Pleuragramma antarctica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pleuragramma antarctica
Il·lustració del 1904
Il·lustració del 1904
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Notothenioidei
Família: Nototheniidae
Gènere: Pleuragramma
Boulenger, 1902[2][3]
Espècie: P. antarctica
Nom binomial
Pleuragramma antarctica
Boulenger, 1902[4]
Sinònims

Pleuragramma antarcticum (George Albert Boulenger[5]

Pleuragramma antarctica és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids i l'única del gènere Pleuragramma.[6] Habita a l'oceà Antàrtic: la península Antàrtica;[7] les illes Shetland del Sud, Òrcades del Sud i Elefant; els mars de Weddell,[8] de Ross, de Davis i de Bellingshausen, i les terres d'Oates, Adèlia, de Guillem II i d'altres costes des de l'est de l'Antàrtida fins a la badia de Prydz.[9][10][11][12][13][14][15][16][17]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a fer 25 cm de llargària màxima (normalment, en fa 15) i 200 g de pes. En vida, és de color rosa amb un to argentat (el dors és lleugerament més fosc). Esdevé argentat amb el dors més fosc després de mort. Totes les aletes són clares. 6-8 espines i 35-38 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 36-39 radis tous a l'anal. 52-56 vèrtebres. Produeix glicopèptids anticongelants com una adaptació contra el fred extrem de les aigües antàrtiques.[18][9][19][20][21][22][23]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua marina, pelàgic-oceànic (potser, l'únic peix realment pelàgic de l'Antàrtida)[24] i de clima polar (60°S-78°S) que viu entre 0-728 m de fondària (les larves entre 0-135, els juvenils entre 50 i 400, i els adults per sota dels 400).[9][25][26] És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 20 anys.[27][9][28]

Els exemplars post-larvaris mengen principalment ous i larves de copèpodes, i els juvenils es nodreixen sobretot de copèpodes (com ara, Oncaea curvata)[29] i, en menor mesura, ous i larves d'eufausiacis, poliquets i quetògnats. El canibalisme hi és present en absència d'un subministrament adequat d'aliments.[26][30][31][32]

A l'Antàrtida és depredat per Cygnodraco mawsoni, Gymnodraco acuticeps, Chaenodraco wilsoni,[33] Pagothenia borchgrevinki, Trematomus eulepidotus, Trematomus scotti, Chionodraco hamatus, Cryodraco antarticus, Pagetopsis macropterus, Dissostichus mawsoni, la foca de Weddell (Leptonychotes weddellii), la foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus), el paràsit austral (Catharacta maccormicki), Aptenodytes forsteri, el pingüí d'Adèlia (Pygoscelis adeliae) i d'altres pinnípedes i procel·làrids.[34][35][36][37]

