Podem

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:10, 30 ago 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil.
Vegeu la pàgina de discussió
Infotaula d'organitzacióPodem
Podemos
Logotip
Lema«Quan va ser l'última vegada que vas votar amb il·lusió?», «És clar que podem!»[1]
Dades
Tipuspartit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaSocialdemocràcia[2][3][4] Socialisme democràtic[5]
Igualitarisme[6]
Populisme[6][7][8][9][10][11][12][13]
Democràcia participativa[14]
Republicanisme[15]
Alineació políticaEsquerra
País d'origenEspanya
Història
Creació11 de març de 2014 (2014-03-11)
FundadorLuis Alegre Zahonero, Juan Carlos Monedero Fernández-Gala, Miguel Urbán Crespo, Íñigo Errejón Galván, Carolina Bescansa Hernández i Pablo Iglesias Turrión Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
2011 Protestes d'Espanya de 2011–2012 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deAra la Gent! Modifica el valor a Wikidata
Membres390.354 inscrits[cal citació]
Governança corporativa
Seu 
  • C/ Zurita, 21. 28012 Madrid[16]
Secretària generalPablo Iglesias
Secretària general Modifica el valor a WikidataIone Belarra Urteaga Modifica el valor a Wikidata
Format per
Podem Andalusia
Podem Galícia
Podemos Extremadura
Podem País Valencià
Podemos La Rioja (en) Tradueix
Podem Regió de Múrcia
Podem Comunitat de Madrid
Podemos-Ahal Dugu Navarra
Podem Catalunya
Podemos Castilla–La Mancha (en) Tradueix
Podem Astúries
Podemos Aragón (en) Tradueix
Podem Castella i Lleó
Podem Illes Balears
Podemos Cantabria (en) Tradueix
Podemos Canary Islands (en) Tradueix
Podem Euskadi Modifica el valor a Wikidata
Afiliació internacionalCap
Afiliació europeaCap
Grup al Parlament EuropeuEsquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica
Parlament Europeu
5 / 54
Regidors
2 / 67,6111
Senat
23 / 266
Congrés dels diputats
69 / 350
Parlaments autonòmics
137 / 1,268
Altres
Color     Morat (#6b1f5f)
Lloc webpodemos.info
Facebook: ahorapodemos Twitter (X): PODEMOS Instagram: ahorapodemos Telegram: ahorapodemos Youtube: UCtK7s89RJ9X9Nv9EQCMu9Lg TikTok: ahorapodemos Modifica el valor a Wikidata
NotesAmb el suport d'Esquerra Anticapitalista a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 .

Podem[17][18] (en castellà, Podemos) és un moviment polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any[16][19] com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya. El lidera el professor de ciències polítiques i analista polític Pablo Iglesias Turrión. Participà en les eleccions al Parlament Europeu de 2014, on va obtenir cinc parlamentaris i el 7,98% dels vots d'Espanya.

Història

Creació

Pablo Iglesias al Parlament Europeu.

L'origen de Podemos es troba en el manifest Moure fitxa: convertir la indignació en canvi polític,[20] presentat el cap de setmana del 12 i 13 de gener de 2014 i difós per la publicació digital publico.es, que signaven una trentena d'intel·lectuals, personalitats de la cultura, del periodisme i de l'activisme social i polític, entre els quals es trobaven Juan Carlos Monedero, professor de Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid (UCM); l'actor Alberto San Juan; Jaime Pastor Verdú, professor de Ciències Polítiques a la UNED; l'escriptor i filòsof Santiago Alba Rico; el sindicalista de la Corriente Sindical de Izquierda Cándido González Carnero, o Bibiana Medialdea, professora d'Economia Aplicada a la UCM.[21] En aquest manifest s'expressava la necessitat de crear una candidatura que concorregués a les eleccions europees de maig del mateix any, amb l'objectiu d'oposar-se des de postures d'esquerra a les polítiques de la Unió Europea per gestionar la crisi econòmica. Encara que no era un dels signants del manifest, el 14 de gener es va anunciar que el professor de Ciència Política de la UCM i analista polític Pablo Iglesias encapçalaria el moviment.[20]

