Poitou-Charentes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Poitou-Charentes
Poitou-Charentes
Bandera del Poitou-Charentes Escut del Poitou-Charentes
(En detall) (En detall)
Localització
Localització del Poitou-Charentes a França
Estat
• Departaments
• Districtes
• Cantons
• Municipis
França
4
14
157
1.462
Capital Poitiers
Llengües pròpies poiteví-saintongès, occità
Superfície 25.809 km²
Població (2011[1])
  • Densitat
1.777.773 hab.
68,88 hab/km²
Coordenades 46° 05′ N, 0° 10′ E / 46.083°N,0.167°E / 46.083; 0.167Coord.: 46° 05′ N, 0° 10′ E / 46.083°N,0.167°E / 46.083; 0.167
Organització
Consell Regional
• Presidència:

Poitou-Charentes
Jean-François Macaire (PS)
Codi INSEE 54
Departaments Charente
Charente Marítim
Deux-Sèvres
Viena
Web

El Poitou-Charentes (antigament, Peitau Xarantes, Poitou-Charentes en francès, Peitau Charantas en occità) és una regió situada a l'Oest de França i que està formada pels departaments de Charente, Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena.

El 2 de juny de 2014 François Hollande anuncià la fusió de la regió amb Centre i Llemosí.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

La regió de Poitou-Charentes limita, de nord a sud, amb les regions següents: el País del Loira, el Centre, el Llemosí i l'Aquitània.

Política[modifica | modifica el codi]

El president del Consell Regional de Poitou-Charentes és el socialista Jean-François Macaire.

El 2004, la coalició progressista que va encapçalar Ségolène Royal estava formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francès, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra. Aquesta coalició va obtenir, a la segona volta de les eleccions regionals, el 55,10% dels vots, gairebé nou punts més que a la primera volta, i 37 dels 55 escons en joc.

La llista de Ségolène Royal va ser la més votada a totes les circumscripcions electorals. El millor resultat el va aconseguir al departament de Charente amb un 57,90% dels vots emesos. Per contra, el pitjor resultat va ser l'aconseguit al departament de Charente Marítim amb només un 51,80%.

La llista de la presidenta sortint, Elisabeth Morin, de la conservadora UMP va obtenir un 36,20% dels vots i 15 escons.

La candidatura del Front Nacional va ser la menys votada amb un 8,70% i 3 escons.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. 14 nouvelles régions: gare aux conséquences économiques (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]