Poesia narrativa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història. Implica la constatació d'un temps concret, d'unes situacions concretes i d'uns personatges determinats. Molt sovint se serveix de la veu d'un narrador, però d'altres també són els mateixos personatges aquells que narren les seves vicissituds. El mitjà literari és la poesia i per tant queda circumscrita a totes les característiques mètriques corresponents.

La mètrica és diversa però significativament sol estar representada per un sol metre, per tal de no enterbolir la consecució de l'apartat narratiu amb molta varietat de recursos mètrics. Però això no és definitiu i alguns autors elaboren els seus discursos narratius amb una gran diversitat de característiques, incloent diferents estructures mètriques que donen els matisos cercats pels autors.

Algunes poesies narratives prenen la forma d'una novel·la estructurada en vers i, solen ser tota una narració unitària o història amb subtrames, d'altres tenen un fil conductor que duu a l'autor a elaborar tot un seguit d'històries paral·leles, amb un sol tema conductor però diferents històries independents, com és el cas dels Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, per exemple.

Quan parlem de poesia narrativa ens referim a aquella que manté unes característiques determinades com són:

Característiques mètriques[modifica | modifica el codi]

La mètrica del vers generalment és uniforme, alguns cops també polimètrica: diferents característiques mètriques es poden anar succeint.

Tipus d'estrofes

Trobem una sèrie de poemes significatius que es consideren reuneixen les característiques per tal d'englobar-los a la poesia narrativa. Per exemple el romanç que té el seu contingut específic i una mètrica determinada, sobretot utilitzat a l'Edat Mitjana de forma doble i amb cesura, molt habitual per a explicar històries o narracions d'herois cavallerescos o fets bèl·lics medievals.

L'hexàmetre és un altre metre molt apreciat pels autors de la poesia narrativa perquè la poca variació formal permet esmerçar les capacitats tècniques a elaborar un conscienciós discurs narratiu. Aquest metre prové de la cultura grecollatina, amb una gran profusió d'autors inscrits en aquest gènere literari que van elaborar moltes narracions i, que han passat a formar part de la mitologia clàssica, des de l'Odissea i la Ilíada d'Homer, passant per les Argonàutiques, Posthomèriques o els Annals d'Enni, fins a les més recents provatures: l'Astronautilia (Hvezdoplavba) de Janv Kresadlo i, un llarg etcètera.

El vers blanc, preferentment d'Art major. És un tipus de vers que dóna molta ductilitat i s'ajusta molt bé a les característiques narratives, pel seu grau tan alt d'adaptabilitat.

Però també veiem molts altres metres: per exemple l'Octava reial i les seves variacions, que foren molt utilitzades en Poemes Narratius durant el Renaixement, Barroc i Romanticisme. Trobem Ludovico Ariosto i Torquato Tasso que bevien de les lliçons reeixides de Matteo Maria Boiardo, o bé, Alonso de Ercilla amb L'Araucana i, Luís de Camões: amb Els Lusiades, etc.

Característiques narratives[modifica | modifica el codi]

Generalment són composicions de llargària considerable. Molt semblants o superiors a les que podem trobar en els diversos tipus de prosa. Algunes d'una quantitat descomunal de versos, dividits en llibres, parts o períodes, cadascun dels quals narra un o diversos temes que van completant l'acció total. Amb temes varis i tota mena de detalls descriptius, escenogràfics, psicològics...

L'estructura del vers és completiva, es van desgranant determinacions que desencadenen situacions determinades, amb la qual cosa és molt possible trobar-hi serrells que es desfilen independentment, creant narracions alternatives i trames secundàries.

Malgrat trobar-hi intervencions i reflexions del poeta, bàsicament la seva línia segueix una explicació de fets externs a ell, per tant resulta un narrador omnipresent i alhora el més objectiu possible respecte als fets que narra. L'aspecte líric, que seria tot el contrari, pot ser contemplat en algun fragment, però més com a recurs narratiu que impliqui una intervenció temporal.

