Plats bruts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plats bruts
Plats bruts
Gènere comèdia
Temps d'ambientació 2000
Espai d'ambientació L'Eixample de Barcelona
Organització de les càmeres Múltiples càmeres
Durada capítol 25-30 minuts
Creador(s) Joel Joan
Jordi Sànchez
Productor(s) Kràmpack
El Terrat
Televisió de Catalunya
Actors Joel Joan
Jordi Sànchez
Mònica Glaenzel
Anna M. Barbany
Pau Durà
Montse Pérez
Lluís X. Villanueva
Mercè Comes
Borja Espinosa
Compositor del tema musical Quimi Portet
País de producció Catalunya Catalunya
Llengua original Català
Canal original TV3
Primer episodi emès el 19 d'abril del 1999
Últim episodi emès el 30 de juliol del 2002
Num. de temporades 6
Num. d'episodis 73 (Llista d'episodis)
Plats bruts - lloc web oficial
Perfil de Plats bruts a IMDb

Plats bruts és una sèrie de televisió catalana estrenada el 19 d'abril de 1999 per TV3. Aquesta comèdia de situació és una coproducció Kràmpack, El Terrat (Xen Subirats) i Televisió de Catalunya (Montse Polo i Montse Narro) dirigida per Oriol Grau, Lluís Manyoses i Joel Joan. La sèrie està formada per 73 episodis de 25-30 minuts de duració, dividits en sis temporades i fou emesa per TV3 des del 19 d'abril de 1999 fins al 15 d'abril de 2002. Més avant se'n van fer reemissions (estiu del 2004 a TV3, any 2012 al canal 3XL, estiu del 2013 i del 2014 a TV3).

Plats bruts va tenir molt bona audiència i va arribar a superar el milió d'espectadors ja al segon episodi, i va aconseguir una mitjana de més d'un 35% del share i de 900.000 espectadors a Catalunya.[1] Posteriorment es van reposar els episodis pel Canal 300 i el 3XL i es va doblar la primera temporada al castellà amb el títol Platos Sucios, per emetre's per Vía Digital i ETB2.. Plats Bruts va ser una sèrie revolucionària perquè era de les primeres sèries de televisió que a més de tenir subtítols oferia la possibilitat al públic d'activar comentaris per a invidents.

La sèrie és una comèdia de situació amb un estil anglosaxó molt marcat, on els episodis segueixen un fil conductor però no tenen una continuació temàtica. Durant la seva emissió ha comptat amb molt bones crítiques gràcies al seu guió fresc i divertit, tractant de no ofendre a ningú, i uns actors que han encaixat molt bé en els respectius personatges. Es presenta un humor intel·ligent però molt peculiar que va en sintonia amb les personalitats dels protagonistes, que tot i les excentricitats i les exageracions, connecten fàcilment amb l'audiència per la seva credibilitat. També destaca la paròdia a la societat catalana actual, especialment en les referències al catalanisme.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

El Lopes i el David són dos nois que comparteixen pis a l'Eixample de Barcelona. Anys enrere, el Lopes havia estat monitor del David però aquest és l'únic vincle que tenen en comú, ja que no s'assemblen en res. Quan coincideixen en la visita del pis de lloguer, decideixen compartir-lo perquè es necessiten mútuament per tirar endavant.

El Lopes és un fracassat, solter amb 34-35 anys, ha de compartir pis perquè depèn d'un contracte "basura" amb Ràdio Bofarull, on treballa de locutor. El David és un jove aburgesat de 24-25 anys que un dia decideix trencar amb la seva vida i emancipar-se, tot i que segueix rebent una paga setmanal i s'emporta l'assistenta de casa, la Carbonell. No té personalitat però està convençut que té talent i estudia a l'Institut del Teatre. Al dos nois els acompanya l'Emma, una noia que viu en una caseta de fusta al terrat de l'edifici però que comparteix tots els serveis del pis dels nois. Al seu voltant s'hi troben el Pol, estudiant de teatre homosexual i company del David que treballa de cambrer el Cafè Maurici, el Ramon, company del López a la ràdio i la Mercedes, la seva directora. En les darreres temporades apareixen nous personatges, com l'àvia del David, la Sunsión, i el nou responsable del bar, l'Stasky.