L'incipient moviment estava articulat pel partit Esquerra Anticapitalista,[20] que havia esbossat en la seva documentació interna el manifest Moure fitxa, dissenyant les fases per al llançament del nou moviment i avançant com a factor determinant per a l'èxit de la iniciativa «La presència d'una sèrie de personalitats amb projecció mediàtica com a cara pública del projecte».[22] Entre els punts programàtics ressaltats per Iglesias es trobaven la derogació de l'article 135 de la Constitució Espanyola (que havia estat reformat el setembre 2011 per iniciativa del president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero amb el suport de PSOE i PP); l'aplicació plena de l'article 128 de la Constitució («Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interès general»), ja que segons Iglesias no s'estava complint; mantenir el caràcter públic de l'educació i la sanitat; pujada de salaris i reindustrialització; creació d'un parc d'habitatge públic i aplicació retroactiva de la dació en pagament; i l'oposició a una reforma restrictiva de la llei de l'avortament.[23] També reclamaven la derogació de les lleis d'estrangeria, la sortida d'Espanya de l'OTAN i es pronunciaven a favor que Catalunya decidís sobre la seva independència.[24]

Juan Carlos Monedero, un dels promotors de Podemos.

El moviment Podemos es va presentar oficialment el 16 de gener de 2014 al Teatro de Barrio, del barri de Lavapiés de Madrid. Es va donar una roda de premsa on van acudir centenars de persones i en què van intervenir, entre altres, Pablo Iglesias; Juan Carlos Monedero; la sindicalista de USTEA, activista de la Marea Verda i militant d'Esquerra Anticapitalista[25] Teresa Rodríguez; la psiquiatra i membre de la Marea Blanca, Ana Castaño; l'analista i investigador Íñigo Errejón i l'activista social Miguel Urbán, cap de llista per Madrid per Esquerra Anticapitalista a les eleccions generals de 2011. El seu objectiu fonamental va ser oposar-se a les retallades socials que s'estaven duent a terme com a conseqüència de la crisi econòmica que travessava Espanya.[26]

Per continuar endavant amb el projecte i presentar-se a les eleccions europees del maig del mateix any, els impulsors es van imposar tres condicions: que rebessin el suport d'almenys 50.000 persones a la web de la formació; que tant les candidatures com el programa polític del projecte es confeccionessin mitjançant participació oberta; i que es busqués la unitat amb altres partits i moviments d'esquerra,[26] com Esquerra Unida,[20] la Candidatura d'Unitat Popular, el Partit X, el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Anova o les marees ciutadanes.[24] Els promotors del projecte van assegurar haver obtingut les signatures en menys de 24 hores.[27]

Eleccions al Parlament Europeu de 2014

Formació de la candidatura
Activistes de Podemos a Oviedo durant la precampanya de les eleccions europees de 2014.

Des de la seva presentació, Podemos va mostrar la seva disposició a formar una candidatura unitària amb altres partits d'esquerra i contraris a les retallades. El 4 de febrer, la Xarxa Ciutadana Partit X va anunciar la seva intenció de donar suport tecnològic a Podemos perquè aquest desenvolupés la seva metodologia de participació ciutadana per conformar el seu programa electoral. No obstant això, Partit X va indicar també que, encara que ambdues propostes representaven una «ruptura amb l'actual model de partits», la col·laboració no implicava la creació d'una llista conjunta.[28]

El 24 de febrer de 2014, Podemos i Esquerra Unida es van reunir amb l'objectiu d'explorar una candidatura unitària.[29][30] La reunió va constatar coincidències entre les dues formacions, però també la discrepància entre els mètodes de conformació de la candidatura electoral. Mentre que Podemos advocava per celebrar primàries obertes, Esquerra Unida va preferir donar protagonisme a cada un dels partits que formessin part de la candidatura. També van produir-se converses amb Alternativa Sí que es pot per Tenerife.[31] Així mateix, Anova va expressar la possibilitat de pactar, entre altres, amb Podemos per concórrer a les eleccions europees.[32]

Les diferents possibilitats no van arribar a concretar-se. Amb Esquerra Unida, les diferències quant a la manera d'elaborar una possible candidatura conjunta van ser insalvables i, encara que IU va mantenir la possibilitat d'acord,[33] Podemos va rebutjar finalment aquesta opció.[34] Alternativa Sí que es pot per Tenerife, tot i que «va valorar de forma especial» l'aparició de Podemos,[35] va decidir no presentar-se a les eleccions i no demanar el vot per a cap candidatura concreta. Anova, per la seva banda, va preferir pactar amb Esquerra Unida, el seu soci a Alternativa Galega de Esquerda.[36]

Pablo Iglesias en l'acte de final de campanya de Podemos per a les eleccions europees de 2014, celebrat el 23 de maig a Madrid.