Narrativament tindrà un narrador o bé un narratari, segons sigui general aquell que explica la història o bé ho faci des de dins del relat mateix; temps i lloc o espai; fil argumental o reconstrucció històrica, trama, cronologia, etc.; personatges que tindran o no un discurs indirecte o bé lliure, segons el grau d'implicació del narrador; etc.

El diàleg també hi pot ser present, fins i tot el monòleg interior. Les peculiaritats textuals dels parlaments faran ressaltar la focalització de la temporalitat i la vivesa de les accions, o bé les alentirà. En el cas del monòleg interior aquest pot servir com a subterfugi per tal que l’autor ens presenti l’aiguabarreig de les idees, sensacions i imatges vers les quals pot optar el personatge, com un contrast d’allò que serà el seu actuar més endavant.

A part de les característiques narratives, el vers narratiu, com a part fonamental, tindrà les qualitats mètriques de ritme, recompte sil·làbic, etc. La mètrica, en cas de ser polimètrica, pot servir per il·lustrar gràficament el conductor narratiu determinat.

L'estructura de la narració contempla una distribució formal que divideix el fil narratiu en parts, capítols o llibres, quantificades i en distribució progressiva respecte a un punt inicial. La formalitat interna distribueix la narració en successos determinats per la consecució del desenvolupament de la temàtica. Tradicionalment s'anomenen: plantejament, nus o conflicte i desenllaç.

El temps és un factor molt important del desenvolupament narratiu, com ho són els diferents escenaris representatius. El primer pot ser cronològic, invers o amb salts temporals i de localitzacions. Això implica jutjar el ritme narratiu que també pot quedar influït segons l'estil que l'autor vulgui aplicar en cas de ser escrupolosament descriptiu o centrat més en l'acció determinada.

A través de la història del gènere els diferents tipus de personatges són els que han marcat l'estil narratiu, creant diferents gèneres dintre la mateixa poesia narrativa.

Si mirem al llarg de la història de la literatura trobarem molts casos paradigmàtics d'aquesta forma d'expressió estètica i degut al gran nombre de composicions d'aquesta mena al llarg de tots els temps cal dividir-les en els períodes històrics que foren concebudes.

Epopeies antigues (fins al 500)[modifica | modifica el codi]

Segle XXVII al XVIII aC
Segle VIII al VI aC
  • Enuma Elish (mitologia de Mesopotàmia)
  • Ilíada, atribuïda a Homer (mitologia grega)
  • Odissea, atribuïda a Homer (mitologia grega)
  • Margites, poema còmic de Pigres d'Halicarnàs; Batracomàquia, atribuït a Homer primer, i després a Pigres d'Halicarnàs, poema còmic de la batalla entre granotes i rates.
  • La Teogonia d'Hesiode i Els treballs i els dies (mitologia grega)
  • Jaya, atribuïda a Vyasa (mitologia Índia)
  • Poetes cíclics (Grècia):
  • Cicle èpic: La Cipria (de Publi Papini Estaci), L'aethiopis, Petita il·líada, L'anada a Troia, Retorn de Troia, La telegonia (d'Eugamó de Cirene).
  • Cicle de Tebes: Oedipodea, Tebaida, Epigoni, Alcmeonis, Titanomaquia, Heracleia, Captura d'Oechalia, Naupactia, Phocais, Minyas, Danais.
Segle VII al V aC
  • Bharata, atribuïda a Vaisampayana (Índia)
Segle V al IV aC
Segle III aC
Segle II aC
  • Annals de Quint Enni (llatina)
  • Buddhacharita ("Actes de Buda") d'Asvaghosha (en sànscrit)
  • Saundaranandakavya d'Aśvagho a (èpica índia)
Segle I aC
Segle I
Segle II al V

Les cinc grans epopeies de la literatura tàmil:

  • Silappatikaram pel príncep Ilango Adigal
  • Manimekalai per Seethalai Saathanar
  • Civaka Cintamani de Tirutakakatevar
  • Kundalakesi de Bouddhiste
  • Valayapati de Jaina
Segle III al IV
Segle IV
  • Historiae Evangelicae de Juvenc Vetti Aquilí, literatura cristiana en llatí
  • Kumarasambhava per Kalidasa (literatura índia)
  • Raghuvamsa de Kalidasa
Segle V

