Polarita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Polarita
Gnome-dev-camera.svg
Falta una imatge!

Podeu contribuir afegint-hi una imatge (fotografia, dibuix, esquema, diagrama, etc.) que il·lustri l'article. Si en coneixeu cap de llicència lliure o en teniu una de vostra, la podeu carregar a Wikimedia Commons per tal d'enllaçar-la aquí.

Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química Pd,(Bi,Pb)
Nickel-Strunz 02.AC.40
Dana 2.8.6.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí grans disseminats (microscòpics)
Estructura cristal·lina a = 7.19 Å, b = 8.69 Å, c = 10.68 Å; Z = 16
Simetria ortoròmbica piramidal (mm2) Ccm21
Color blanc amb reflexos grocs
Duresa 3,5 a 4
Lluïssor metàl·lica
Ratlla blanca
Diafanitat opaca
Densitat 12,51 g/cm³
Referències [1]

La polarita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. El seu nom fou fa referència als Monts Urals Polars de Rússia on fou descoberta per primer cop el 1969 per A.D. Genkin, T.L. Evstigneeva, N.V. Troneva i L.N. Vyal’sov[3]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La polarita és un mineral de pal·ladi, plom i bismut, és un aliatge de fórmula química Pd,(Bi,Pb), de color blanc. La seva densitat és de 12,51 g/cm3, i cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de grans disseminats, amb una lluentor metàl·lica.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atheneïta pertany a "02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE" juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopaladinita, mertieita-II, stillwaterita, isomertieita, mertieita-I, miessiita, palarstanida, estibiopaladinita, menshikovita, majakita, paladoarseniat, paladobismutarseniat, paladodymita, rhodarseniat, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaita, borishanskiita, froodita i iridarsenita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es troba en filons hidrotermals de sulfurs de Cu-Ni-Fe. Sol trobar-se associada a d'altres minerals com: calcopirita, talnakhita, cubanita, estannopalladinita, paolovita, sobolevskita, sperrylita, cabriita, palarstanida, platí, esfalerita i plata.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Polarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3-abril-2012]. 
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al]. «Polarite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 31-març-2012]. 
  4. «Polarite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 7 març 2015].