Després del fracàs, Podemos va anunciar la seva intenció de presentar-se en solitari duent a terme un procés de primàries, obertes a no militants i de forma presencial i digital. Prèviament, l'11 de març, Podemos es va inscriure formalment com a partit polític en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya,[19] encara que la formació va afirmar que es tractava simplement d'un formalisme per concórrer a les eleccions —un partit necessitava molts menys avals que una agrupació d'electors per concórrer a les europees— i que «no som un partit».[37] El procés de primàries va tenir lloc durant cinc dies (finals de març-principis d'abril) en què, segons les xifres proporcionades pels organitzadors, haurien participat unes 33.000 persones. Els candidats havien de ser avalats per algun dels anomenats «Cercles Podemos» (Círculos Podemos) per poder concórrer-hi. Pablo Iglesias va resultar elegit com a cap de llista, amb més d'un 60% de suports. El segon lloc el va ocupar Teresa Rodríguez, sindicalista i membre d'Esquerra Anticapitalista, i el tercer l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, qui no obstant va declarar que concorria «per impulsar el partit» i que «en cap cas anirà al Parlament Europeu encara que surti elegit».[38] Els van seguir Lola Sánchez, aturada; i Pablo Echenique, investigador del CSIC.[39] Tot i no tenir afiliació internacional, van expressar la seva intenció de donar suport a Alexis Tsipras, candidat del Partit de l'Esquerra Europea, com a president de la Comissió Europea.[40]

Campanya

D'acord amb els requisits establerts per la legislació electoral, els partits sense representació electoral havien d'obtenir 15.000 avals per poder concórrer a les eleccions europees. Una setmana abans del final del termini, Podemos va assegurar haver obtingut els avals necessaris.[41] L'únic partit que va donar suport explícitament la candidatura de Podemos va ser Esquerra Anticapitalista.[42]

Les enquestes presentades durant la campanya van situar a Podemos al llindar d'obtenir representació, ja que mentre que algunes sí que li donaven escons, altres no ho feien. En l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), la candidatura va obtenir una estimació de vot de l'1,8% i un escó.[43][44][45] Era una de les vuit úniques formacions que obtindrien representació, segons el CIS, i l'única de les formacions creades per presentar-se a aquests comicis.[46]

Carlos Jiménez Villarejo en l'acte de fi de campanya

Les polèmiques relacionades amb la candidatura van ser les relatives a Jorge Verstrynge i al logotip de Podemos. Verstrynge, antic secretari general d'Alianza Popular, que després va evolucionar cap a posicions d'esquerra, va ser convidat pel seu col·lega Pablo Iglesias —tots dos són professors a la Universitat Complutense de Madrid— a participar en un acte del partit. Des de dins de l'organització es va criticar la seva participació, per entendre que la seva postura en relació a la immigració no hi tenia cabuda.[47] Finalment, Verstrynge no va participar en cap acte. D'altra banda, Podemos va triar la cara de Pablo Iglesias com a logotip per a les paperetes electorals, cosa que va suscitar crítiques a les xarxes socials.[48] El grup promotor va justificar la mesura dient que els seus propis estudis i les enquestes publicades en els mitjans de comunicació indicaven que Pablo Iglesias era molt més conegut pels ciutadans que el mateix partit i que per això la seva imatge era escollida puntualment per aquestes eleccions.[49]

Resultats
Resultats per comunitat autònoma
Article principal: Eleccions al Parlament Europeu de 2014 (Espanya)

Després d'aconseguir un 7,93% dels vots i 5 escons,[50] l'aparició de Podemos es va convertir per a diversos mitjans en una de les «sorpreses» de les eleccions.[51][52][53] Va obtenir els seus millors resultats, per sobre del 10%, a Astúries, Balears, Canàries i Madrid.

