Pluja

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pluja

La pluja es la condensació i caiguda de l'aigua evaporada en l'atmosfera en moments de depressió.

L'atmosfera conté un percentatge important de vapor d'aigua, que prové de la superfície dels oceans, llacs i rius, i de la terra humida. El vapor d'aigua es forma amb el contrast sobtat de temperatura. Aquest vapor ascendeix, i quan més s'eleva més descendeix la seva temperatura. Aquesta disminució de temperatura és conseqüència del descens de la pressió atmosfèrica.

A l'haver un descens de la temperatura el vapor es condensa en forma de petites gotes que formaran els núvols al voltant de nuclis de condensació (pols, pol·lens, aerosols, ...). Per a que es formin les petites gotes, a part del refredament, és necessari que partícules microscòpiques de pols serveixin de centres o nuclis de condensació. Aquestes partícules de pols són extraordinàriament abundants en l'atmosfera.

Mentre aquestes gotetes diminutes no mesuren més de 0,006 mm són sostingudes pels més lleugers moviments ascendents de l'aire. La pluja es produeix quan a l'interior del núvol es produeix la condensació de forma molt ràpida. Aquelles diminutes gotes d'aigua s'ajunten unes amb les altres formant gotes més grosses, que incapaces de sostenir-se en suspensió, cauen en forma de pluja.

Existeix un tipus de pluja anomenat, pluja de convecció que és causada per l'escalfament de l'aire en una zona determinada. L'aire calent puja.A mida que ascendeix es va refredant.Si aquest aire calent és humit el vapor d'aigua en arribar a una certa alçada es condensa i produeix la precipitació.

Taula de continguts

[edita] Classificació de la quantitat de pluja

Per expressar la quantitat de pluja caiguda s'utilitza una mesura en mil·límetres (mm), o de manera equivalent, en litres per metre quadrat, durant un període de temps. Així, per exemple, es parlarà de 80 litres per metre quadrat en 24 hores o 20 litres per metre quadrat en una hora.

A la informació meteorològica s'acostuma a utilitzar adjectius per expressar la quantitat de pluja i la seva intensitat. La classificació que utilitza el Servei Meteorològic de Catalunya [1] és la següent:

[edita] Quantitat de pluja

  • Inapreciable : menys de 0,1 mm en 24 hores
  • Minsa: fins a 5 mm en 24 hores
  • Poc abundant: més de 5 mm i fins a 20 mm en 24 hores
  • Abundant: més de 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores
  • Molt abundant: més de 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores
  • Extremadament abundant: més de 100 mm en 24 hores

[edita] Intensitat de la pluja

  • Feble: menys de 3 mm en 30 minuts
  • Moderada: entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts
  • Forta: més de 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts
  • Torrencial: més de 40 mm en 30 minuts

Es parla de xàfec quan la precipitació cau de sobte i de manera intensa durant poc temps i de ruixat quan la precipitació és de curta durada i de poca quantitat.

[edita] Precipitacions al món

[edita] Europa

Al Regne Unit, la majoria de pluja és portada al país pels alisis sud-occidentals que segueixen els càlids corrents del corrent del Golf. Les zones situades a les costes occidentals poden rebre entre 1.000 mm (a nivell del mar) i 2.500 mm (a la muntanya) de pluja per any. Mentrestant, la ciutat noruega de Bergen és una de les ciutats més plujoses d'Europa, amb una precipitació anual mitjana de 2.250 mm (88 in) on average.

Cau pluja sobre un parabrisa.

[edita] Nord-amèrica

Una ciutat ben coneguda per la pluja és Seattle (Estats Units). La pluja hi és habitual a l'hivern, però majoritàriament el clima és nuvolós amb poca pluja. La precipitació mitjana a Seattle és de 942 mm per any,[2] menys que els 1.173 mm de Nova York,[3] però Seattle té uns 201 dies ennuvolats per any, comparat amb 152 a Nova York. La ciutat veïna de Seattle cap al sud, Portland, rep més pluja, amb una mitjana de 1.143 mm per any.[4] Tanmateix, cal remarcar que Seattle es troba a l'ombra orogràfica de les pròximes Olympic Mountains, i alguns punts dels costats sobrevent de les muntanyes reben prop de 3.300 mm per any.[5] La ciutat més plujosa dels 48 estats contigus dels Estats Units és Mobile (Alabama), amb una mitjana de 1.702 mm de precipitacions per any.[6] Ketchikan i altres indrets de la selva pluvial temperada del sud-est d'Alaska reben una mitjana de 4.064 mm de pluja per any,[7] i a vegades superen 5.000 mm per any.

[edita] Àsia

Cherrapunji, situada a les faldes meridionals de l'Himàlaia oriental a Shillong (Índia) és un dels llocs més humits de la Terra, amb precipitacions mitjanes anuals d'11.430 mm. Les precipitacions més importants registrades en un sol any foren els 22.987 mm del 1861.

