Ratpenat orellut meridional
Plecotus austriacus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Envergadura | 277,5 mm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 85533333 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Plecotus |
| Espècie | Plecotus austriacus |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Vespertilio austriacus |
| Distribució | |
 | |
El ratpenat orellut meridional o ratpenat gris[1] (Plecotus austriacus) és un dels ratpenats més fàcils d'identificar, gràcies al gran desenvolupament de les seves orelles.
Descripció[modifica]
Les orelles, plegades endavant, sobrepassen en més d'un centímetre i mig l'extrem del musell. El tragus també és molt llarg, amb una amplada màxima de 6 mm i té forma de llanceta. Els pavellons de l'orella són fins i es toquen a nivell de la base, sobre el front. En posició de dormir queden plegats enrere sobre el cos i el tragus penja.
Pelatge llarg i de color gris, més clar pel ventre que pel dors. El musell, les orelles i el patagi són de color gris fosc i també presenta una màscara de color gris més fosc al voltant dels ulls. El tragus és del mateix color que el pavelló de l'orella.
Dimensions corporals: cap + cos (41 - 60 mm), cua (37 - 55 mm), avantbraç (36 - 44 mm) i envergadura (255 - 292 mm).
Pes: 5–13 g.
Hàbitat[modifica]
Regions arbrades i àrees obertes, no gaire allunyades dels llocs habitats. Evita els boscos extensos.
De caràcter antropòfil, és fàcil trobar-lo a les esquerdes dels murs, en cases abandonades i als campanars de les esglésies. Durant l'hivern es refugia en cavitats subterrànies, mai gaire allunyades dels seus refugis estivals.
Distribució[modifica]
Es troba per tot l'Europa central i meridional, incloses les illes mediterrànies. A les Illes Balears es troba a Eivissa, Menorca i Mallorca, on és especialment abundant a la Marina de Llucmajor[2]
Costums[modifica]
Surt a caçar quan ja és de nit, amb un vol lent i oscil·lant, entre els 2 i els 5 m d'alçada, molt hàbil en espais reduïts.
Pot compartir el refugi amb el ratpenat de musell llarg i amb el ratpenat de ferradura petit.
Subespècies[modifica]
- P. austriacus austriacus, Fischer (1829).
- P. austriacus ariel, Thomas (1911).
- P. austriacus christii, Gray (1838).
- P. austriacus turkmenicus, Strelkov (1988).
- P. austriacus wardi, Thomas (1911).
Espècies semblants[modifica]
- Plecotus austriacus macrobullaris (Kuziakin, 1965) va esser anomenada Plecotus macrobullaris, espècie, el 2001 i formalment el 2003.[3]
- El ratpenat orellut septentrional té el tragus de color més clar que el pavelló de l'orella i amb una amplada màxima de 5 mm.
Referències[modifica]
- ↑ Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138., pàg. 487
- ↑ Alcover i 1988, 97.
- ↑ http://www.ftp.funet.fi/index/files/index/Tree_of_life/mammalia/chiroptera/vespertilionidae/plecotus/Artbeschreibung-alpinus.pdf
Bibliografia[modifica]
- Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7.
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 74-75.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ratpenat orellut meridional |
- Descripció d'aquesta espècie. Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. (neerlandès)
- Informació sobre el ratpenat orellut meridional. Arxivat 2005-02-21 a Wayback Machine. (neerlandès)