Eleccions autonòmiques i municipals de 2015

En l'Assemblea Ciutadana, Podem va aprovar no presentar-se amb el seu nom a les eleccions municipals del maig de 2015, sinó formar plataformes ciutadanes i agrupacions d'electors[54] amb la participació dels cercles locals. Amb aquesta decisió van deixar clara la intenció de centrar-se en la campanya de les eleccions generals[55] i la seva prudència respecte a la possibilitat de governar sense tenir un mecanisme ferm de partit que permeti controlar les candidatures municipalistes i autonòmiques.

També va reduir la presència dels líders més reconeguts, com Errejón o Iglesias, als mitjans de comunicación per evitar la sobreexposició. No obstant això, la presentació del document marc del programa econòmic[56] i la manifestació multitudinaria a Madrid el 31 de gener denominada Marcha del Cambio[57] van tenir una importància mediàtica considerable.

El baròmetre del CIS d'aquest últim mes col·locava al partit com a segona força en estimació de vot, quedant per darrere del PP i per sobre del PSOE. Aleshores, Podem va començar a retrocedir en les enquestes des dels seus màxims de desembre, i al març va obtenir els seus primers resultats en unes eleccions autonòmiques: les eleccions al Parlament d'Andalusia, la campanya de les quals van finançar amb microcrèdits.

Data de les eleccions Àmbit   Candidata     Vots    % de vots   Escons   Posició 
   22 de març     Parlament d'Andalusia Teresa Rodríguez 590.011 14,84 % 15 (de 109) 3ª

Després de les eleccions al Parlament d'Andalusia, Podem va iniciar una campanya de micromecenatge per aconseguir diners amb el qual sufragar les seves pròpies enquestes. El 30 d'abril Monedero va dimitir de la direcció del partit a causa de la persecució dels mitjans de comunicació de masses amb motiu de la presentació d'una declaració complementària d'hisenda. A més, Monedero va criticar algunes de les decisions que va prendre la cúpula de Podem que, assegurava, «s'allunyen del subjecte inicial que vam plantejar».[58]

Els seus resultats (comptabilitzant un total d'1.796.930 sufragis en les tretze comunitats on es van celebrar eleccions, que la van convertir en la tercera força política més votada en aquests comicis)[59] van ser els següents:

Data de les eleccions Àmbit   Candidat/a     Vots    % de vots   Escons   Posició 
24 de maig Corts d'Aragó Pablo Echenique 135.554 20.51% 14 (de 67) 3ª
   24 de maig    Junta General del Principat d'Astúries Emilio León 102.178 19.02% 9 (de 45) 3ª
   24 de maig    Parlament de les Illes Balears Alberto Jarabo 62.868 14.69% 10 (de 59) 3ª
   24 de maig    Parlament de Canàries Noemí Santana 132.159 14.53% 7 (de 60) 4ª
   24 de maig    Parlament de Cantàbria José Ramón Blanco 28.272 8.83% 3 (de 35) 4ª
   24 de maig    Corts de Castella-la Manxa José García Molina 106.565 9.73% 2 (de 33) 3ª
   24 de maig    Corts de Castella i Lleó Juan Pablo Fernández 163.637 12.10% 10 (de 84) 3ª
   24 de maig    Assemblea d'Extremadura Álvaro Jaén Barbado 50.873 7.99 % 6 (de 65) 3ª
   24 de maig    Assemblea de Madrid José Manuel López 587.949 18.59 % 27 (de 129) 3ª
   24 de maig    Assemblea Regional de Múrcia Oscar Urralburu Arza 83.133 13.15 % 6 (de 45) 3ª
   24 de maig    Parlament de Navarra Laura Pérez Ruano 45.848 13.71 % 7 (de 50) 4ª
   24 de maig    Parlament de La Rioja German Cantabrana 18.298 11.22 % 4 (de 33) 3ª
   24 de maig    Corts Valencianes Antonio Montiel 279.596 11.23% 13 (de 99) 5ª

El 27 de setembre de 2015 es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquestes eleccions tenien la peculiaritat de què eren presentades per part dels grups sobiranistes com un plebiscit sobre la independència de Catalunya. Podem es va presentar juntament amb ICV-EUiA i Equo en la candidatura Catalunya Sí que es Pot, la qual es va posicionar en contra de la secessió però a favor de un referéndum. Va obtenir 11 diputats, dels quals 4 pertanyen a Podem.