La mitjana sobre 38 anys de Mawsynram (Meghalaya, Índia) és d'11.873 mm. Com a Cherrapunji, la precipitació de Mawsynram es concentra a l'estació del monsó, mentre que la pluja d'altres llocs famosos per les pluges com Tutunendo i Waialeale es reparteix més homogèniament al llarg de l'any. Tanmateix, com que a Mawsynram no hi ha cap oficina del departament meteorològic, sinó només un treballador del Departament d'Obres Públiques de Meghalaya que registra les dades sense supervisió, Cherrapunji és presentada sovint com el lloc més plujós del món per fins estadístics. Els experts han expressat dubtes sobre les dades de les precipitacions. El 1850, Joseph Dalton Hooker, un metge de la Royal Navy esdevingut naturalista, que passà els mesos del monsó a Cherrapunji, registrà variacions. "Quedà perplex pels patrons de pluja curiosament localitzats; moveu el vostre indicador uns quans centenars de metres i només registrarà la meitat que abans," escrigué Alexander Frater al seu llibre Chasing the Monsoon. Això demostra que registrar les precipitacions als llocs més plujosos del món sempre ha estat una tasca difícil pels meteoròlegs.[8]

Any Precipitacions aCherrapunji (mm) Precipitacions a Mawsynram (mm)
2002 12.262 11.300
2001 9.071 10.765
2000 11.221 13.561
1999 12.503 13.444
1998 14.536 16.090
Un panorama amb un núvol de pluja a la dreta.

[edita] Sud-amèrica

Lloró, un poble situat a Chocó (Colòmbia), és probablement el lloc amb les precipitacions mesurades més significatives del món, amb una mitjana de 13,300 mm per any. De fet, tot el departament de Chocó és extraordinàriament humit. Tutunendo, un petit poble situat al mateix departament, és un dels llocs més plujosos del món, amb una mitjana d'11.394 mm per any; el 1974 el poble rebé 26.303 mm, les pluges anuals més importants mai registrades a Colòmbia. A diferència de Cherrapunji, que rep la majoria de precipitacions entre abril i setembre, Tutunendo rep la pluja distribuïda gairebé uniformement al llarg de l'any. Els mesos de gener i febrer tenen tempestes un xic menys freqüents. De mitjana, Tutunendo té 280 dies de pluja per any. Més de dos terços de la pluja (un 28%) cau durant la nit. La humiditat relativa mitjana és d'un 90% i la temperatura mitjana és de 26,4 °C.[9] Quibdó, la capital de Chocó, és la ciutat més plujosa del món amb més de 100.000 habitants: 9.000 mm per any. Les tempestes a Chocó poden deixar 500 mm de pluja en un dia. Això és més del que cau en moltes ciutats en un any.

[edita] Oceania

Tot i que Austràlia és el continent més sec del món, el mont Bellenden Ker, al nord-est del país, registra una mitjana de 8.000 mm per any, i el 2000 s'hi registraren més de 12.000 mm de pluja.[10]

Melbourne té una reputació semblant a la de Seattle. En la imaginació popular es creu que és molt més plujosa que Sydney; tanmateix, Sydney rep una mitjana de 1.213 mm de pluja per any, en comparació amb els 648 mm de Melbourne. En canvi, Sydney té 46 dies nuvolosos menys a l'any que Melbourne, amb 133, en contrast amb el 179 de Melbourne.[11][12]

El mont Waialeale, a l'illa de Kauai de les illes Hawaii, té una mitjana de més d'11.680 mm de pluja al llarg dels últims 32 anys, amb un rècord de 17.340 mm el 1982. El seu cim és considerat un dels llocs més plujosos del món, i en textos turístics se l'ha promogut des de fa molts anys com el lloc més plujós del món..[13]

[edita] La pluja a la cultura popular catalana

La pluja és protagonista d'una cançoneta per la mainada en l'àmbit tradicional català:

PLOU i FA SOL[14]
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen;
Plou i fa sol, les bruixes porten dol.
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol, les bruixes fan un ou.

[edita] Vegeu també

[edita] Referències

  1. Manual d'estil del SMC
  2. «Monthly Averages for Seattle, WA». The Weather Channel. [Consulta: 19-10-2006].
  3. «Monthly Averages for New York, NY». The Weather Channel. [Consulta: 19-10-2006].
  4. «Cloudiness - Mean Number of Days». National Climatic Data Center. [Consulta: 19-10-2006].
  5. «Average Annual Precipitation in Washington». Oregon Climate Service at Oregon State University. [Consulta: 19-10-2006].
  6. Andrea Thompson. «Study Reveals Top 10 Wettest U.S. Cities». Live Science. [Consulta: 07-04-2008].
  7. «Ketchikan and Southeast Alaska Weather Information». KetchikanAlaska.Com. [Consulta: 13-04-208].
  8. Cherrapunji no longer wettest Challenge comes from nearby village, The Tribune, Chandigarh, <http://www.tribuneindia.com/2003/20030824/main8.htm>. Retrieved on 11 desembre 2008
  9. «Tutunendaó, Choco: la ciudad colombiana es muy lluviosa». El Periódico.com. [Consulta: 11-12-2008].
  10. «Significant Weather - DECEMBER 2000 (Rainfall)». Australian Government Bureau of Meteorology. [Consulta: 08-04-2008].
  11. «Averages for SYDNEY (OBSERVATORY HILL)». Australian Government Bureau of Meteorology. [Consulta: 24-04-2009].
  12. «Averages for MELBOURNE REGIONAL OFFICE». Australian Government Bureau of Meteorology. [Consulta: 24-04-2009].
  13. «USGS 220427159300201 1047.0 Mt. Waialeale Rain Gage nr Lihue, Kauai, HI». USGS Real-time rainfall data at Waiʻaleʻale Raingauge. [Consulta: 11-12-2008].
  14. Cançó - Kumbaworld
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Pluja


Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Ciència