Plebiscits de Schleswig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de la regió Schleswig/Jutlàndia Meridional abans dels plebiscits.
Resultats del plebiscit

Els plebiscits de Schleswig van ser dues votacions populars organitzades segons l'acordat a la secció XII, articles 109 a 114 del Tractat de Versalles del 28 de juny de 1919, per tal de fixar la futura frontera entre els estats de Dinamarca i Alemanya, travessant l'antic Ducat de Schleswig. El procés va ser supervisat per una comissió de representants de França, el Regne Unit, Noruega i Suècia.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Guerra de les Set Setmanes

En 1864 es van enfrontar Dinamarca d'una banda i Prússia i Àustria per l'altre en la Guerra dels Ducats. El resultat fou que el ducat danès de Schleswig es va incorporar a Prússia al costat de les províncies de Holstein i Lauenburg. L'article V del tractat que van signar les parts bel·ligerants (Pau de Praga) estipulava l'obligació de Prússia d'organitzar un referèndum en un termini de sis anys per a donar al poble de Schleswig l'oportunitat de tornar a la sobirania danesa. Aquesta condició va ser ignorada durant més de mig segle, primer per Prússia, després per l'Imperi Alemany. Finalment, en 1919 Alemanya es va veure obligada a acceptar la celebració de la consulta popular després de la seva derrota a la Primera Guerra Mundial.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

El primer plebiscit va tenir lloc a Schleswig del Nord (que es va anomenar Zona I) el 14 de febrer de 1920. Tres quartes parts de la població es van manifestar a favor de tornar a formar part de Dinamarca. El vot pro-alemany només va ser àmpliament majoritari a les localitats de Tønder i Højer.

El Schleswig Central (Zona II) va votar el 14 de març de 1920 i en aquesta ocasió cada municipi havia de decidir el seu propi futur. Solament va haver majoria danesa a tres petits pobles de l'illa de Föhr. Aquesta illa es trobava al sud, lluny del límit entre les zones I i II; per això, la Commission Internationale de Surveillance du Plébiscite Slésvig va resoldre establir una frontera gairebé idèntica a la separació entre les dues zones. El pobre resultat collit per Dinamarca a les votacions a Schleswig Central, especialment a Flensburg, la ciutat més gran de tota la regió, va desencadenar al territori danès l'anomenada "Crisi de Setmana Santa" (1920). En el terç meridional de Schleswig mai va arribar a celebrar-se cap plebiscit.

El 15 de juny de 1920, Schleswig del Nord fou formalment retornat a Dinamarca (gairebé un terç del seu territori).[1] El territori va recobrar oficialment el nom de "districtes de la Jutlàndia Meridional", normalment abreujat a "Jutlàndia Meridional". Cal tenir en compte que històricament aquest nom s'ha utilitzat per a referir-se a la totalitat de Schleswig.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,1532880,00.html Minority Rights Milestone Celebrated, a Deutsche Welle 29.03.2005