Ploma d'ànec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tinter amb Ploma d'ànec
Representació artística de la Ploma

Una ploma d'ànec[1] o simplement ploma, és un instrument d'escriptura fet amb d'una ploma (preferiblement una ploma d'ala d'ànec).[2] Les plomes eren usades per a l'escriptura amb tinta abans de la invenció del la ploma, la ploma estilogràfica, i, finalment, el bolígraf. La ploma d'ànec tallades a mà rares vegades se segueixen utilitzant com a instrument de cal·ligrafia, sobretot perquè molts papers es deriven de pasta de cel·lulosa i desgasten molt ràpidament la ploma, però segueix sent l'eina d'elecció per als professionals d'un grup selecte i traça una línia fina, i més flexibilitat que la ploma metàl·lica. La tija buit de la ploma ( calamus , càlam) actua com un dipòsit i la tinta flueix cap a la punta per capil·laritat.

Les plomes més resistents i fortes s'obtenen de les plomes primàries rebutjades per les aus durant la muda anual. Generalment l'ala esquerra és preferida per la majoria dels escriptors destres pel fet que la Ploma està corbada a l'esquerra, lluny de la mà que sosté la ploma, però a causa de l'escassetat actual de les plomes és, en generaln que passen per alt la curvatura que en realitat no és tan pronunciada com per causar alguna dificultat per al professional.

Les plomes d'ànec són les majorment utilitzades, les més escasses, més costoses plomes de cigne són considerades d'òptima qualitat. Depenent de la disponibilitat i la força de la ploma, així com les qualitats de la línia desitjades per l'escriptor, altres plomes usades per a la cal·ligrafia inclouen les plomes de cigne, oca, corb, àguila, mussols o òlibes, falcó, i gall dindi. La barba de la ploma sempre es despulla de manera parcial o total, ja que són una distracció pràctica. La ploma de luxe, totalment emplomallada és sobretot una invenció de Hollywood, ja que té poca base en la realitat. La majoria, si no totes, les il·lustracions de manuscrits dels escribes mostren el resultat d'una ploma desproveïda de barbes decoratives, o almenys despullada en la seva majoria.

Història[modifica | modifica el codi]

Afilar a una ploma

Les plomes d'ànec van ser el principal instrument d'escriptura des del segle VI fins al segle XIX, de les quals les millors estaven fetes amb plomes d'ànec o de cigne, i posteriorment, plomes de galls dindis, sense això, les plomes van començar en declivi després de la invenció de la ploma de metall, primer patentades als Estats Units en 1810 i posteriorment produïdes en massa en 1860.

D'acord a la Suprema Cort de Societat Històrica, 20 plomes d'oca, perfectament creuades, es col·loquen en les quatre taules del consell cada dia per la Cort Suprema dels Estats Units quan entra en sessió; "[la] majoria d'advocats es presenten davant la Cort Suprema només una vegada, i es porten les plomes del consell a casa com un souvenir. "[3] Això ha succeït des de les primeres sessions del Tribunal.[4]

Les plomes són anomenades en l'ordre en què són fixades a les ales, les primeres que són cridades pinyó és la preferida pel cal·lígraf expert, les plomes de segon i tercer que són també molt satisfactòries. Cap altra ploma a l'ala de l'au és més adequada per l'escriba professional.

Es pot obtenir informació sobre les tècniques d'assecat i tall de plomes (Què) .[5]

Evolució[modifica | modifica el codi]

Plomes d'ànec en passos per a ser convertides en plomes d'escriptura

La duresa de la ploma d'ànec (feia que s'emprés com plectre d'instruments musica)[6] però al final va ser substituïda cap al 1820, pel plomí metàl·lic (lliure de manteniment),

Un ganivet de ploma va ser l'eina principal originalment utilitzada per al tall i afilat de plomes. Seguint el declivi de les plomes el 1820, seguint la introducció del plomí metàl·lic, els ganivets de ploma seguir sent produïts però en forma de ganivets d'escriptori, ganivets estacionaris. Hi ha una petita però significant diferència entre els ganivets de ploma i els ganivets d'escriptori, en què el ganivet ploma té un fulla que és plana plana per un costat i convexa per l'altre el que facilita la ronda de retallades necessàries per donar forma a una ploma.

Ganivet d'escriptori per contra té ambdues cares planes. Aquesta diferència no és reconeguda pels moderns comerciants, distribuïdors o col·leccionistes que defineixen un ganivet de ploma com un ganivet petit amb una o diverses fulles fixes o abatibles, incloent elements com ara ganivets de fruita ornamentals.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. William Shakespeare. Nit de reis. Editorial Proa, 8 April 2010, p. 85–. ISBN 978-84-8256-926-0 [Consulta: 20 maig 2012]. 
  2. J. Laso de la Vega; Establecimiento Tipográfico de Mellado. Instruccion para el pueblo: Cien tratados sobre los conocimientos mas indispensables: con grabados intercalados en el testo. Establecimiento tipografico de Mellado, 1851, p. 2– [Consulta: 20 maig 2012]. 
  3. " How the court works. " Supreme Court Historical Society.
  4. "[[[:Plantilla:SCOTUS URL]]The Court and Its Traditions]." Supreme Court of the United States.
  5. Child, Heather. The Calligraphers Handbook. A & C Black UK, 1985. ISBN 071362695X. 
  6. Xosé Aviñoa. Història de la música catalana, valenciana i balear: Cronologia universal. Edicions 62, 2004. ISBN 978-84-297-5478-0 [Consulta: 20 maig 2012]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ploma d'ànec Modifica l'enllaç a Wikidata