Data de les eleccions Àmbit   Candidat/a     Vots    % de vots   Escons   Posició 
   27 de setembre     Parlament de Catalunya Lluís Rabell 366.494 8,94 % 4 (de 135) 4ª

Espectre polític

En diferents mitjans de comunicació i de premsa s'ha ubicat i definit Podemos de diferents formes, depenent de la línia editorial del mitjà. El partit ha estat col·locat a l'esquerra política per les agències de notícies Reuters[60] i Associated Press,[61] i com una formació d'«extrema esquerra» pel Financial Times[62] i pel diari espanyol ABC (aquest últim en relació a la presentació de Jiménez Villarejo a les primàries del partit).[63] A The Wall Street Journal es va descriure com un partit d'«esquerra» amb una base política d'extrema esquerra similar a la de SÍRIZA,[64] mentre que The Economist afirma que «com a resultat de l'enuig dels espanyols amb els seus polítics per l'alt nivell d'atur i l'austeritat, Espanya té el seu propi equivalent Podemos del partit grec d'extrema esquerra, Síriza».[65] L'anàlisi de The New York Times defineix Podemos com un partit «antiestablishment, antiausteritat, profundament juvenil i fonamentat a Internet». Citant Thomas Bernd Stehling, director per a Espanya i Portugal de la Fundació Konrad Adenauer, afirma que «la veritable sorpresa no és l'èxit de Podemos, sinó el fet que hagi estat necessari tant de temps perquè un partit alternatiu hagi aprofitat la desil·lusió i la frustració amb el fracàs dels dos grans partits tradicionals a l'hora de donar respostes als problemes d'una generació perduda». Per la seva banda, Vicente Palau, de la Fundació Alternatives, un think tank vinculat al PSOE, va afirmar que Podemos podria tenir «efectes molt beneficiosos en termes de regeneració del sistema democràtic espanyol», encara que corria el perill de «lliscar cap al populisme i la demagògia, com ha succeït amb Beppe Grillo i el seu Moviment 5 Estrelles a Itàlia».[66] Tant The Economist com The New York Times van relacionar l'èxit de Podemos amb els indignats i el moviment 15-M. Per a la BBC, es tractaria d'un partit «d'esquerra i antiausteritat»,[67] i populista.[8]

El diari digital Público va esmentar abans dels comicis europeus que el partit constituïa «un nou front» en el panorama de l'esquerra.[68] A El País, l'assagista i escriptor Jordi Gracia García va contrastar «demandes maximalistes (de molt fantasiós compliment)» amb «exigències compartides àmpliament per la ciutadania [com] la restitució del decòrum ètic i social de l'Estat a través d'un paquet de reformes legislatives, constitucionals, que reprimeixi els excessos i omissions de partits i institucions i forci un canvi en el funcionament ordinari del poder polític» i va atribuir el seu èxit al «descrèdit que l'esquerra política ha conquerit entre una classe mitjana que no ha cremat un contenidor en la seva vida, que no té edat per saltar tanques, que no porta dessuadores amb caputxa però que cada vegada es sent més impotent i més carregada de raons».[69]

Organització

Podem s'organitza reticularment a través de diferents estructuracions territorials i d'ordre superior.[70][71]

Assemblea Ciutadana

L'Assemblea Ciutadana és l'òrgan amb més autoritat en aquesta organització reticular. Aquesta està conformada pel conjunt de la ciutadania inscrita en Podem, actualment, al voltant de 350.000 persones. És l'espai on es prenen les decisions importants (eleccions primàries, eleccions a càrrecs interns, estratègia política, programa...) i on tots els inscrits participen de forma directa. Els únics requisits per participar, segons es plantegen en la pàgina web de l'organització política, són: tenir més de divuit anys; comprometre's en la construcció de Podem i acceptar el Codi Ètic.

Cercles

Els cercles són agrupacions voluntàries i obertes de persones que convergeixen, i que se sustenten en la democràcia i en la participació. Existeixen dos tipus de cercles: els territorials, que pertanyen a un territori determinat, i els sectorials, que treballen en una àrea programàtica o categoria professional. Posseeixen independència organitzativa sempre que respectin els documents aprovats per l'Assemblea Ciutadana. Qualsevol persona pot posar en funcionament un cercle i sol·licitar la seva validació, no fa falta estar inscrit o ser membre de Podem.

Consell ciutadà

És un òrgan executiu col·legiat escollit mitjançant primàries obertes a la ciutadania. Desenvolupa les decisions adoptades per l'Assemblea Ciutadana i manté una constant rendició de comptes a la mateixa i als cercles amb mecanismes de participació directa.