Epopeies medievals (del 500 al 1500)[modifica | modifica el codi]

Segle VI
  • De escidio troiae historiae ("Història de la destrucció de Troia"), text perdut i traducció d'un text original grec d'un mític Dares el Frigi, contemporani a la guerra de Troia, també perdut.
Segle VIII al X
Segle IX
Segle X
  • El Llibre dels Reis (Shahnameh), Pèrsia. Poema llegendari dels períodes prehistòrics a la caiguda de l'Imperi Sassànida, d'entre l'any 911 i 1010 de 60.000 versos.
  • Waltharius d'Ekkehard, narració en llatí sobre el llegendari rei visigot, Walter d'Aquitània
  • La batalla de Maldon (The Batle of Maldon), epopeia anglesa
Segle XI
  • Edda poètica, col·lecció de sagues basades en les narracions mitològiques escandinaves en prosa
  • Ruodlieb, poema fragmentari escrit en ver per un anònim alemany; dels primers que es pot considerar "Llibre de Cavalleries".
  • Digenis Alcritas, poema èpic bizantí
  • La saga dels Narta, llegendari dels ossetes del Caucas sobre una mena de gegants, similars als mites grecs. Probablement més antigues.
  • Cançó de Roland, poema llegendari, poema èpic, possiblement escrit per Turoldus de Fécamp, canonge de Bayeux
  • Epopeia del Rei Gesar, compilació èpica tibetana
  • Epopeia dels Manas (Poema èpic de Manas), relat èpic del Kirguizistan
  • El cavaller amb pell de pantera de Shota Rustaveli, poeta georgià
  • Alexandreis ("L'Alexandriada"), poema èpic en llatí de Gaucher de Châtillon basat en Quint Curci Ruf
  • De bello Troiano i Antiocheis de Joseph d'Exeter (Iosephus Iscanus), ambdues en llatí. El primer, sobre la guerra de Troia, ens ha arribat complet, el segon només en fragments.
  • Carmen de Prodicione Guenonis; versió en llatí de Cançó de Roland
  • Architrenius, epopeia llatina satírica de John de Hauville
  • Liber ad Honorem Augusti, de Petrus de Ebulo, crònica didàctica en llatí sobre la Conquesta de Sicília per l'emperador llatí Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Segle XII
Segle XIII
Segle XIV
Segle XV

Epopeies modernes (del 1500 al 1900)[modifica | modifica el codi]

Segle XVI
Segle XVII
  • Guerres dels barons, també de Michael Drayton, el 1603
  • La secchia rapita ("El cub robat") d'Alessandro Tassoni del 1622, poema heroic còmic
  • L'illa porpra, de Phineas Fletcher, el 1633
  • Veszedelem, de Szigeti (Obsidionis Szigetianae), epopeia hongaresa de Miklós Zrínyi, 1651
  • El Paradís perdut de John Milton, del 1667. Paradise Regained ("El Paradís recobrat"), del 1671
  • Príncep Artur, de Richard Blackmore, 1695; El Rei Artur, del 1697
  • Telèmac de François Fénelon del 1699, poema llegendari
Segle XVIII
Segle XIX

Epopeies contemporànies (a partir del 1900)[modifica | modifica el codi]

