Pluja d'idees

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diagrama planificador d'una sessió de brainstorming o pluja d'idees.

El brainstorming (literalment, "tempesta d'idees" o "pluja d'idees") és una tècnica de producció d'idees, molt emprada en els processos creatius vinculats, sobretot, al món de la publicitat, el màrqueting i la indústria. El seu inventor és Alex Faickney Osborn, durant un procés interactiu en què va descobrir que la majoria d'idees creatives sorgeixen amb més facilitat en un grup no estructurat que no pas entre individus organitzats independentment. El concepte consisteix en l'acumulació i posterior elaboració i síntesi de les idees suscitades en associació lliure i espontània, entorn d'un nucli temàtic, sorgides d'un equip de persones reunides.([1])

El seu creador, Alex F.Osbom, la va descriure en el seu llibre Applied Imagination, publicat al 1954. La tècnica va guanyar popularitat ràpidament fet que obligà al seu inventor a publicar una versió revisada del llibre el 1957 (en castellà,[2]), ampliant el contingut amb l'experiència acumulada en aquest període i reordenant els capítols amb fins didàctics. El concepte continua utilitzant-se en l'actualitat i s'ha estès el seu ús a múltiples camps.

Origen[modifica | modifica el codi]

L'origen del del mètode de la pluja d'idees prové de l'executiu de publicitat Osborn l'any 1939 com a mètode de solucionar problemes. Frustrat per la incapacitat dels treballadors de tenir idees creatives per als anuncis va fer una sessió en comú entre tots els treballadors i va descobrir una millora important en la quantitat i qualitat d'idees que tenien els treballadors pel simple fet de treballar en grup. Després d'organitzar bé el que havia après de la descoberta va publicar el llibre Applied Imagination on explicava el seu sistema per a resoldre problemes. El llibre va popularitzar el terme brainstorming i va tenir una bona acceptació a la indústria i a altres sectors, on més tard s'utilitzaria de forma comú.([3])

Principis[modifica | modifica el codi]

Osborn va assegurar que els dos principis més importants per a contribuir a l'eficàcia creativa eren ajornar qualsevol judici i cercar el màxim nombre d'idees. Arran d'aquests dos principis va generar 4 normes bàsiques per a la pluja d'idees:

  1. Centrar-se en la quantitat: Aquesta és una norma destinada a l'obtenció de respostes divergents al problema, que són el primer pas a una resolució amb qualitat. La idea és que com més idees hi hagin més possibilitats hi ha d'obtenir-ne una de més efectiva i innovadora.
  2. Retenir les crítiques: En un procés de brainstorming les crítiques s'han de guardar per una altra fase ja que el seu objectiu principal és el generar idees independentment de qualsevol altra cosa. L'objectiu principal és la recerca d'idees, la fase de crítica vindrà més tard, d'aquesta manera els membres se senten més lliures de proposar idees aparentment absurdes o inusuals que poden servir posteriorment per a l'obtenció de la resposta al problema.
  3. Busca d'idees inusuals: Per obtenir una llarga llista d'idees les més inusuals també són benvingudes. Les noves perspectives i solucions poden servir per a donar una nova perspectiva i presentar, potser, la millor solució.
  4. Combinar i millorar les idees: Les idees proposades es poden combinar i millorar, sense censurar, durant la cessió de grup, de forma espontània, ajudant així a la col·laboració de tots els membres a la proposta donant-li més adequació al problema. Estimular el procés de creació per mitjà d'una associació d'idees és força comú i útil. ([4])

Grup[modifica | modifica el codi]

Osborn preveia un grup de 12 participants, encara que actualment està provat que un nombre entre els 4 i 7 participants és l'ideal per a fer-ho. Els membres poden ser experts o novells i l'únic que es pretén es oferir tantes respostes com sigui possible.

Necessitat[modifica | modifica el codi]

Aquesta tècnica és útil, i necessària, sempre que es vulguin tenir moltes idees i possibles solucions a un problema molt concret, o un de més gran subdividit. A través d'aquesta tècnica es genera un nombre extens d'idees per plantejar possibles causes als problemes i trobar solucions alternatives amb gran creativitat. D'aquesta manera, s'arriba a nous conceptes i se superen la monotonia, la quotidianitat i el conformisme. Exemples clars de situacions en que es pot necessitar una pluja d'idees són la concepció de la trama d'una novel·la, la forma d'un cotxe o un intent de trobar una solució a problemes vials.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Preparació[modifica | modifica el codi]