Secretaria General

El secretari o secretaria general es nomena mitjançant una elecció directa en primàries obertes a la ciutadania. Exerceix la representació política i institucional de Podem i assegura la coordinació entre les àrees executives del Consell Ciutadà, òrgan que alhora presideix.

Comissió de Garanties Democràtiques

La Comissió de Garanties Democràtiques és l'òrgan encarregat de vetllar pel respecte als drets dels inscrits en Podem i pels principis fonamentals i les normes de funcionament de l'organització. La componen membres escollits de forma directa i independent en primàries obertes a la ciutadania.

Delegació Internacional

Podemos Andorra

El 2014 la premsa andorrana informava que s'havia creat la plataforma Podemos Andorra. Es presentava de la següent manera a les xarxes socials: "iniciativa de participació ciutadana que pretén donar veu a tots aquells desencantats amb la política actual i que persegueixen un canvi social de 180 graus". Un dels impulsors, Joan Seguí, va explicar que el grup naixia amb la mateixa filosofia i manera de fer del grup espanyol, que és traslladar els neguits de la societat, però sense una ideologia política establerta.[72][73] El partit va descartar presentar-se a les Eleccions Generals del 2015 "perquè és massa d'hora i encara estan treballant [des de Podemos Espanya] per legalitzar el moviment". Seguí va argumentar que «Podemos Internacional ja està en molts països del nostre entorn i d'Amèrica llatina; hi ha cercles a França, Suïssa, Anglaterra o a l'Uruguai».[74]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ ¿Cuándo fue la última vez que votaste con ilusión? / ¡Claro que Podemos! podemos.info
  2. ↑ Parties and Elections in Europe: The database about parliamentary elections and political parties in Europe, by Wolfram NordsieckPodemos: el rápido viaje ideológico hasta la socialdemocracia
  3. ↑ Pablo Iglesias: "No nos hemos moderado. Estamos cómodos en la socialdemocracia"
  4. ↑ La alternativa socialdemócrata es Podemos
  5. ↑ Wolfram Nordsieck. «SPAIN» (en anglès). Parties and Elections in Europe. «Podemos (PODEMOS): Alter-globalisation. Direct democracy. Democratic socialism»
  6. ↑ 6,0 6,1 Aragonés, Salvador «Peronismo o chavismo a la española». Diari de Tarragona, 20-07-2014 [Consulta: 2 agost 2014]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Aragones» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  7. ↑ Elorza, Antonio «La ola». El País, 16-06-2014. ISSN: 0213-4608 [Consulta: 19 juliol 2014].
  8. ↑ 8,0 8,1 Burridge, Tom «Spain's 'we can' party proves it can» (en anglès). Falta indicar la publicació. BBC, 26-05-2014 [Consulta: 31 maig 2014].
  9. ↑ Errejón, Íñigo «¿Qué es Podemos?». Le Monde diplomatique, 225, julio 2014. ISSN: 188-6434 [Consulta: 26 juliol 2014].
  10. ↑ Montero, José Ramón «Podemos como laboratorio político». El País, 13-06-2014 [Consulta: 27 juliol 2014].
  11. ↑ Conde-Ruiz, José Ignacio; Juan Rubio-Ramírez «Populismo a diestro y siniestro». El País, 15-07-2014 [Consulta: 23 agost 2014].
  12. ↑ de la Torre, Carlos «Las promesas y los riesgos del populismo». El País, 14-08-2014 [Consulta: 23 agost 2014].
  13. ↑ Chislett, William «Podemos: de la nada a la atención nacional». El Imparcial, 28-06-2014 [Consulta: 16 agost 2014].
  14. ↑ Casals, Xavier «Podem (i la resta) són aquí per quedar-se». Ara, 07-06-2014 [Consulta: 2 agost 2014].
  15. ↑ (anglès)Juan Carlos makes ultimate sacrifice to save Spain’s monarchy -Financial Times "Meanwhile, two of the biggest election winners – the United Left and newly-formed Podemos – are openly republican"
  16. ↑ 16,0 16,1 Ministeri de l'Interior d'Espanya. «Ficha de partido político: Podemos» (en castellà). [Consulta: 24 maig 2014].
  17. ↑ «Pablo Iglesias (Podem): “No volem ser una colònia d'Alemanya”». Ara. EFE, 25-05-2014.
  18. ↑ «Podem». esAdir. [Consulta: 26 maig 2014].
