La Pobla de Montornès
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Tarragonès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Tarragonès |
||||
| Gentilici | Poblenc, poblenca | ||||
| Superfície | 12,3 km² | ||||
| Altitud | 67 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
2.902 hab. 235,93 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 367125 4559950(i) | ||||
| Organització Entitats de població |
5 |
||||
| Codi postal | 43761 |
||||
| Codi territorial | 431114 |
||||
| Festa major | 8 de setembre | ||||
| Web | |||||
La Pobla de Montornès és un municipi de la comarca del Tarragonès que forma part de l'àrea anomenada Baix Gaià. El municipi consta de 2.902 habitants (2011) i té una extensió de 12'3 km². El terme municipal limita amb els de La Nou de Gaià, El Creixell, Torredembarra, Altafulla i Bonastre. És al marge esquerre del riu Gaià, en una depressió que es forma entre les muntanyes i turons premediterranis, entre ells el de Montornès. El poble és a 4 km de la costa i el terreny és irregular, amb petits turons que separen les planúries i les petites valls. A peu del sistema muntanyós del terme hi ha l'antic caseriu de Rubials. Hi ha també tres urbanitzacions residencials a uns dos quilòmetres del poble. Limita amb els següents municipis:
| Bonastre | Bonastre | Bonastre |
| La Nou de Gaià |  |
Creixell |
| Altafulla | Torredembarra | Torredembarra |
Taula de continguts |
[modifica] Història
L'origen del poble data del temps de la Reconquesta, en motiu de la construcció del castell, bastit segons sembla damunt d'una edificació àrab.
[modifica] Edat mitjana
Així mateix, apareix documentat per primera vegada l'any 1066 en un document en el cual Ramon Berenguer I cedia a Ramon de Trasunyer la senyoria de Puigperdiguers (Montornès) per que hi edifiqués un castell i s'encarregués de la repoblació del territori. Els drets sobre les terres van ser venuts el 1173 a Berenguer de Rajadell el qual sembla que s'encarregà d'acabar la construcció del castell. [2]
A mitjans del segle XII, els descendents de Rajadell van vendre part dels seus dominis a l'abat del Monestir de Santes Creus. Uns anys més tard el cenobi va acabar adquirint tots els drets sobre la població. L'any 1259, els habitants del lloc obtingueren, del Monestir, la Carta de poblament. Durant segles, la senyoria de Montornès, estigué en possessió de l'Abadia cistercenca.
[modifica] Història moderna i contemporània
Es creu que fou a partir del primer terç del segle XVIII, quan poc a poc foren cedides o venudes peces de terra. Part de les finques foren donades a la família Rovira, importants terratinents pagesos del poble. Els estralls de la guerra napoleònica i després les lleis anticlericals del govern de Juan Álvarez Mendizábal, l'any 1835, capgiraren la vida del poble i de la seva gent. El Monestir perdé tota la seva influència com a resultat dels esdeveniments polítics d'aquests anys, les seves propietats foren venudes, moltes d'elles en pública subhasta. Pel que fa al castell, se sap que després d'anys d'abandó, quedà reduït al no res durant les guerres carlines, quan els habitants del poble es replegaren dins els murs de la fortalesa. Durant la Guerra Civil de 1936-39, es cremà l'església i l'Ermita de Montornès, encara que es va poder salvar la imatge de la Mare de Déu.
[modifica] Cultura
L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Es va construir el 1575 gràcies a las aportacions realitzades pels propis poblatans. El temple, de planta rectangular, és d'estil gòtic decadent. El campanar actual es va construir el 1778. La planta baixa és quadrada mentre que la superior presenta una forma octogonal.
A tocar d'on hi havia l'antic castell, avui desaparegut (vegeu l'apartat Història), està l'ermita de la Verge de Montornès. El 1783 es va construir, damunt les restes de la capella del castell, la ermita actual. De l'antic temple només en queda visible la portalada romànica. A l'interior de l'ermita s'hi venera una talla policromada de la Verge, tallada en alabastre al segle XVI. Des de 1976, cada Nadal es munta un pessebre vivent als voltants de l'ermita.
[modifica] Demografia
| Entitat de població | Habitants (2006) |
|---|---|
| Pobla de Montornès, la | 671 |
| Urbanització el Castell de Montornès | 1.095 |
| Urbanització Eixample-Llevant | 106 |
| Urbanització Flor d'Ametller | 505 |
| Urbanització Poblamar | 305 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Economia
La principal activitat econòmica de la Pobla de Montornès, igual que a molts altres pobles del Baix Gaià, és l'agricultura, els principals cultius són el cultiu de la vinya, les oliveres i els garrofers.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ http://www.pmontornes.altanet.org/index.php?mod=5&acc=con&con=6&blo=4&idi=cat
[modifica] Bibliografia
- Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994
[modifica] Enllaços externs
- «La Pobla de Montornès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Informació general
- Dades estadístiques
|
|||||