Segle XX
  • Lahuta e Malsisë ("El llaüt de la muntanya") de l'escriptor albanès Gjergj Fishta, entre 1902 i 1937
  • La balada del cavall blanc, de G. K. Chesterton, 1911
  • Mesagem, de Fernando Pessoa
  • The Hashish-Eater; Or, the Apocalypse of Evil ("El menjador d'hashish o l'Apocalipsi del diable"), de Clark Ashton Smith de 1920, història èpica de terror
  • El comte Arnau de Josep Maria de Sagarra del 1928, poema llegendari amb versos decasíl·labs isosil·làbics, i El poema de Montserrat, del 1956, amb versos anisosil·làbics
  • Sri Aurobindo ("Savitri"), per Aurobindo Ghose, el 1950
  • Astronautilia (Hvezdoplavba) de Jan Křesadlo, una mena de poema èpic homèric de ciència-ficció, en hexàmetres en llengua txeca, de 1920
  • Four Quartets ("Quatre Quartets"), compost de quatre llibres: Burnt Norton, East Coker, The Dry Salvages i Little Gidding, el 1943, de T.S. Eliot
  • L'Odissea. Continuació moderna, de Nikos Kazantzakis, en grec el 1938
  • A Cycle of the West ("Un cicle de l'Oest"), per John Neiuhardt de 1921 a 1949
  • Canto General, de Pablo Neruda, 1950
  • Els anatemes, de David Gwenallt Jones, 1952
  • A, de Louis Zukofsky, de 1928 al 1968
  • Paterson, de William Carlos Williams, 1961
  • Victòria per la massacre de Tracer, de Hug John, 1942
  • Les poesies de Maximus, de Charles Olson, entre 1950 i 1970
  • Aniara, de Harry Martinson, 1956
  • Libretto for the Republic of Liberia ("Llibret de la República de Libèria") de Melvin B. Tolson, 1953, en vuit parts sobre Libèria
  • La llum canviant de Sandover, per James Merrill, entre 1976 i 1982
  • Omeros, de Derek Walcott, 1990
  • Mountains and Rivers without End ("Muntanyes i rius sense fi") de Gary Snyder, el 1996
  • L'origen d'Alette, d'Alice Notley, 1996
  • Cheikh Anta Diop: Poem for the Living: A Poem ("Poesia per a la Vida (Cheikh Anta Diop)") de Muatabu S. Okantah, 1997
  • The Dream of Norumbega: An Epic Poem on the United States of America ("El somni de Norumbega: Epopeia dels Estats Units") de James Wm. Chichetto, entre 1990 i 2000

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • BECH, S.; BORRELL, J.(1988): Com es comenta un text literari, Barcanova, («Educació»), pp. 109-150. Barcelona.
  • BRUNEL, PIERRE (1988): Diccionario de los escritores del Mundo. Ed. Everest. Leon.
  • CALDERER, LLUÍS (1989): Introducció a la Literatura. Col. el Blau Marí, 4. Barcelona.
  • DARCOS, XAVIER (1992): Histoire de la Littérature Française. Ed. Hachette. Col. Education, París.
  • DUFOURNET, JEAN i LACHET, CLAUDE(2003): La Littérature française du moyen âge, I Romans et Chroniques. Ed. GF Flammarion, Bilingüe,1083.
  • EUROLIBER (1991): Historia de la Literatura Universal. Euroliber SA. Barcelona.
  • FERRER NOGUER, JORDI i CAÑUELO SARRION, SUSANA (2004): Historia de la Literatura Universal. Ed. Optima. Barcelona.
  • HOWATSON, M. C. (1999): Diccionario abreviado de la Literatura clásica. Ed. Aianza Editorial. Col. Gran Bolsillo, 1003. Madrid.
  • LAVALETTE, ROBERT (1971): Historia de la Literatura Universal. Ed. Destino SA.Madrid.
  • LOPEZ SOT, VICENTE (1984): Diccionario de autores, obras y personajes de la literatura griega. Ed. Juventud, 259. Barcelona.
  • OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
  • OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1980): Mètrica catalana, Barcelona, Quaderns Crema, 1980.
  • PERES I SUNYER, ENRIC (2013): Aproximació a la Poesia Narrativa. Ed. Bubok. ISBN 978-84-686-3450-0.
  • PERÉS, RAMON D. (1969): Historia Universal de la Literatura. Ed. Ramon Sopena SA. Barcelona.
  • RIQUER, MARTÍN DE i JOSE MARIA VALVERDE (1996): Historia de la Literatura Universal. Edit. Gredos. Madrid.
  • VALENTIN, A. i BARINCOU, E. (1946): La Litterature Italienne. Librarie A. Hatier. París.