  19. ↑ 19,0 19,1 Europa Press «Podemos formaliza su inscripción como partido político» (en castellà). eldiario.es, 13-03-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Sánchez, José Luis «Pablo Iglesias prepara su candidatura a las europeas: "Me han pedido que dé el paso"». eldiario.es, 14-01-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  21. ↑ «Intelectuales y activistas llaman a "recuperar la soberanía popular" con una candidatura para las europeas». publico.es, 14-01-2014.
  22. ↑ Gil, Andrés «Un boletín interno de Izquierda Anticapitalista preparó el terreno a Podemos». eldiario.es, 21-01-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  23. ↑ «Pablo Iglesias anuncia su intención de presentarse a la elecciones europeas». cuatro.es, 14-01-2014. [Consulta: 24 maig 2014].
  24. ↑ 24,0 24,1 Alcalá, Cristina «Las diez claves de la candidatura de Pablo Iglesias». Estrella Digital, 17-02-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  25. ↑ Muriel, Fernando «Teresa Rodríguez: “Siempre animo a la gente de IU a luchar a este lado de la barricada”». La Marea, 28-01-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  26. ↑ 26,0 26,1 Giménez San Miguel, Luis «Pablo Iglesias presenta Podemos como "un método participativo abierto a toda la ciudadanía"». publico.es, 17-01-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  27. ↑ «Pablo Iglesias consigue en un día los 50.000 apoyos que pedía para seguir adelante con Podemos». El Periódico, 19-01-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  28. ↑ Giménez, Luis «El Partido X cede su método de participación ciudadana a la iniciativa Podemos». publico.es, 04-02-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  29. ↑ Adúriz, Íñígo «IU y Podemos acuerdan la puesta en marcha de una estrategia común y abren un diálogo sobre candidaturas». publico.es, 24-02-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  30. ↑ Hernández, Marisol «Podemos abre la puerta a ir con IU en las elecciones europeas». El Mundo, 24-02-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  31. ↑ Alternativa Sí que es pot per Tenerife. «Sí se puede celebró un encuentro con los representantes de Podemos», 24-02-2014. [Consulta: 24 maig 2014].
  32. ↑ Castro, Montse «Anova explora alianzas para las europeas con Podemos, Bildu e Izquierda Unida». El Correo Gallego, 03-02-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  33. ↑ Europa Press. «IU, con la puerta abierta a otros movimientos como Equo o Podemos», 02-03-2014. [Consulta: 24 maig 2014].
  34. ↑ Casado Sánchez, Irene «Podemos convoca primarias tras fracasar la negociación con IU». infoLibre, 02-03-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  35. ↑ Alternativa Sí que es pot per Tenerife. «Declaración política de Sí se puede ante las elecciones europeas», 26-03-2014. [Consulta: 24 maig 2014].
  36. ↑ Domínguez, Daniel «Anova decide aliarse con IU para las europeas y evidencia su fractura interna». La Opinión A Coruña, 24-02-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  37. ↑ Castro, C. «Pablo Iglesias, candidato de 'Podemos' a las europeas: «Echo en falta cierto patriotismo en la política española»». La Razón, 08-05-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  38. ↑ Riveiro, Aitor «Pablo Iglesias se impone en las primarias de Podemos para las europeas». eldiario.es, 03-04-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  39. ↑ Redacción «¡Podemos, claro que podemos!». Diario Crítico, 21-05-2014 [Consulta: 25 maig 2014].
  40. ↑ Kadner, Marién «Pablo Iglesias: “Lo que tenemos claro es que este euro no sirve”». El País, 23-05-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  41. ↑ Vera, Joaquín «Podemos y el Partido X logran reunir las 15.000 firmas para presentarse el 25-M». El Mundo, 14-04-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  42. ↑ Izquierda Anticapitalista. «Declaración de Izquierda Anticapitalista: coyuntura y elecciones europeas», 05-05-2014. [Consulta: 24 maig 2014].