La repoducció ocorre possiblement entre l'agost i el setembre.[38][39][40][41]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. UICN (anglès)
  2. Boulenger G. A., 1902. Pisces. Report on the collections of natural history made in the Antarctic regions during the voyage of the "Southern Cross". Rep. "Southern Cross," Brit. Mus. (Nat. Hist.). Pt 5. 174-189.
  3. uBio (anglès)
  4. Boulenger, G. A., 1902. Pisces. A: Report on the collections of natural history made in the Antarctic regions during the voyage of the "Southern Cross". (ix, 344 p., 53 leaves of plates). Report on the collections of natural history made in the Antarctic regions during the voyage of the "Southern Cross." Pt 5: 174-189, Pls. 11-18
  5. Catalogue of Life (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. Kellermann, A., 1986. On the biology of early life stages of notothenioid fishes (Pisces) off the Antarctic Peninsula. Ber. Polarforsch. 31:1-149
  8. Hubold, G. i W. Ekau, 1987. Midwater fish fauna of the Weddell Sea, Antarctica. P. 391-396. A: S.O Kullander i B. Fernholm (eds.). Proceedings of the 5th Congress of European Ichthyologists. Museu Suec d'Història Natural, Estocolm
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 FishBase (anglès)
  10. Kock, K.-H., 1992. Antarctic fish and fisheries. Cambridge University Press, Gran Bretanya. 359 p
  11. Kock, K.-H., G. Duhamel i J.-C. Hureau, 1985. Biology and status of exploited Antarctic fish stocks: a review. Biomass Sci. 6(8):143 p
  12. Linkowski, T.B., P. Presler i C. Zukowski, 1983. Food habits of nototheniid fishes (Nototheniidae) in Admiralty Bay (King George Island, South Shetland Islands). Pol. Polar Res. 4 (1-4):79-95
  13. Pakhomov, E.A., 1997. Feeding and exploitation of the food supply by demersal fishes in the Antarctic part of the Indian Ocean. J. Ichthyol. 37(5):360-380
  14. Pakhomov, E.A. i S.A. Pankratov, 1992. Feeding of juvenile notothenioid fishes of the Indian Ocean sector of the Antarctic. J. Ichthyol. 32(1):28-37
  15. Shust, K.V., S.S. Parfenovich i V.V. Gerasimchuk, 1984. Distribution of the Antarctic silverfish (Pleuragramma antarcticum, Boulenger) in relation to oceanographical conditions within its area of habitat and in relation to biographical characteristics of the species. A: Problems of Geography. Issue 25. Oceans and Life. Mhysl. Moscou
  16. Tarverdiyeva, M.I. i I.A. Pinskaya, 1980. The feeding of fishes of the families Nototheniidae and Chaenichthyidae on the shelves of the Antatrctic Peninsula and the South Shetlands. J. Ichthyol. 20(4):50-59.
  17. Andriashev, A.P., 1965. A general review of the Antarctic fish fauna. A: Van Oye, P. i Van Miegham, J. (eds). Biogeography and ecology in Antarctica, Monographie biologicae, pp. 491 - 550. La Haia: Junk Publications.
  18. A. P. Wohrmann, 1995. "Antifreeze glycopeptides in the high-Antarctic Silverfish Pleurogramma antarcticum (Notothenioidei)". Comp. Biochem. Physiol. C. Toxicol. Endocrinol. 111 (1): 121–9
  19. Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  20. Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470
  21. Kailola, P.J., M.J. Williams, P.C. Stewart, R.E. Reichelt, A. McNee i C. Grieve, 1993. Australian fisheries resources. Bureau of Resource Sciences, Canberra, Austràlia. 422 p.
  22. Gerasimchuk, V.V., 1986. Characteristics of Antarctic silverfish, Pleurogramma antarcticum (Nototheniidae), from Olaf-Prydz Bay (Commonwealth Sea, Eastern Antarctica) with notes on the identification of the species. J. Ichthyol. 26(5):10-17
  23. Tamburrini, M., D'Avino, R., Carratore, V., Kunzmann, A. i di Prisco, G., 1997. The hemoglobin system of Pleuragramma antarcticum: correlation of hematological and biochemical adaptations with life style. Comparative Biochemistry and Physiology 118A(4): 1037-1044.
  24. Kailola, P.J., M.J. Williams, P.C. Stewart, R.E. Reichelt, A. McNee i C. Grieve, 1993.
  25. Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada
  26. 26,0 26,1 Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331.
  27. Kock, K.-H., 1992. Antarctic fish and fisheries. Cambridge University Press, la Gran Bretanya. 359 p.
  28. Hubold, G. i A.P. Tomo, 1989. Age and growth of Antarctic silverfish Pleuragramma antarcticum (Boulenger, 1902) from the Southern Weddell Sea and Antarctic Peninsula. Polar Biol. 9:205-212
  29. Granata A., Zagami G., Vacchi M. & Guglielmo L., 2009. "Summer and spring trophic niche of larval and juvenile Pleuragramma antarcticum in the Western Ross Sea, Antarctica". Polar Biology 32(3): 369-382
  30. Pleuragramma antarctica (en anglès). Encyclopedia of Life. 
  31. Hubold, G., 1985. Stomach contents of the Antarctic silverfish Pleuragramma antarcticum from the southern and eastern Weddell Sea (Antarctica). Polar Biol. 5(1):43-48.
  32. Pakhomov, Y.A., V.A. Bibik i V.V. Gerasimchuk, 1991. Data on krill (Euphausia superba, Dana) consumption by coastal fishes in Division 58.4.2 (Kosmonavtov and Sodruzhestva seas). P. 305-319. A: Selected Scientific Papers (SC-CAMLR-SSP/8). Scientific Committee for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources. CCAMLR, Hobart, Austràlia. 410 p.
  33. Pakhomov, E.A. i A.A. Shumatova, 1992. Feeding and estimation of daily ration of wilson's glassfish, Chaenodraco wilsoni, of the Indian Ocean Sector of Antarctica. J. Ichthyol. 32(7):56-70
  34. FishBase (anglès)
  35. Eastman, J.T., 1985. Pleuragramma antarcticum (Pisces, Nototheniidae) as food for other fishes in McMurdo Sound, Antarctica. Polar Biol. 4:155-160
  36. Pakhomov, E.A., 1998. Diet of two Antarctic dragonfish (Pisces: Bathydraconidae) from the Indian sector of the Southern Ocean. Antarc. Sci. 10(1):55-61
  37. Lauriano, G., Vacchi, M., Ainley, D. i Ballard, G., 2007. Observations of top predators foraging on fish in the pack ice of the southern Ross Sea. Antarctic Science 19(4): 439 - 440.
  38. Kellermann, A. i K.-H. Kock, 1984. Postlarval and juvenile notothenioids (Pisces, Perciformes) in the southern Scotia Sea and northern Weddell Sea during FIBEX 1981. Meeresforsch. 30:82-93.
  39. Christiansen, J.S., S.E. Fevolden, O.V. Karamushlo i L.I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p
  40. Gerasimchuk, V.V., 1987. On the fecundity of Antarctic sidestripe, Pleuragramma antarcticum. J. Ichthyol. 28(1):98-100
  41. Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Duhamel G., Gasco N. i Davaine P., 2005. Poissons des Iles Kerguelen et Crozet. París: Muséum National d'Histoire Naturelle.
  • Eschmeyer, William N., 1990: Catalog of the Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8.
  • Eschmeyer, W.N. (ed.), 1998. Catalog of fishes. Publicació especial de la California Academy of Sciences, San Francisco. 3 vols. 2905 p.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0-471-25031-7.
  • Ozouf-Costaz, C., J.-C. Hureau i M. Beaunier, 1991. Chromosome studies on fish of the suborder Notothenioidei collected in the Weddell Sea during EPOS 3 cruise. Cybium 15(4):271-289.
  • Pakhomov, E.A. i S.A. Pankratov, 1995. Food web of juvenile Antarctic fish. Oceanology 34(4):521-532.
  • Pakhomov, Y.A. i V.B. Tseitlin, 1991. Feeding patterns of nine species of Antarctic fish and assessment of their daily food consumption. P. 321-333. A: Selected Scientific Papers (SC-CAMLR-SSP/8). Scientific Committee for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources. CCAMLR, Hobart, Austràlia. 410 p.
  • Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pleuragramma antarctica Modifica l'enllaç a Wikidata