Poitou-Charentes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Poitou-Charentes
Poitou-Charentes
Bandera del Poitou-Charentes Escut del Poitou-Charentes
(En detall) (En detall)
Localització
Localització del Poitou-Charentes a França
Estat
• Departaments
• Districtes
• Cantons
• Municipis
França
4
14
157
1.462
Capital Poitiers
Llengües pròpies poiteví-saintongès, occità
Superfície 25.809 km²
Població (2011[1])
  • Densitat
1.777.773 hab.
68,88 hab/km²
Coordenades 46° 05′ N, 0° 10′ E / 46.083°N,0.167°E / 46.083; 0.167Coord.: 46° 05′ N, 0° 10′ E / 46.083°N,0.167°E / 46.083; 0.167
Organització
Consell Regional
• Presidència:

Poitou-Charentes
Ségolène Royal (PS)
Codi INSEE 54
Departaments Charente
Charente Marítim
Deux-Sèvres
Viena
Web

El Poitou-Charentes (antigament, Peitau Xarantes, Poitou-Charentes en francès, Peitau Charantas en occità) és una regió situada a l'Oest de França i que està formada pels departaments de Charente, Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena.

El 2 de juny de 2014 François Hollande anuncià la fusió de la regió amb Centre i Llemosí.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

La regió de Poitou-Charentes limita, de nord a sud, amb les regions següents: el País del Loira, el Centre, el Llemosí i l'Aquitània.

Política[modifica | modifica el codi]

La presidenta del Consell Regional de Poitou-Charentes és la socialista Ségolène Royal, que ocupa aquest càrrec des de les eleccions de 2004.

La coalició progressista que va encapçalar Ségolène Royal estava formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francès, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra. Aquesta coalició va obtenir, a la segona volta de les eleccions regionals, el 55,10% dels vots, gairebé nou punts més que a la primera volta, i 37 dels 55 escons en joc.

La llista de Ségolène Royal va ser la més votada a totes les circumscripcions electorals. El millor resultat el va aconseguir al departament de Charente amb un 57,90% dels vots emesos. Per contra, el pitjor resultat va ser l'aconseguit al departament de Charente Marítim amb només un 51,80%.

La llista de la presidenta sortint, Elisabeth Morin, de la conservadora UMP va obtenir un 36,20% dels vots i 15 escons.

La candidatura del Front Nacional va ser la menys votada amb un 8,70% i 3 escons.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. 14 nouvelles régions: gare aux conséquences économiques (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]