Política internacional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La política internacional és la relació sociocultural portada a terme pels diferents actors del panorama internacional, basada generalment en les polítiques exteriors.

Per a cada Estat, els seus principals prioritats en política exterior estan al mateix nivell en els Estats geogràficament confrontants, en les relacions amb aquells països que tenen veto a les Nacions Unides, en els organismes internacionals amb seu principalment a Nova York i Ginebra i amb aquells països amb els quals manté relacions econòmiques privilegiades.

La política exterior moderna ha d'obeir a criteris d'Estat, a una percepció de la síntesi històrica de la ubicació d'un país al món, a una lectura adequada dels desafiaments de la globalització i del seu impacte en la vida de cada un dels individus d'una nació.

Variable de política interna[modifica | modifica el codi]

La política externa és, també, una variable de la política interna. Els processos internacionals, polítics, estratègics, comercials, financers, socials, demogràfics, científic-tecnològics, culturals i de comunicació, poden influir negativament o positivament en els esforços d'un govern per consolidar la democràcia i l'estat de dret, avançar en la transformació productiva amb equitat social, guanyar mercats i competitivitat per a les empreses, generar ocupació, satisfer les necessitats de salut, educació i habitatge.

Interpretació de la realitat nacional[modifica | modifica el codi]

La política internacional interpreta la realitat nacional i la relaciona amb les tendències positives i eventualment negatives de la globalització, en funció de les relacions limítrofes, regionals i mundials. Dels resultats de l'equació entre les demandes del procés polític, econòmic i social intern i els límits i possibilitats que ofereix l'entorn mundial globalitzat, sorgeixen les bases conceptuals, els atributs, els interessos nacionals, els principis, l'agenda, les prioritats i el model de gestió institucional de la política exterior d'un país.

A l'estat modern, les institucions de govern constitueixen els instruments polítics generalment acceptats per mantenir un marc d'ordre en la societat

Objectius[modifica | modifica el codi]

L'objectiu de la política exterior és el de generar i preservar un ambient de pau, distensió, estabilitat i respecte del dret internacional, en els àmbits limítrof, subregional, regional i mundial, amb la finalitat d'obtenir l'escenari més idoni que permeti aplicar una diplomàcia adequada als seus interessos. Una diplomàcia per al desenvolupament econòmic i social amb equitat.

S'aspira normalment a un món basat en l'equilibri, respectuós dels principis del dret internacional, en el qual el multilateralisme lluny d'afeblir-s'enforteixi. Un món on s'entengui que la globalització requereix una governabilitat basada en els valors dels drets humans.

Una estructura internacional on hi hagi menys desigualtat entre nacions i l'interior d'aquestes. Un món que faci del desenvolupament sostenible no només un programa, sinó una realitat en la que l'eix de la sostenibilitat siguin els éssers humans.

Principis històrics[modifica | modifica el codi]

En aquest context, la política exterior es basa en alguns principis històrics i en altres que es deriven de la modernitat:

  • Autonomia i afirmació dels referents nacionals i socials de la política exterior.
  • Preservació de la sobirania nacional i de la integritat de l'Estat.
  • Solució pacífica de les controvèrsies.
  • Promoció dels valors de la democràcia i del respecte als drets humans.
  • Protecció dels nacionals i dels seus interessos a l'exterior.
  • Regionalisme obert, solidaritat i obertura als corrents universals.
  • Unitat, coherència i descentralització en la gestió de la política exterior.

Multidimensional[modifica | modifica el codi]

Aquesta agenda bàsica s'aplica utilitzant tots els instruments de la política exterior, bilaterals i multilaterals sent la política internacional multidimensional.

En el món actual, la globalització ha reduït els espais i ha ampliat les comunicacions, per això la diplomàcia directa del cap d'Estat o de govern també és un instrument essencial de les relacions internacionals contemporànies.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]