La sèrie mostra les aventures dels dos protagonistes per tirar endavant les seves vides, com es van coneixent de mica en mica, i malgrat les seves diferències, com s'acaben necessitant mútuament fins a fer-se inseparables. La resta de personatges conviuen amb ells les diverses situacions que se'ls presenten.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Els dos personatges principals són el Lopes (Jordi Sànchez) i el David (Joel Joan), que comparteixen pis, i l'Emma (Mònica Glaenzel), la veïna d'una caseta de fusta al terrat de l'edifici. També tindran especial importància el Ramon (Lluís Xavier Villanueva) i la Mercedes (Montse Pérez), que treballen a la mateixa emissora de ràdio que el López, la Carbonell (Anna Maria Barbany), la dona de fer feines del David i el Pol (Pau Durà), un company del David a l'Institut del Teatre i cambrer del Cafè Maurici. En els darrers episodis de la quarta temporada, la Carbonell i el Pol marxen del barri (els actors deixen la sèrie) i s'incorporen l'àvia del David (Mercè Comes) i l'Stasky (Borja Espinosa), el nou cambrer del bar. Altres personatges secundaris són la Marina (nòvia durant uns quants capítols del David), els pares del David, el pare del Lopes, el doctor Petit (metge que atén els personatges) i la Guillermina (nòvia del López al final de la sèrie).

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Tots els noms dels capítols comencen amb el verb "Tinc..." per exemple Tinc pis, Tinc por, Tinc enveja... Només hi ha quatre excepcions a aquest fet que ho fan amb altres formes verbals o amb una negació al principi: Tenim un amor comú, No tinc assistenta, Tenim un merder i Ho tinc tot controlat.

El pis[modifica | modifica el codi]

El pis on viuen, un cinquè pis[2] situat a l'Eixample, té tres incoherències en la seva distribució. La porta del lavabo, en realitat dóna a la cuina, i en més d'una seqüència es veu la porta per la part del darrere des de la cuina. L'altre és que el balcó i la porta de sortida són a la mateixa paret. El balcó és a pocs metres a l'esquerra de la porta, però aquesta dóna a una escala que baixa precisament pel costat esquerre, fent impossible que hi hagi també el balcó. La darrera incoherència és que on se suposa que hi ha el carrer, hi ha un altre pis en el mateix replà, el dels Grau-Manyosa.

Coneguts de la Carbonell[modifica | modifica el codi]

Durant la sèrie, la Carbonell anomena a diversos personatges famosos que quan era jove havia cuidat o havia conegut. Entre els famosos s'inclouen Charlton Heston, el va conèixer en la pel·lícula Quan rugeix la marabunta i havien coincidit en diverses convencions d'Amics del Rifle; Mario Gas; Iñaki Gabilondo, que l'havia banyat de petit; Winona Ryder, de la qual havia estat representant quan començava a actuar; Frank Sinatra, que el va ajudar a desenganxar-se de la droga, James Joyce amb qui va mantenir una relació amorosa i el va ajudar a escriure l'Ulisses, i William Holden, amb qui també va tenir un afer.

Capítol censurat[modifica | modifica el codi]

TV3 té penjats tots els capítols de Plats Bruts al seu servei de vídeo per Internet, el 3alacarta, així com al seu canal de YouTube, excepte un capítol. Es tracta de Tinc revelació en el qual es fa una paròdia de la vida de Jesucrist. Aquest capítol tampoc s'ha emès en cap de les reposicions de la sèrie.[3]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Colpisa. «Vía Digital estrena las series 'Platos sucios' y 'Veterinarios'» (en anglès). LaguiaTV.com. [Consulta: 27/08/2008].
  2. Apareix en un diàleg de l'episodi Tinc escaiola.
  3. «Joel Joan: "'Plats bruts' em persegueix però, esclar, l'emeten tres cops a l'any"». Ara.cat, 15 de gener de 2012. [Consulta: 25 juliol 2013].

Fonts[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Plats bruts