Poblat ibèric del Molí d'Espígol
| Poblat ibèric del Molí d'Espígol | |
|---|---|
vista parcial del jaciment |
|
| Localització | Tornabous, Urgell |
| País |  Catalunya |
| Coordenades | 41° 42′ 33.37″ N, 1° 4′ 17.32″ E / 41.7092694,1.0714778Coord.: 41° 42′ 33.37″ N, 1° 4′ 17.32″ E / 41.7092694,1.0714778 |
| Període | segle V - segle I aC |
| Categoria de protecció | BCIN[1] |
El Molí d'Espígol és un poblat ibèric de la tribu ilerget que es troba al municipi de Tornabous, comarca d'Urgell, sobre una petita elevació del pla.[2] Des de 2009 està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Taula de continguts |
Descripció arqueològica [modifica]
Està envoltat per una muralla de forma circular elíptica.[2] Constitueix un dels exemples d’urbanisme més desenvolupat entre les poblacions conegudes de l’àrea ilergeta. Va ser un centre productor agrícola, ramader, polític i comercial de primer ordre.
El poblat ibèric consta de dos espais arqueològics: l’espai urbà on es troben les restes visibles i l'espai suburbà que s’estén cap el nord, fora de les muralles de l’oppidum. Els carrers s'entrecreuen formant una retícula. S'hi aprecien un total de quatre muralles construïdes en diferents èpoques. Es calcula que el màxim de població va ser de 6 000 habitants i que s'hi van aixecar unes 500 cases.
Història de l'excavació [modifica]
Les excavacions van ser iniciades entre 1970 i 1972 per Mossèn A. Llorens, després foren seguides fins el 1986 per l'equip de Joan Maluquer de Motes i Nicolau, de 1987 al 1994 va actuar M. Cura, i des de l'any 2000 és gestionat directament pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
El 10 de febrer de 2009, el jaciment va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica.
Història [modifica]
Els orígens d'aquest assentament són al final de la primera edat del ferro, quan es construeix la muralla a finals del s. V aC (ibèric antic), probablement sobre un estrat anterior.[2] Durant la primera meitat del segle IV aC es fa una certa ordenació general de l'espai,[2] i creix apareixent els barris suburbans. El seu moment òptim va ser en els segles IV-III aC. Fou abandonat una primera vegada cap a l'any 200 aC. com a conseqüència de la destrucció per un incendi (en temps de la segona Guerra Púnica);[2] però cap a l'any 100 aC hi ha una certa recuperació fins que és abandonat definitivament a mitjan segle I aC.
Tradicionalment alguns investigadors han identificat aquest jaciment amb l'antiga població d'Atanagrum, destruïda per Gneu Escipió a la Segona Guerra Púnica.[2]
Referències [modifica]
- ↑ http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?documentId=509626&type=01&language=ca_ES Acord GOV/18/2009 al DOGC 5323, 20 febrer 2009
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Mestre, 1998: p. 699, entrada: "Molí d'Espígol"
Bibliografia referenciada [modifica]
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 73 entrada: "Ataülf". ISBN 84-297-3521-6.
