Plaça dels Països Catalans
 | ||||
| Tipus | plaça i obra escultòrica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Països Catalans | |||
| Situació | ||||
| Municipi | Barcelona | |||
| Districte(s) | Sants-Montjuïc, Eixample | |||
Interseccions Carrer de Numància, Carrer de Tarragona, Avinguda de Roma
| ||||
| Construcció | ||||
| Inauguració | 1983 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46109 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Identificador | 3815-1 | |||
La plaça dels Països Catalans és una plaça de Barcelona situada davant de l'estació de Sants, al barri de Sants. Té accessos des dels carrers de Tarragona, Numància i el passeig de Sant Antoni. És una plaça restringida al pas de vianants, amb un servei de transport públic molt notable per la proximitat de l'estació de tren i d'autocars. Disposa d'una estació de metro anomenada Sants-Estació amb una entrada situada a la cantonada amb el carrer de Numància i una altra al vestíbul de l'estació de Sants.
Està construïda sobre el pati de vies de l'estació de Sants, pel que no té arbrat ni jardins. Fou inaugurada el juny de 1983, obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana,[1] amb una urbanització, sense cap verd i amb abundor de formigó, marbre i granit, la va convertir en un model prototípic de plaça dura en el moment que a Barcelona se'n començaven a fer, i va suscitar grans crítiques tot i la concessió d'un premi FAD el 1984.[2]
La plaça és dominada per una gran coberta horitzontal de planxa de coure calat sostinguda sobre llarguíssims pilars, i una altra coberta més baixa i llarga de traçat ondulat, també de planxa de coure, sobre la qual hi ha un gat de teulada de mida natural, fet en silueta amb planxa metàl·lica. Destaquen també a la plaça una curta paret amb una obertura a manera de finestra i uns brolladors.[2]
Les característiques de la plaça, dura i oberta, a més de propiciar-hi la pràctica del monopatí, també la va fer apta per a concentracions de persones, com les celebracions del dia de la Hispanitat que organitzaven en aquest lloc grups d'ultradreta durant els anys 90 i principi dels anys 2000, i que solien acabar amb incidents per enfrontaments de manifestants antifeixistes amb la policia pels carrers de Sants. [3]
Referències
- ↑ «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ 2,0 2,1 FAVÀ. M. Petits paisatges de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona 2003. ISBN 84-7306-860-2
- ↑ Demanen 50 anys de presó per als joves detinguts en els incidents del Dia de la Hispanitat. Notícia a 3cat24.cat 9-11-2006
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina