis) |
| Lloc web | |
| Perfil de Plats bruts a IMDb | |
Plats bruts és una sèrie de televisió catalana estrenada el 19 d'abril de 1999 per TV3. Aquesta sitcom és una coproducció Kràmpack, El Terrat (Xen Subirats) i Televisió de Catalunya (Montse Polo i Montse Narro) dirigida per Oriol Grau, Lluís Manyoses i Joel Joan. Es van rodar un total de 73 episodis dividits en sis temporades fins l'any 2002.
Plats bruts va tenir molt bona audiència arribant a superar el milió d'espectadors ja al segon episodi, i va aconseguir una mitjana de més d'un 35% del share i de 900.000 espectadors a Catalunya.[1] Posteriorment es van reposar els episodis pel Canal 300 i el 3XL i es va doblar la primera temporada al castellà amb el títol Platos Sucios, per emetre's per Vía Digital i ETB2, i al gallec amb el títol Trapos Sucios, per emetre's per TVG. Plats Bruts va ser una sèrie revolucionària perquè era de les primeres sèries de televisió que a més de tenir subtítols oferia la possibilitat al públic d'activar comentaris per a invidents.
La sèrie és una comèdia de situació amb un estil anglosaxó molt marcat, on els episodis segueixen un fil conductor però no tenen una continuació temàtica. Durant la seva emissió ha comptat amb molt bones crítiques gràcies al seu guió fresc i divertit, tractant de no ofendre a ningú, i uns actors que han encaixat molt bé en els respectius personatges. Es presenta un humor intel·ligent però molt peculiar que va en sintonia amb les personalitats dels protagonistes, que tot i les excentricitats i les exageracions, connecten fàcilment amb l'audiència per la seva credibilitat. També destaca la paròdia a la societat catalana actual, especialment en les referències al catalanisme.
Taula de continguts |
[modifica] Sinopsi
El López i el David són dos nois que comparteixen pis a l'Eixample de Barcelona. Anys enrere, el López havia estat monitor del David però aquest és l'únic vincle que tenen en comú ja que no s'assemblen en res. Quan coincideixen en la visita del pis de lloguer, decideixen compartir-lo perquè es necessiten mútuament per sortir endavant.
El López és un fracassat, solter amb 34 anys, ha de compartir pis perquè depèn d'un contracte "basura" amb Ràdio Bofarull, on treballa de locutor. El David és un jove aburgesat que un dia decideix trencar amb la seva vida i emancipar-se, tot i que segueix rebent una paga setmanal i s'emporta l'assistenta de casa, la Carbonell. No té personalitat però està convençut que té talent i estudia a l'Institut del Teatre. Al dos nois els acompanya l'Emma, una noia que viu en una caseta de fusta al terrat de l'edifici però que comparteix tots els serveis del pis dels nois. Al seu voltant s'hi troben el Pol, estudiant de teatre homosexual i company del David que treballa de cambrer el Cafè Maurici, el Ramon, company del López a la ràdio i la Mercedes, la seva directora.
La sèrie mostra les aventures dels dos protagonistes per tirar endavant les seves vides, com es van coneixent de mica en mica, i malgrat les seves diferències, com s'acaben necessitant mútuament fins fer-se inseparables. La resta de personatges conviuen amb ells les diverses situacions que se'ls presenten.
[modifica] Personatges
Els dos personatges principals són el López (Jordi Sànchez) i el David (Joel Joan), que comparteixen pis, i l'Emma (Mònica Glaenzel), la veïna d'una caseta de fusta al terrat de l'edifici. També tindran especial importància el Ramon (Lluís Xavier Villanueva) i la Mercedes (Montse Pérez), que treballen a la mateixa emissora de ràdio que el López, la Carbonell (Anna Maria Barbany), la dona de fer feines del David i el Pol (Pau Durà), un company del David a l'Institut del Teatre i cambrer del Cafè Maurici. En els darrers episodis de la quarta temporada, la Carbonell i el Pol marxen del barri (els actors deixen la sèrie) i s'incorporen l'àvia del David (Mercè Comes) i l'Starsky (Borja Espinosa), el nou cambrer del bar.
[modifica] Episodis
Es van fer setanta-tres episodis, dividits en sis temporades, d'uns vint-i-cinc/trenta minuts. La sèrie va començar l'abril del 1999 i es va mantenir quatre anys en antena.
[modifica] Curiositats
Tots els noms dels capítols comencen amb el verb "Tinc..." per exemple Tinc pis, Tinc por, Tinc enveja... Només hi ha quatre excepcions a aquest fet que ho fan amb altres formes verbals o amb una negació al principi: Tenim un amor comú, No tinc assistenta, Tenim un merder i Ho tinc tot controlat.
[modifica] El pis
El pis on viuen, un cinquè pis[2] situat a l'Eixample, té tres incoherències en la seva distribució. La porta del lavabo, en realitat dóna a la cuina, i en més d'una seqüència es veu la porta per la part del darrere des de la cuina. L'altre és que el balcó i la porta de sortida són a la mateixa paret. El balcó és a pocs metres a l'esquerra de la porta, però aquesta dóna a una escala que baixa precisament pel costat esquerre, fent impossible que hi hagi també el balcó. La darrera incoherència és que on se suposa que hi ha el carrer, hi ha un altre pis en el mateix replà, el dels Grau-Manyosa.
[modifica] Coneguts de la Carbonell
Durant la sèrie, la Carbonell anomena a diversos personatges famosos que quan era jove havia cuidat o havia conegut. Entre els famosos s'inclouen Charlton Heston, el va conèixer en la pel·lícula Quan rugeix la marabunta i havien coincidit en diverses convencions d'Amics del Rifle; Mario Gas; Iñaki Gabilondo, que l'havia banyat de petit; Winona Ryder, de la qual havia estat representant quan començava a actuar; Frank Sinatra, que el va ajudar a desenganxar-se de la droga, James Joyce amb qui va mantenir una relació amorosa i el va ajudar a escriure l'Ulisses, i William Holden, amb qui també va tenir un afer.
[modifica] Premis
- Premi de GECA per l'audiència.
- Nominació a Joel Joan per millor actor de televisió. (També per la sèrie Periodistas)
- Premi per la producció de la millor sit-com d'Òmnium Cultural.
- Premi a Joel Joan per la direcció de la sèrie de Ràdio Pomar.
- Premi Ondas a la millor sèrie el 2002.
[modifica] Referències
- ↑ Colpisa. «Vía Digital estrena las series 'Platos sucios' y 'Veterinarios'» (en anglès). LaguiaTV.com. [Consulta: 27/08/2008].
- ↑ Apareix en un diàleg de l'episodi Tinc escaiola.
[modifica] Fonts
- Teatre BCN Qui és qui? Pàgina de Kràmpack.