Hi ha alguns aspectes pràctics a tenir en consideració abans de realitzar una sessió de brainstorming. La sala on es realitzi la sessió ha d'estar ordenada i els participants hauran de ser compatibles entre ells (en aquest sentit, pot ajudar una reunió prèvia). S'han de tenir presents tots els aspectes formals (haver preparat el paper, bolígrafs, aigua, paperera...), s'han de presentar els participants i s'ha de tenir molt clar el problema a tractar (i tenir-lo molt ben delimitat, a poder ser plasmat en una única pregunta). Tabmé s'ha de disposar d'un secretari, encarregat d'apuntar les idees en un lloc ben visible per a tot el grup, i que generalment no ha de participar en la sessió perquè el fet d'anotar distreu la seva creativitat. També és necessari un moderador. En una sessió de brainstorming hi ha d'haver un ambient relaxat i alegre, allunyant-se el màxim possible de qualsevol tensió. .
Amb tot això es fomenta la confiança i benestar dels membres. El moderador realitza una funció didàctica (explicant la sessió), resolent dubtes i assegurant la comprensió dels participants també serveix per posar ordre i permetre que tothom pugui dir la seva sense cap mena de crítica, respectant les normes. És també una figura conciliadora i dinamitzadora. Finalment, acabat el brainstorming, dirigirà el multivoting o selecció de les idees, és a dir, reduirà la llista d'idees tot seleccionant les més importants a través del vot democràtic dels participants. Amb el llistat final es discuteix grupalment fins que s'arriba a un consens definitiu.

Passos[modifica | modifica el codi]

La pluja d'idees és com una tempesta forta i curta d'estiu. Dura uns minuts, durant els quals els membres es dediquen només a donar idees que puguin ser útils per a l'ocasió sense tenir en compte cap altra cosa, aquesta és la part del brainstorming pròpiament, la primera fase. El procés complet de generació d'idees té, bàsicament, tres divisions:

  • Primera fase: Dir. Tot s'hi val, s'aporten totes les idees que puguin tenir els membres seleccionats (paraules, frases...) sense jutjar, no importa si és bonic, lleig, útil o no útil. Aquest és el moment on pròpiament s'executa la pluja d'idees i on s'apliquen les normes que exposades anteriorment. La duració d'aquesta fase sol rondar els 15-30 minuts, evitant la pèrdua d'interès, en general no s'hauria d'anar més enllà i 30 minuts és el nombre "ideal" recomanat per Osborn.
  • Segona fase: Esporgar. En aquest moment es fa una primera selecció repassant el que s'ha dit i eliminant el que és impossible o s'allunya molt de ser una solució factible.
  • Tercera fase: Triar. Després de la primera selecció hi ha diverses maneres mitjançant les quals es van discriminant les millors idees que s'han proposat durant la sessió inicial. Un cop acabada aquesta selecció s'arriba a la millor idea elegida, acabant el procés d'obtenció d'idees amb els sistema brainstorming.([5])

Tipus de brainstorming[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferents tipus de brainstorming:

  • No estructurat, també anomenat de flux lliure.
  • Estructurat, o en cercle.

En el cas del no estructurat,

  1. Cal haver apuntat en una pissarra el problema o qüestió que es sotmet a brainstorming.
  2. Cal escollir algú que apunti en paper totes les idees, que sorgiran lliurement entre els components del grup.
  3. Cal abandonar el criticisme (totes les idees són bones).
  4. Cal establir un temps límit (generalment, una mitja hora).
  5. S'ha de fomentar la creativitat i construir noves idees sobre les idees d'altres; però eliminant duplicacions.
  6. Finalment, cal discutir les idees i arribar a un consens.

En el cas estructurat, cada membre de la taula presenta les seves idees de forma ordenada, és a dir, en sentit horari o d'esquerra a dreta. Si algú no té una idea, cedeix el torn al següent. Totes les idees s'escriuen en paper i després es passen al company de la dreta, que apuntarà nous aspectes que havien passat per alt, però sense censurar la idea original.

Variants del brainstorming[modifica | modifica el codi]

Des de la seva creació se n'han derivat un considerable nombre de tècniques i n'hi ha algunes a les que s'ha donat nom propi per a la seva diferenciació. Algunes de les seves variants són:

  1. Stop-and-go brainstorming.([6])
  2. Mètode 635.([7])
  3. Mètode Phillips 66.([8])
  4. Brainstorming anònim.
  5. Brainstorming seqüèncial.
  6. Brainstorming individual.

El brainstorming com a marca[modifica | modifica el codi]

Són moltes les empreses que han pres el nom d'aquesta tècnica per a nomenar-se a si mateixes. Generalment es tracta d'empreses lligades molt directament al món de la publicitat i la comunicació audiovisual, és a dir, activitats típicament creatives. D'aquesta manera trobem:

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pluja d'idees Modifica l'enllaç a Wikidata