  43. ↑ Garea, Fernando «El CIS apunta a un empate técnico». El País, 08-05-2014.
  44. ↑ Europa Press. «Pablo Iglesias dice que Podemos no se conforma con un escaño», 08-05-2014. [Consulta: 24 maig 2014].
  45. ↑ Centro de Investigaciones Sociológicas «Encuesta preelectoral elecciones al Parlamento Europeo 2014». Falta indicar la publicació, 08-05-2014.
  46. ↑ Kadner, Marién «Pablo Iglesias: “Lo que tenemos claro es que este euro no sirve”». El País, 23-05-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  47. ↑ Redacción «La incorporación de Verstrynge provoca críticas dentro de Podemos». publico.es, 21 març [Consulta: 24 maig 2014].
  48. ↑ Álvarez, Isra «Críticas a Podemos por la elección del rostro de Pablo Iglesias para el logo». 20minutos.es, 24-04-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  49. ↑ Alcalá, Cristina «Podemos estampa la cara de Pablo Iglesias en sus papeletas del 25M». Estrella Digital, 24-04-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  50. ↑ Redacción «Elecciones europeas 2014: resultados». eldiario.es, 25-05-2014 [Consulta: 25 maig 2014].
  51. ↑ Iñaki Pardo Torregrosa. «Podemos, la sorpresa de las elecciones europeas», 26-05-2014.
  52. ↑ «Podemos da la sorpresa: cuarta fuerza más votada con 5 escaños». ABC, 26-05-2014.
  53. ↑ Jaime Gutiérrez. «Podemos, la sorpresa de las europeas, se convierte en la cuarta fuerza con cinco escaños». RTVE.
  54. ↑ «Rebelión a la vista: círculos críticos quieren llevar las siglas 'Podemos' en las municipales» (en castellà). Pablo García. [Consulta: 3 desembre 2014].
  55. ↑ «Podemos no 'quemará' a sus líderes en las municipales y las bases preparan lista propia» (en castellà). El Confidencial, 03-12-2014. [Consulta: 20 novembre 2015].
  56. ↑ Francesco Manetto, «Podemos diluye sus ideas en un proyecto de "Gobierno progresista"», El Pais, 29 de noviembre de 2014.
  57. ↑ López de Miguel, Alejandro «Podemos convoca una "gran movilización" como demostración de fuerza». Público, 01-12-2014.
  58. ↑ Carvajal, Álvaro «Monedero dimite como dirigente de Podemos tras criticar duramente la deriva del partido». El Mundo, 30-04-2015.
  59. ↑ «Podemos irrumpe como tercera fuerza política en las elecciones autonómicas» (en castellà). RTVE.
  60. ↑ «Spain's ruling PP wins EU vote, political fragmentation rises» (en anglès). Reuters, 25-05-2014.
  61. ↑ «Eclectic mix makes up new European Parliament» (en anglès). The Washington Post, 27-05-2014.
  62. ↑ Spiegel, Peter «Anti-EU parties celebrate election success» (en anglès). Financial Times, 26-05-2014.
  63. ↑ E., S. «El exfiscal Villarejo se pasa a la extrema izquierda de «Podemos»». ABC, 18-03-2014.
  64. ↑ Román, David «Can Spain's New Party Build on its EU Poll Success?» (en anglès). The Wall Street Journal, 26-05-2014.
  65. ↑ «Exit Rubalcaba» (en anglès). The Economist, 31-05-2014.
  66. ↑ Minder, Raphael «Spanish Upstart Party Said It Could, and Did. Now the Hard Part Begins» (en anglès). The New York Times, 29-05-2014 [Consulta: 30 maig 2014].
  67. ↑ BBC «Europe elections: Spain's Podemos party challenges system» (en anglès). Falta indicar la publicació, 26-05-2014.
  68. ↑ Del Pino, Daniel «Las cuatro vías de la izquierda para las elecciones europeas». Público, 10-02-2014.
  69. ↑ Gracia, Jordi «El problema no es Podemos». El País, 11-06-2014 [Consulta: 12 juny 2014].
  70. ↑ Podemos. «Círculos Podemos». [Consulta: 24 maig 2014].
  71. ↑ «Podemos triunfa en las urnas, con sólo cuatro meses». Público, 25-05-2014.
  72. ↑ [1]
  73. ↑ [2]
  74. ↑ http://www.elperiodicdandorra.ad/societat/37002-podem-andorra-descarta-participar-a-les-properes-eleccions-generals.html

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Podem
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Podem&oldid=17412529»