Política de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Generalitat de Catalunya

La norma institucional que estableix l'organització política de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia del 2006. Segons el que estableix l'Estatut l'autogovern de Catalunya s'organitza políticament en la Generalitat de Catalunya, conformada pel Parlament, la Presidència, el Consell Executiu i les altres institucions creades pel Parlament. El sistema d'organització política de Catalunya està basat en el parlamentarisme.

Estatut d'Autonomia[modifica | modifica el codi]

L'Estatut d'Autonomia és la norma institucional bàsica de Catalunya, d'acord amb l'establert al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya. El primer Estatut d'Autonomia que es va escriure és el de 1932, i va ser conegut com l'Estatut de Núria, amb una vida molt curta i derogat a l'acabament de la Guerra civil espanyola. El segon Estatut d'Autonomia, redactat el 1979, va restablir l'autonomia de Catalunya i va estar en vigor fins al 2006, quan es va redactar i aprovar, per referèndum l'actual Estatut d'Autonomia que regeix el govern i la política de Catalunya.

Organització política de Catalunya: La Generalitat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Generalitat de Catalunya

Poder legislatiu[modifica | modifica el codi]

Façana del Parlament de Catalunya
Article principal: Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya és el representant del poble de Catalunya. En virtut del seu origen a partir de les eleccions democràtiques el Parlament és la suprema força i la institució més important de la Generalitat, de la qual neixen totes les altres, com és el cas dels sistemes parlamentaris. El Parlament català és unicameral, independent i inviolable. Des de la seva restauració el 1980 el Parlament està integrat per 135 diputats elegits per sufragi universal.

Poder executiu[modifica | modifica el codi]

El poder executiu és ostentat pel President de la Generalitat de Catalunya. El President és elegit pel Parlament i nomenat pel rei d'Espanya. El president és la més alta representació de la Generalitat i de l'Estat espanyol a Catalunya i, per tant, promulga les lleis en nom del rei. El President és, alhora, el cap de govern de Catalunya, dirigint i coordinant el Consell Executiu, l'òrgan encarregat de les accions del govern. El President té la facultat de nomenar els consellers i de presidir totes les seves reunions.

Poder judicial[modifica | modifica el codi]

Segons l'article 95 de l'Estatut d'Autonomia, el Tribunal Superior de Justícia és l'òrgan jurisdiccional suprem de Catalunya. Les competències del Tribunal Superior de Justícia inclouen conèixer els recursos i procediments en els diversos ordres institucionals i tutelar els drets reconeguts per l'Estatut. En tot cas, és competent en els ordres jurisdiccionals, civil, contenciós administratiu i social, i en els altres que es puguin crear en el futur.

L'article 94 de l'Estatut estableix l'existència del Consell de Justícia de Catalunya, l'òrgan de govern del poder judicial de Catalunya. El Consell és un òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial sens perjudici de les competències d'aquest.

Les altres institucions de la Generalitat[modifica | modifica el codi]

Les altres institucions de la Generalitat són:

Administració local[modifica | modifica el codi]

Amb l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia el 2006, les diputacions provincials desapareixen. La divisió administrativa de Catalunya és llavors conformada per municipis, vegueries i comarques. Els municipis gaudeixen d'autonomia per a l'exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. Les vegueries són àmbits territorials específics pel govern intermunicipial i de cooperació local. Són, a més, la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis. Els municipis i les vegueries són representats pel Consell de Governs Locals en les institucions de la Generalitat.

La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals.

Partits polítics de Catalunya i composició actual de la legislatura[modifica | modifica el codi]

Els set principals partits polítics de Catalunya, amb escons al Parlament actualment són:

Polítics catalans als actes de l'11 de setembre de 2008.


El resultat de les últimes eleccions autonòmiques catalanes, celebrades el 25 de novembre del 2012 va ser:

CiU va aconseguir majoria absoluta al Parlament, i el seu candidat, Artur Mas, va ser investit, per segona vegada consecutiva, 129è President de la Generalitat gràcies al vot a favor d'Esquerra Republicana de Catalunya en primera volta.

Catalanisme[modifica | modifica el codi]

Article principal: Catalanisme

El catalanisme és un moviment que propugna pel reconeixement de la personalitat política i cultural de Catalunya. El nacionalisme català, a més, propugna pel reconeixement que Catalunya és una nació, en base als drets històrics de Catalunya, a la seva història, la seva llengua i al dret català. Alguns partidaris del catalanisme defenen la idea que Catalunya és una nació i alhora la seva pertinença a l'Estat espanyol, ja sigui sota l'actual sistema de les autonomies o sota un sistema federal. D'altres proposen major autonomia i autogovern i que siguin els ciutadans mateixos qui decideixin si Catalunya hauria d'independitzar-se. I, d'altres, que ja són una majoria del 57% de la població catalana segons el CEO aspiren a la lliure autodeterminació i la independència immediata de Catalunya. Entre els independentistes n'hi ha alguns que proposen la independència i unió de tots els territoris de parla catalana, els Països Catalans, que inclouen el País Valencià, Catalunya Nord i les Illes Balears.

Pàgines que s'hi relacionen[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Política de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata