Política Agrícola Comuna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Despeses de la PAC.

La Política Agrícola Comuna (PAC) és la política de la UE més important i un dels elements essencials del sistema institucional de la Unió Europea (UE). La PAC gestiona les subvencions que es donen a la producció agrícola a la Unió.

Fonaments[modifica | modifica el codi]

Els Tractats de Roma que van establir la PAC, van disposar que la UE (en aquell temps CE) havia de:

  • incrementar la productivitat
  • garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola
  • estabilitzar els mercats
  • garantir la seguretat dels proveïments i assegurar al consumidor subministraments a preus raonables.

Història[modifica | modifica el codi]

La PAC ha contribuït al creixement econòmic, garantint el subministrament d'una àmplia gamma de productes alimentaris de qualitat intentant que els preus siguin raonables. La UE es va convertir en el primer importador i el segon exportador de productes agrícoles a nivell mundial. La PAC acapara prop de 50.000 milions d'euros anuals, el 50% del pressupost comunitari, encara que està baixant el seu pes al PIB de la UE (43% en 2004) i s'espera que disminueixi més en els pròxims anys (33% en 2013). La reforma aprovada el 2003, va canviar la forma que la UE dóna suport al sector agrícola a partir de 2005, ja que establix un pagament desvinculat de la producció —desacoplament—, és a dir, una ajuda que s'abona independentment que l'agricultor produeixi o no i que s'anomena pagament desacoblat. Aquest pagament està subjecte al compliment de la condicionalitat: bones condicions agràries i mediambientals i requisits legals i de gestió.

Controvèrsia[modifica | modifica el codi]

La PAC ha rebut crítiques perquè parteix de la producció subvencionada es rebutja o s'envia a països pobres. Això provoca que els productes d'origen europeu, que han rebut una subvenció que baixa el preu del producte per sota del seu cost, siguin venuts a un preu artificialment baix, enfonsant les economies dels països pobres. No obstant això, sense la PAC, els agricultors europeus no podrien competir amb els d'altres països les condicions laborals dels quals són pèssimes —salaris baixos, explotació laboral, absència de seguretat social—, i que podrien millorar en absència de la PAC. A més, en alguns casos, també reben subvencions dels seus propis països i no ho comuniquen a l'OMC, de manera que hi ha poca transparència en les subvencions que els països pobres donen als seus agricultors, a diferència de les ajudes europees, la suma econòmica de les quals sempre es coneix.

També és criticada per la forma que s'assignen les subvencions. Algunes vegades s'ha assignat per superfície posseïda i no per producció, cosa que podia provocar que un agricultor que no produís, rebés la subvenció. O fins i tot que li resultés més rendible no produir perquè el producte el va a vendre més baix del seu cost real. No obstant això, àdhuc sense produir o produint poc, per a cobrar les ajudes de la PAC és obligatori ocupar una sèrie de treballs destinats a mantenir el medi ambient, a protegir l'ecosistema i a millorar la qualitat i la salubritat dels productes —condicionalitat—, pel que els agricultors també treballen encara que no produeixin, aconseguint-se d'aquesta manera el manteniment de les terres de cultiu. A més, si s'assigna la subvenció per producció, pot produir una sobreproducció si no es calcula bé.

Una altra crítica és que es reparteix el 70% de les subvencions entre el 20% dels agricultors. Per a evitar això, a partir dels 5000 euros d'ajuda, es reduïx en un 5 % —4 % en 2006— la quantitat a cobrar; és l'anomenada modulació. Aquests diners reduïts es dedica a projectes de desenvolupament rural, principalment. No obstant això, gairebé no s'han reduït les desigualtats socials —per ser tan sota el percentatge de la modulació— entre grans terratinents —que necessiten menys ajudes— i petits agricultors, que són qui veritablement necessiten les ajudes de la PAC.

Situació actual i perspectives[modifica | modifica el codi]

Ajudes a l'agricultura
2 001 Milions d'USD ($)  % del PIB $/habitant $/agricultor $/hectàrea agrícola *
UE 105 624 1,4 281 16 676 35
EUA 95 259 0,9 346 20 117 21
Japó 59 126 1,4 467 23 9709 59
Mèxic 7 892 1,3 81 1 60 19
Canadà 5 154 0,7 168 9 53 17
Suïssa 4 672 1,9 650 27 2667 69
Noruega 2 385 1,4 531 35 2086 67
Austràlia 1 177 0,3 61 2 2 4
(*) % del valor dels productes agrícoles

Les perspectives del futur de la PAC s'han debatut recentment en el si de la Comissió europea i plasmat en la Comunicació "La revisió de la PAC", les línies de la qual de reforma tracten el RPU, certes mesures de mercat (intervenció en cereals, supressió de les quotes làcties) i nous desafiaments (augment de la modulació, canvi climàtic). Aquestes reformes es portaran a terme en el segon semestre d'enguany 2008 i reformaran els principals instruments legislatius que avui dia regulen la PAC.

Així mateix, la PAC ha estat tema de debat en el Parlament Europeu. A causa de la crisi mundial d'aliments i el canvi climàtic, aquesta estratègia agrícola europea està sent objecte de revisió. A principis de novembre de 2008, eurodiputats i membres dels Parlaments nacionals van debatre en l'Eurocambra com ha d'afrontar la PAC aquests i altres reptes.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Article de 'revisió' de la Política Agrícola Comú en el Parlament Europeu" en la Web del Parlament Europeu. 06/11/2008

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • (castellà) PAC