Podicipediforme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Podicipediformes
Cabussó emplomallat
Cabusset becgròs
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Podicipediformes
(Fürbringer, 1888)
Família: Podicipedidae
(Bonaparte, 1831)
Gèneres
Cabussons orelluts fotografiats a Alaska.

Els podicipediformes formen un ordre d'ocells aquàtics cabussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Mida mitjana (22-76 cm de llargària total i 100-1.600 g de pes).
  • Mascle i femella són similars però la femella és més petita i té el bec també més petit.
  • Cua molt curta.
  • Presenta dos tipus de plomatge: un d'hivernal, amb disseny gris i blanc, i un d'estival, en el qual es manifesten tonalitats vermelloses i una major desenvolupament de diverses plomes cefàliques.
  • Plomatge vistós en època d'aparellament: atapeït i molt suau. Les plomes timoneres són rudimentàries i no es diferencien de les altres que les envolten.
  • Potes curtes, amb quatre dits, lobulades i situades a una part més posterior del cos que aquelles de les calàbries i els ànecs. De fet, presenten els dits de les potes lliures i vorejats d'una membrana lobulada i tenen, a més, les ungles aplanades i quadrangulars.
  • Bec fort, prim i recte o feblement corbat.
  • L'iris de l'ull pot ésser de color groc o marró.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Segueixen uns ritus d'aparellament molt espectaculars i són monògams durant l'època de cria. Fan un niu amb plantes, flotant, i ambdós sexes coven els ous durant 21-30 dies i alimenten els pollets, que neixen amb plomissol. Esdevenen independents al cap de 6-12 setmanes i són madurs sexualment a l'any o dos d'edat.[1] Quan abandonen el niu per alimentar-se o per qualsevol altra raó, cobreixen els ous amb matèria vegetal perquè passin desapercebuts per als seus depredadors (fures, gavines, falcons, fotges, corbs, perques americanes, lluços de rius i humans).

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Són de règim piscívor i capturen les seues preses cabussant-se i nedant en profunditat, restant submergits només 20-60 segons, però cobrint sota l'aigua algunes desenes de metres.[2] Entre altres peixos mengen anguiles (Anguilla anguilla), tenques (Tinca tinca), truites de riu (Salmo trutta) i barbs rojos (Phoxinus phoxinus). També capturen insectes aquàtics, crustacis, caragols, gambes i mol·luscs.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troben a l'aigua dolça (llacs, rius i embassaments fins als 3.000 m d'altitud) i aigües costaneres.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

A tots els continents de la Terra, llevat de l'Antàrtida, de l'Àrtic i d'algunes illes oceàniques.

Costums[modifica | modifica el codi]

  • Tenen dificultats per enlairar-se, però volen en migració.
  • Són exclusivament aquàtics i estan molt adaptats a l'aigua, on es cabussen per obtindre aliment (animal o vegetal) i poden restar-hi només que treguin el cap fora.
  • S'empassen les seues plomes, potser per ajudar a fer la digestió.

Gèneres i espècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 14-15. ISBN 84-315-0434-X.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 78. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  3. Els podicipediformes a la UICN.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Storer, R. W. Ordre Podicipediformes. Planes 140-155 a Check-list of birds of the world, vol. 1, 2a. edició. E. Mayr i G.W. Cottrell, eds. Mus. Comp. Zool., Cambridge (Massachusetts, Estats Units), 1979.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]