Podicipediforme
De Viquipèdia
|
|
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
Els podicipediformes formen un ordre d'ocells aquàtics cabussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Mida mitjana (22-76 cm de llargària total i 100-1.600 g de pes).
- Mascle i femella són similars però la femella és més petita i té el bec també més petit.
- Cua molt curta.
- Presenta dos tipus de plomatge: un d'hivernal, amb disseny gris i blanc, i un d'estival, en el qual es manifesten tonalitats vermelloses i una major desenvolupament de diverses plomes cefàliques.
- Plomatge vistós en època d'aparellament: atapeït i molt suau. Les plomes timoneres són rudimentàries i no es diferencien de les altres que les envolten.
- Potes curtes, amb quatre dits, lobulades i situades a una part més posterior del cos que aquelles de les calàbries i els ànecs. De fet, presenten els dits de les potes lliures i vorejats d'una membrana lobulada i tenen, a més, les ungles aplanades i quadrangulars.
- Bec fort, prim i recte o feblement corbat.
- L'iris de l'ull pot ésser de color groc o marró.
[edita] Reproducció
Segueixen uns ritus d'aparellament molt espectaculars i són monògams durant l'època de cria. Fan un niu amb plantes, flotant, i ambdós sexes coven els ous durant 21-30 dies i alimenten els pollets, que neixen amb plomissol. Esdevenen independents al cap de 6-12 setmanes i són madurs sexualment a l'any o dos d'edat.[1] Quan abandonen el niu per alimentar-se o per qualsevol altre raó, cobreixen els ous amb matèria vegetal per a què passin desapercebuts per als seus depredadors (fures, gavines, falcons, fotges, corbs, perques americanes, lluços de rius i humans).
[edita] Alimentació
Són de règim piscívor i capturen les seues preses cabussant-se i nedant en profunditat, restant submergits només 20-60 segons, però cobrint sota l'aigua algunes desenes de metres.[2] Entre d'altres peixos mengen anguiles (Anguilla anguilla), tenques (Tinca tinca), truites de riu (Salmo trutta) i barbs rojos (Phoxinus phoxinus). També capturen insectes aquàtics, crustacis, caragols, gambes i mol·luscs.
[edita] Hàbitat
Es troben a l'aigua dolça (llacs, rius i embassaments fins als 3.000 m d'altitud) i aigües costaneres.
[edita] Distribució geogràfica
A tots els continents de la Terra, llevat de l'Antàrtida, de l'Àrtic i d'algunes illes oceàniques.
[edita] Costums
- Tenen dificultats per enlairar-se, però volen en migració.
- Són exclusivament aquàtics i estan molt adaptats a l'aigua, on es cabussen per obtindre aliment (animal o vegetal) i poden restar-hi només que treguin el cap fora.
- S'empassen les seues plomes, potser per ajudar a fer la digestió.
[edita] Gèneres i espècies
- Gènere Tachybaptus
- Gènere Podilymbus
- Gènere Rollandia
- Gènere Poliocephalus
- Gènere Podiceps
- Gènere Aechmophorus
[edita] Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 14-15. ISBN 843150434X.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 78. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
- ↑ Els podicipediformes a la IUCN.
[edita] Bibliografia
- Storer, R. W. Ordre Podicipediformes. Planes 140-155 a Check-list of birds of the world, vol. 1 , 2a. edició. E. Mayr i G.W. Cottrell, eds. Mus. Comp. Zool., Cambridge (Massachusetts, Estats Units), 1979.
[edita] Enllaços externs
- Els podicipediformes a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Descripció d'aquest ordre d'ocells. (castellà)
- Els podicipediformes a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Vídeos i informació diversa d'aquest ordre d'ocells. (anglès)
- Taxonomia d'aquests ocells. (anglès)

