Trama

La trama és l'ordre i la manera com es presenten els fets al lector en una obra literària. La trama sempre es narra de manera linial, és un artifici artístic, mentre que els fets poden passar al mateix temps. La trama és pròpia de la narrativa, si bé totes les obres de ficció alteren els fets per presentar-los al públic. Hi ha determinats elements que fan avançar la trama (plot devices en anglès), és a dir, inclusions que fa l'autor quan els fets no s'encadenen de manera natural.

La teoria de la literatura distingeix quatre tipus bàsics de trama:

• única: hi ha una coincidència entre la història narrada i la trama, els fets transcorren linialment
• encadenada: es narren diversos espisodis d'uns fets (se selecciona la informació). Un exemple serien les novel·les d'aventures, on s'expliquen les gestes dels herois però no el que passa entre elles
• alternada: el narrados segueix a dos o més protagonistes de la història o alterna informació de dos moments diferents en el temps
• encastada: dins una història general que actua com a marc, se succeeixen d'altres. Boccaccio, amb el seu Decameró, n'és un dels màxims exponents

El nucli de l'acció dramàtica és la trama, també dita plot. Dit altrament, es tracta del conjunt d'accions connectades orgànicament de manera que si en suprimim o en traslladem una de lloc alterem substancialment aquest conjunt. El fil conductor de l'encadenament dels esdeveniments, que segueix un ordre determinat per l'autor, és la relació lògica de causa i efecte. El concepte és equivalent al de faula, que establí Aristòtil en la seva Poètica. L'autor grec considerava el plot, o la faula, o el que és el mateix, la composició dels fets, la intriga, com el primer i el més rellevant dels elements en la tragèdia. Per ell el plot era l'ànima de la tragèdia, la força motivadora, com diem ara, perquè, com que totes les històries ja han estat explicades un cop o altre, l'important no és el fet d'explicar-les sinó com són explicades. La faula, segons l'autor grec, era una de les parts de la tragèdia: Espectacle, Caràcter, Faula, Dicció, Melopea i Pensament.

L'origen de la faula

Segons l'etnòleg rus Vladimir Propp, l'origen de la faula es troba en els rituals d'iniciació de les societats primitives. D'acord amb aquesta idea, la faula reprodueix el pas del món infantil al món de l'edat adulta. Amb el temps, la faula s'ha allunyat dels orígens, ja que s'han extingit els rituals primigenis, i, consegüentment, ha esdevingut el que és avui. De tota manera, l'autor creu que hi ha un inconscient col·lectiu que vincula el nen actual amb el prehistòric. Propp assenyala trenta funcions (o bé situacions) del conte meravellós, tot i que, difícilment, en un de determinat, apareixen totes.

Principis del plot

Totalitat

Totes les històries, fins i tot les més estranyes i complexes, per exemple les que comencen per la meitat, in medias res, sempre hi ha un principi, una meitat i un final. Ara: han de constituir un tot. El principi bàsic de totalitat aristotèlic requereix que cada una de les parts és igualment important en relació amb el tot. De fet, totalitat és la suma de totes les parts.

Unitat

La totalitat és el principi bàsic de la unitat. La supressió o alteració d'una de les parts comportarà canviarà el tot. Si això no succeeix, si el tot és manté harmònic, vol dir que aquella part, suprimida o canviada, no era necessària, era sobrera, més aviat era un estorb. Si una narració és excel·lent, rodona, vol dir que no hi ha ni mancances ni tampoc excessos. La censura, en èpoques de duresa militar, actua contra el principi d'unitat. En algunes ocasions, les tisorades franquistes convertiren alguns films nord-americans en incomprensibles, ja que transformaren del tot la lògica interna del plot.

Probabilitat, necessitat i credibilitat

El principi de credibiltat, que la història sigui creible, va estretament lligat als principis de necessitat, la veritat de les coses i les necessitats de l'home, i de probabilitat, es probable que allò ocorri. Així, difícilment serà creible que un home enterrat per un terratrèmol sobrevisqui a la tragèdia més enllà de dues setmanes perquè no es probable que pugui viure sense poder satisfer la necessitat de beure i d'alimentar-se.

