Polaco

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Polaco és un malnom emprat a Espanya per definir els catalans o llur llengua. Té connotacions força despectives i va patir un notable auge a mitjan segle XX -sobretot durant el franquisme- per part de sectors falangistes, militars o nacionalistes espanyols. En l'actualitat s'empra més aviat poc, col·loquialment, i es tracta en tot cas d'un adjectiu políticament incorrecte que es pot interpretar com un insult.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Encara que pugui semblar estrany, l'adjectiu polaco (no pas polonès) en la seva versió castellana, no es va crear al segle XX. La vinculació històrica entre Catalunya i Polònia (per altra banda força estrambòtica i inversemblant) ve de lluny: de fet en circulen dues teories —tot i que cap de les quals és prou clara— que fan remuntar als segles XVIII o XIX.

  • La primera teoria afirma que aquest malnom fou una conseqüència directa de la participació, durant la Guerra de Successió, d'un batalló polonès de mercenaris al bàndol austriacista (amb catalans, britànics i holandesos) i d'aquí que "polaco" fos l'insult contrari al "botifler" dels filipistes, que militaven al bàndol contrari. En acabar la contesa, eixamplant el seu ús, a Castella es va popularitzar l'ús del terme despectiu polaco per referir-se als catalans i la seva llengua, que es feia difícil d'entendre i s'assimilava, d'aquesta forma, al polonès.
  • La segona teoria és més contemporània i afirma que aquest malnom fos un mot associat al gabinet ministerial del comte Luis Sartorius (1853-1854), d'origen polonès,[1] que fou molt impopular (els membres del seu govern eren anomenats "los polacos") pels impostos i la corrupció, i on hi participà el català Jacint Fèlix Domènech (ministre d'Hisenda i ex-alcalde de Barcelona). Aquesta espècie de ministeri català fou tristament famós. Els constants cessaments, nomenaments, ascensos civils o militars i tota l'obra d'aquest gabinet, foren titllats de "polacades", fent-ne una comparació amb la disbauxa del Govern polonès (que en època decadent era un niu d'anarquia i d'ambicions personals). L'Espanya d'Isabel II no tenia gaire a envejar, doncs, a la Polònia de l'època.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

El fet d'anomenar polacos als catalans i veure Catalunya com Polònia també s'ha volgut vincular per part d'alguns sectors nacionalistes al fet que Catalunya sigui una nació hipotèticament semblant a Polònia, que mai va esdevenir un Estat fins a mitjan segle XX i sempre va quedar repartida arran de les ambicions territorials d'Alemanya i Rússia. En aquest paral·lelisme, Catalunya estaria repartida entre Espanya i França (si s'hi inclouen les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la meitat nord de la Cerdanya).

D'altra banda, el fet que un popular programa d'humor i sàtira política de TV3 s'anomeni precisament Polònia -identificant Catalunya i la seva classe política amb la Polònia comunista de la segona meitat del segle XX- és una manera de prendre's amb humor el malnom que alguns espanyols dediquen als catalans.


Viccionari Vegeu Polaco en el Viccionari, el diccionari lliure.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Luis Sartorius, curiosament, és un avantpassat d'Isabel Sartorius, amistançada del príncep Felip de Borbó i Grècia.