Podicipediforme

De Viquipèdia

Podicipediformes
Cabussó emplomallat Cabusset becgròs
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Podicipediformes (Fürbringer, 1888) Família: Podicipedidae (Bonaparte, 1831)
Gèneres
Aechmophorus Podiceps Podilymbus Poliocephalus Rollandia Tachybaptus

Els podicipediformes formen un ordre d'ocells aquàtics cabussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).

Taula de continguts 1 Morfologia 2 Reproducció 3 Alimentació 4 Hàbitat 5 Distribució geogràfica 6 Costums 7 Gèneres i espècies 8 Referències 9 Bibliografia 10 Enllaços externs

[edita] Morfologia

• Mida mitjana (22-76 cm de llargària total i 100-1.600 g de pes).
• Mascle i femella són similars però la femella és més petita i té el bec també més petit.
• Cua molt curta.
• Presenta dos tipus de plomatge: un d'hivernal, amb disseny gris i blanc, i un d'estival, en el qual es manifesten tonalitats vermelloses i una major desenvolupament de diverses plomes cefàliques.
• Plomatge vistós en època d'aparellament: atapeït i molt suau. Les plomes timoneres són rudimentàries i no es diferencien de les altres que les envolten.
• Potes curtes, amb quatre dits, lobulades i situades a una part més posterior del cos que aquelles de les calàbries i els ànecs. De fet, presenten els dits de les potes lliures i vorejats d'una membrana lobulada i tenen, a més, les ungles aplanades i quadrangulars.
• Bec fort, prim i recte o feblement corbat.
• L'iris de l'ull pot ésser de color groc o marró.

[edita] Reproducció

Segueixen uns ritus d'aparellament molt espectaculars i són monògams durant l'època de cria. Fan un niu amb plantes, flotant, i ambdós sexes coven els ous durant 21-30 dies i alimenten els pollets, que neixen amb plomissol. Esdevenen independents al cap de 6-12 setmanes i són madurs sexualment a l'any o dos d'edat.^[1] Quan abandonen el niu per alimentar-se o per qualsevol altre raó, cobreixen els ous amb matèria vegetal per a què passin desapercebuts per als seus depredadors (fures, gavines, falcons, fotges, corbs, perques americanes, lluços de rius i humans).

[edita] Alimentació

Són de règim piscívor i capturen les seues preses cabussant-se i nedant en profunditat, restant submergits només 20-60 segons, però cobrint sota l'aigua algunes desenes de metres.^[2] Entre d'altres peixos mengen anguiles (Anguilla anguilla), tenques (Tinca tinca), truites de riu (Salmo trutta) i barbs rojos (Phoxinus phoxinus). També capturen insectes aquàtics, crustacis, caragols, gambes i mol·luscs.

[edita] Hàbitat

Es troben a l'aigua dolça (llacs, rius i embassaments fins als 3.000 m d'altitud) i aigües costaneres.

[edita] Distribució geogràfica

A tots els continents de la Terra, llevat de l'Antàrtida, de l'Àrtic i d'algunes illes oceàniques.

[edita] Costums

• Tenen dificultats per enlairar-se, però volen en migració.
• Són exclusivament aquàtics i estan molt adaptats a l'aigua, on es cabussen per obtindre aliment (animal o vegetal) i poden restar-hi només que treguin el cap fora.
• S'empassen les seues plomes, potser per ajudar a fer la digestió.

[edita] Gèneres i espècies

• Gènere Tachybaptus
  • Tachybaptus ruficollis
  • Tachybaptus novaehollandiae
  • Tachybaptus pelzelnii
  • Tachybaptus rufolavatus
  • Tachybaptus dominicus
• Gènere Podilymbus
  • Podilymbus podiceps
  • Podilymbus gigas
• Gènere Rollandia
  • Rollandia rolland
  • Rollandia microptera
• Gènere Poliocephalus
  • Poliocephalus poliocephalus
  • Poliocephalus rufopectus
• Gènere Podiceps
  • Podiceps grisegena
  • Podiceps cristatus
  • Podiceps auritus
  • Podiceps nigricollis
  • Podiceps andinus
  • Podiceps major
  • Podiceps occipitalis
  • Podiceps taczanowskii
  • Podiceps gallardoi
• Gènere Aechmophorus
  • Aechmophorus occidentalis
  • Aechmophorus clarkii^[3]

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

• Storer, R. W. Ordre Podicipediformes. Planes 140-155 a Check-list of birds of the world, vol. 1 , 2a. edició. E. Mayr i G.W. Cottrell, eds. Mus. Comp. Zool., Cambridge (Massachusetts, Estats Units), 1979.

[edita] Enllaços externs

• Els podicipediformes a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
• Descripció d'aquest ordre d'ocells. (castellà)
• Els podicipediformes a l'Animal Diversity Web. (anglès)
• Vídeos i informació diversa d'aquest ordre d'ocells. (anglès)
• Taxonomia d'aquests ocells. (anglès)

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Podicipediforme