Qualitats

Ni la linealitat ni l'exposició clara són qualitats del plot, perquè és un continuum estètic i un continuum dramàtic. És el que compte, no el que sigui fàcil, que no costi d'entendre. De fet, un plot és arreglar els esdeveniments i circumstàncies de la història, localitzant-los orgànicament en parts connexes, d'acord amb la necessitat dramàtica. Èdip Rei, de Sòfocles, prou coneguda, conta el drama d'un home que mata el pare, sense saber-ho, i es casa amb la seva mare, sense saber que ho és, en flash-back. El plot és la història d'un incest en flash-back. El com i la història es confonen.

Tipus de plot

La funció del plot és defensar la història i evitar que s'afebleixi, es a dir, que deixi de tenir interès. Vegem-ne la tipologia.

Principal

És l'eix vertebrador de la història, la història principal, la story-line desenvolupada i augmentada.

Subplot

Es tracta d'un plot secundari subordinat al principal. S'ha d'integrar en aquest i, per anar bé, ha d'influir-hi. És freqüentíssim en el teatre anglès i, especialment, en el shakesperià.

Multiplot

Diversos plots subordinats al principal o, fins i tot, a un de secundari, és a dir, un plot amb diversos subplots que poden arribar a contenir subplots. Molt emprat en les telenovel·les. Sol passar que, després d'un temps, es perd la noció de quin és el plot principal, que hom es cregui que un de secundari l'és.

Paral·lel

Es tracta de dos o més plots d'importància similar que progressen independentment i paral·lela. Mantenen una relació de coordinació, és a dir, tenen un mínim element d'enllaç, com un fet dramàtic (el desamor o la infidelitat) o un espai comú ( una estació de tren). Però també pot ser que no en tinguin cap, de vincle. Ni l'autor.

Formes i formats

La següent tipologia és de Lewis Herman, que es basà en les trenta-sis situacions dramàtiques establertes per Georges Polti [1].

Plot d'amor

La parella que s'estima, però, després de separar-se pel motiu que sigui, torna a ajuntar-se.

Plot d'èxit

Història de l'home o la dona que cerca l'èxit i ho aconsegueix o no.

Plot de la cendrosa

Es tracta de la metamorfosi d'un personatge d'acord amb les convencions socials, com passa a Pigmalió [2], de George Bernard Shaw.

Plot del triangle amorós

Un clàssic des de l'imperi de la burgesia i la seva moral. En tenim molts exemples tant a la literatura com al cinema. A Josafat, de Prudenci Bertrana, un dels vèrtexs és el protagonista, l'altre és la Fineta, una barjaula a qui matarà i el tercer l'ocupa primer la Pepona, una altra puta que havia conegut abans, quan no ho era i cuidava porcs, i, després, Déu Nostre Senyor.

Plot de la tornada del pròdig

Un bon exemple és la pel·lícula Coming Home [3], o La tornada, que tracta d'una dona que refà la seva vida amb un paralític de la guerra del Vietnam, quan el seu marit l'abandona per anar-hi. La protagonista ha de resoldre un dilema amorós quan l'home en torna.

Plot de la venjança

L'heroi venja un crim o una injustícia que ha restat impune o, simplement, en cerca la veritat.

Plot del convers

Un bandit que esdevé l'heroi. Sense perdó, un film de Clint Eastwood, és un exemple tant d'aquesta mena de plot com de l'anterior. El protagonista és un bandit que es redimeix venjant l'acció d'un client d'una barjaula, embriac, que en riure-se'n del seu fal·lus, la desfigura.

Plot del sacrifici

Un heroi se sacrifica per algú o per alguna causa. Joana d'Arc, la Pucelle d'Orléans, que morí cremada per defensar les seves idees.

Plot de família

Es tracta de la relació entre una família amb d'altres o bé amb estranys. Així, La família dels Garrigas, de Josep Pin i Soler en seria un bon exemple.