Pogrom de Barcelona
El 9 d'agost de 1391 durant un gran aldarull a Barcelona, el poble va envair el call i les cases dels jueus van ser assaltades, i molts d'ells assassinats.
Els supervivents es van refugiar al castell Nou, abandonant les seves cases als assaltants que van atacar el castell, i els jueus allà refugiats van poder salvar la seva vida a canvi del baptisme que es van afanyar à rebre. Quan les autoritats van poder dominar restablir l'ordre, es van trobar tres-cents cadàvers.[1]
Molts dels pertorbadors van ser presos i rigorosament castigats, i per ordre del rei Joan es va tornar als jueus totes les franqueses, llibertats i privilegis de que anteriorment gaudien, i foren eximits de tributs per tres anys, i entre ells del de proveir à la manutenció de la casa de feres de Barcelona que corria per compte de l'aljama. No obstant això, des 1392, que va ser quan es van dictar aquestes mesures, el call va quedar obert amb comunicació per als cristians.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ (castellà) Víctor Balaguer, Las calles de Barcelona, p.166